Diferència entre les revisions de "Meretseger"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
== Cult ==
 
== Cult ==
Va ser molt popular en l'Época Ramésida. Se li rendia cult, junt al deu [[Ptah]], en un temple propenc a Deir el-Medina, a on habitaven els treballadors que varen construir la necròpolis tebana, sent la seua patrona. El seu cult va declinar despuix de la dinastia XXI.
+
Va ser molt popular en l'Época Ramésida. Se li rendia cult, junt al deu [[Ptah]], en un temple propenc a Deir el-Medina, a on habitaven els treballadors que varen construir la necròpolis tebana, sent la seua patrona. El seu cult va declinar despuix de la dinastia XXI.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 27: Llínea 27:
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
 
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
  
==Bibliografia ==
+
== Bibliografia ==
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
 
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
 
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
 
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

Última revisió del 18:04 25 jun 2024

Representació de Meretseger

Meretseger o Merseger que significa, La que ama el silenci, era la deesa cobra en la mitologia egipcíaca. Simbolisava lo ctònic i per això morava en l'Occident, el lloc a on estava localisat el Més allà. Estava encarregada de la justícia i la medicina i li l'invocava per a protegir-se de la picadura dels ofidis.

Iconografia[editar | editar còdic]

Era representada com una cobra; o en forma humana en cap de cobra, en banyes i el disc solar, sent una varietat d'Hathor. També com a serp tricéfala (en tres caps): de dòna, cobra i buitre; o en el cos de serp i cap de dòna. Més rarament, en cap d'escorpió, de lleona, o l'aspecte d'una esfinge en el cap de serp.

Mitologia[editar | editar còdic]

Va ser considerada la companyera d'Osiris enterrat, i representava ademés les necròpolis consagrades a dit deu. Era la personificació de la montanya que dominava el poblat de Deir el-Medina, a on habitava, situada junt al Valle dels Reis, a on es trobaven les tombes dels faraons de l'Imperi Nou. Es pensava que escopinyava verí a qualsevol que intentara destruir o furtar les tombes reals.

Castigava a aquells que cometien crims, perdonant compasivament als que s'arrepenediren dels seus actes.

Epítets[editar | editar còdic]

Era denominada «la que ama el silenci» o «amada pel silenci», puix velava per la seguritat de les necròpolis tebanes. També se la coneixia com a «Senyora de l'Oest», o Ta Tehnet.

Sincretisme[editar | editar còdic]

En les necròpolis tebanes es manifestava com una forma local d'Hathor.

Cult[editar | editar còdic]

Va ser molt popular en l'Época Ramésida. Se li rendia cult, junt al deu Ptah, en un temple propenc a Deir el-Medina, a on habitaven els treballadors que varen construir la necròpolis tebana, sent la seua patrona. El seu cult va declinar despuix de la dinastia XXI.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons