Diferència entre les revisions de "Tot"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image:Thoth.svg|thumb|150px|Tot]] | + | [[Image:Thoth.svg|thumb|150px|<center>Tot</center>]] |
'''Tot''' era un deu de la [[mitologia]] [[Egipte|egípcia]]. Se representava en forma d'[[ibis]], o en cos humà i cap d'ibis o com un [[babuí]].<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> | '''Tot''' era un deu de la [[mitologia]] [[Egipte|egípcia]]. Se representava en forma d'[[ibis]], o en cos humà i cap d'ibis o com un [[babuí]].<ref name = Siliotti>{{es}} Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> | ||
Se li considerava l'inventor de l'[[escritura]] i de les ciencies,<ref name = Siliotti/> ademés, era el protector dels [[Escriba|escribes]] i senyor del temps.<ref name = Crónica>{{es}} Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> | Se li considerava l'inventor de l'[[escritura]] i de les ciencies,<ref name = Siliotti/> ademés, era el protector dels [[Escriba|escribes]] i senyor del temps.<ref name = Crónica>{{es}} Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> | ||
| − | Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer | + | Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer més portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet ([[Epagómens]]), llevant-los de la lluminositat de [[Khonsu]], que simbolisava la [[Lluna]]. Estos nous dies permeteren a [[Nut]] parir quatre fills: [[Osiris]], [[Seth]], [[Isis]] i [[Neftis]]. |
El seu centre de cult principal se trobava en [[Hermópolis]].<ref name = Siliotti/><ref name = Crónica/> | El seu centre de cult principal se trobava en [[Hermópolis]].<ref name = Siliotti/><ref name = Crónica/> | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Referències}} | {{Referències}} | ||
| + | |||
| + | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
| + | * Boylan,Patrick (1922) Thoth or the Hermes of Egypt: A Study of Some Aspects of Theological Thought in Ancient Egypt, p.166–168, Oxford University Press | ||
| + | * Martín, Inés M.; González, Rubén (101). Egipto, el Espejo del Cielo. Rubén González e Inés Martín | ||
| + | * Pinna, Javier Martínez (2019) "El Libro de Thot". En: Clío: Revista de historia, Nº. 218, págs. 76-79 | ||
| + | * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9 | ||
| + | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
| + | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9 | ||
| + | * Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421 | ||
| + | * Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Thoth}} | {{Commonscat|Thoth}} | ||
| + | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia egípcia]] | [[Categoria:Mitologia egípcia]] | ||
| + | [[Categoria:Deus egipcíacs]] | ||
Última revisió del 18:41 25 jun 2024
Tot era un deu de la mitologia egípcia. Se representava en forma d'ibis, o en cos humà i cap d'ibis o com un babuí.[1]
Se li considerava l'inventor de l'escritura i de les ciencies,[1] ademés, era el protector dels escribes i senyor del temps.[2]
Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer més portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet (Epagómens), llevant-los de la lluminositat de Khonsu, que simbolisava la Lluna. Estos nous dies permeteren a Nut parir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis.
El seu centre de cult principal se trobava en Hermópolis.[1][2]
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Boylan,Patrick (1922) Thoth or the Hermes of Egypt: A Study of Some Aspects of Theological Thought in Ancient Egypt, p.166–168, Oxford University Press
- Martín, Inés M.; González, Rubén (101). Egipto, el Espejo del Cielo. Rubén González e Inés Martín
- Pinna, Javier Martínez (2019) "El Libro de Thot". En: Clío: Revista de historia, Nº. 218, págs. 76-79
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tot.