Diferència entre les revisions de "Tot"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
 
Se li considerava l'inventor de l'[[escritura]] i de les ciencies,<ref name = Siliotti/> ademés, era el protector dels [[Escriba|escribes]] i senyor del temps.<ref name = Crónica>{{es}} Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref>  
 
Se li considerava l'inventor de l'[[escritura]] i de les ciencies,<ref name = Siliotti/> ademés, era el protector dels [[Escriba|escribes]] i senyor del temps.<ref name = Crónica>{{es}} Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref>  
  
−
Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer mes portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet ([[Epagómens]]), llevant-los de la lluminositat de [[Khonsu]], que simbolisava la [[Lluna]]. Estos nous dies permeteren a [[Nut]] parir quatre fills: [[Osiris]], [[Seth]], [[Isis]] i [[Neftis]].
+
Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer més portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet ([[Epagómens]]), llevant-los de la lluminositat de [[Khonsu]], que simbolisava la [[Lluna]]. Estos nous dies permeteren a [[Nut]] parir quatre fills: [[Osiris]], [[Seth]], [[Isis]] i [[Neftis]].
  
 
El seu centre de cult principal se trobava en [[Hermópolis]].<ref name = Siliotti/><ref name = Crónica/>
 
El seu centre de cult principal se trobava en [[Hermópolis]].<ref name = Siliotti/><ref name = Crónica/>
Llínea 10: Llínea 10:
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Referències}}
 
{{Referències}}
 +
 +
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
 +
* Boylan,Patrick (1922) Thoth or the Hermes of Egypt: A Study of Some Aspects of Theological Thought in Ancient Egypt, p.166–168, Oxford University Press
 +
* Martín, Inés M.; González, Rubén (101). Egipto, el Espejo del Cielo. Rubén González e Inés Martín
 +
* Pinna, Javier Martínez (2019) "El Libro de Thot". En: Clío: Revista de historia, Nº. 218, págs. 76-79
 +
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
 +
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
 +
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
 +
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
 +
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Thoth}}
 
{{Commonscat|Thoth}}
  
 +
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
 
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
 +
[[Categoria:Deus egipcíacs]]

Última revisió del 18:41 25 jun 2024

Tot

Tot era un deu de la mitologia egípcia. Se representava en forma d'ibis, o en cos humà i cap d'ibis o com un babuí.[1]

Se li considerava l'inventor de l'escritura i de les ciencies,[1] ademés, era el protector dels escribes i senyor del temps.[2]

Era un deu llunar mesurador del temps, i el que establí el primer calendari i per això el primer més portava el seu nom. Creà els cinc dies Heru renpet (Epagómens), llevant-los de la lluminositat de Khonsu, que simbolisava la Lluna. Estos nous dies permeteren a Nut parir quatre fills: Osiris, Seth, Isis i Neftis.

El seu centre de cult principal se trobava en Hermópolis.[1][2]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 (espanyol) Alberto Siliotti (2005). Egipto. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6
  2. ↑ 2,0 2,1 (espanyol) Crónica Visual Larousse. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Boylan,Patrick (1922) Thoth or the Hermes of Egypt: A Study of Some Aspects of Theological Thought in Ancient Egypt, p.166–168, Oxford University Press
  • Martín, Inés M.; González, Rubén (101). Egipto, el Espejo del Cielo. Rubén González e Inés Martín
  • Pinna, Javier Martínez (2019) "El Libro de Thot". En: Clío: Revista de historia, Nº. 218, págs. 76-79
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tot&oldid=330864»