38 974
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 15:
Llínea 15: − + − + − +
→Constitució
El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països.
El 30 d'abril d'eixe mateix any, mesos abans de la clausura del Concili Vaticà II, es va celebrar en Madrit una reunió presidida pel cardenal Enrique Plá i Deniel, arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El seu objectiu fon estudiar un primer borrador d'Estatuts per a la creació de la Conferència Episcopal, que va quedar finalisat en el mes de novembre. Açò responia a l'imminent procés d'institunacionalisació de les assamblees de bisbes d'atres països.
Del 26 de febrer al 4 de març de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El 27 de febrer, es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'1 de març, es va celebrar la cerimònia de constitució oficial.
Del [[26 de febrer]] al [[4 de març]] de [[1966]] es va celebrar la primera Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola en la Casa d'Eixercicis de la Pinada de [[Chamartín]] ([[Madrit]]). Estigué composta per setanta bisbes, presidits pel cardenal Plá i Deniel. El [[27 de febrer]], es varen aprovar els primers estatuts, que foren ratificats pel papa Pau VI "ad quinquenium" (per cinc anys). Al sendemà, el cardenal arquebisbe de [[Santiago de Compostela]], Fernando Quiroga Palacios, fon elegit primer president. L'[[1 de març]], es va celebrar la cerimònia de constitució oficial.
La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del 3 d'octubre de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].
La Conferència Episcopal Espanyola fon constituïda per rescripte de la Sagrada Congregació Consistorial, protocol N 1.047/64, del [[3 d'octubre]] de [[1966]]. Goja de personalitat jurídica pública eclesiàstica i civil en virtut de l'Acort sobre Assunts Jurídics, del 3 de giner de [[1979]], entre la [[Santa Sèu]] i l'[[Estat espanyol]].
El 5 de febrer de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en novembre de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de 19 de decembre d'eixe mateix any.
El [[5 de febrer]] de [[1977]] els estatuts varen rebre el reconeiximent definitiu per decret de la Congregació per als Bisbes. La LI Assamblea Plenària va aprovar en [[novembre]] de [[1989]] la modificació d'alguns artículs, confirmada per la Congregació per als Bisbes per mig de decret del 5 de febrer de [[1991]]. L'última renovació fon aprovada per la XCII Assamblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola (24-28 de novembre de [[2008]]), i confirmat per decret de la Congregació per als Bisbes de [[19 de decembre]] d'eixe mateix any.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==