Llínea 7: |
Llínea 7: |
| Anteriorment a la celebració del [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), les conferències episcopals varen tindre el seu precedent en les assamblees de bisbes ya existents en alguns països. Moltes d'elles contaven en l'antecedent de la celebració de sínodo o concilis provincials que es remonten varis sigles arrere. | | Anteriorment a la celebració del [[Concili Vaticà II]] ([[1962]]-[[1965]]), les conferències episcopals varen tindre el seu precedent en les assamblees de bisbes ya existents en alguns països. Moltes d'elles contaven en l'antecedent de la celebració de sínodo o concilis provincials que es remonten varis sigles arrere. |
| | | |
− | En Espanya, durant el sigle XIX i primers anys del XX es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en Madrit en [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en [[1929]]. | + | En Espanya, durant el [[sigle XIX]] i primers anys del [[Sigle XX|XX]] es varen portar a terme algunes actuacions colectives dels bisbes. Estes desembocarien en la creació de la Junta o Conferència de Metropolitans. La primera reunió es va celebrar en [[Madrit]] en l'any [[1921]], sent presidida pel cardenal Enrique Almaraz Santos, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. Els arquebisbes metropolitans varen celebrar una série de reunions, regulades pel reglament de la seua Junta, aprovat per la Santa Sèu en l'any [[1929]]. |
| | | |
− | Durant la [[Segona República espanyola|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a maig de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]]. | + | Durant la [[Segona República Espanyola|Segona República]] les reunions es varen celebrar dos voltes a l'any. L'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] va impedir la celebració d'estes fins a [[maig]] de [[1939]], i durant la postguerra fins a [[1946]]. En [[1955]] es varen aprovar els estatuts del Secretariat de l'Episcopat Espanyol i posteriorment foren sorgint diverses comissions episcopals i secretariats. L'última reunió de la Junta de Metropolitans es va celebrar el 30 de giner de [[1965]]. |
| + | |
| + | === Constitució === |
| + | |
| + | El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països. |
| + | |
| + | Del [[26 de febrer]] al [[4 de març]] de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El [[27 de febrer]], es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'[[1 de març]], es va celebrar la cerimònia de constitució oficial. |
| + | |
| + | La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del [[3 d'octubre]] de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]]. |
| + | |
| + | El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any. |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | |
| + | * [https://www.conferenciaepiscopal.es/ Pàgina web de la Conferència Episcopal Espanyola] |
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Conferencia_Episcopal_Espa%C3%B1ola Conferència Episcopal Espanyola en Wikipedia] |
| + | |
| + | [[Categoria:Iglésia catòlica en Espanya| ]] |
| + | [[Categoria:Iglésia catòlica]] |
| + | [[Categoria:Religió]] |
| + | [[Categoria:Cristianisme]] |
| + | [[Categoria:Catolicisme]] |