Diferència entre les revisions de "Yahui"
(Text reemplaça - 'náhuatl' a 'nàhuatl') |
|||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
Les principals fonts que registren al yahui són els còdexs mixtecos, tant de l'época precolombina com els que es varen elaborar durant la Colónia. El yahui és un ser de 4 potes en cos de serp. En les seues quatre extremitats està dotat de garres. El seu cap és de serp o de [[fardacho]], i generalment es va representar en les fauces obertes, mostrant els claus. El nas del yahui pot aparéixer com una prolongació angulada sobre el cap, o be, en un [[gavinet]] de [[pedernal]] per a sacrifici. La coa de l'animal està composta per un gavinet de pedernal emmarcat per dos volutes. | Les principals fonts que registren al yahui són els còdexs mixtecos, tant de l'época precolombina com els que es varen elaborar durant la Colónia. El yahui és un ser de 4 potes en cos de serp. En les seues quatre extremitats està dotat de garres. El seu cap és de serp o de [[fardacho]], i generalment es va representar en les fauces obertes, mostrant els claus. El nas del yahui pot aparéixer com una prolongació angulada sobre el cap, o be, en un [[gavinet]] de [[pedernal]] per a sacrifici. La coa de l'animal està composta per un gavinet de pedernal emmarcat per dos volutes. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse | * González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE | * Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE | ||
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | * León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1 | ||
| − | * Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología | + | * Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural |
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | * Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa | ||
[[Categoria:Mitologia]] | [[Categoria:Mitologia]] | ||
[[Categoria:Mitologia asteca]] | [[Categoria:Mitologia asteca]] | ||
Última revisió del 19:13 21 jun 2024
Yahui és un ser mitològic que apareix representat en l'art mixteco i mexicà, particularment durant el Periodo Posclàssic (Sigle VIII/IX-XVIII). És l'anàlec d'un concepte mitològic de la serp de fòc, concepte que va tindre una difusió àmplia en la Mesoamérica posclàssica. Com a serp de fòc, el yahui està relacionat en el Sol i en les potències celests. Encara que guarda un gran paregut iconogràfic en la xiuhcóatl dels pobles nahuas, la serp de fòc dels mixtecos va tindre algunes connotacions específiques.
Les principals fonts que registren al yahui són els còdexs mixtecos, tant de l'época precolombina com els que es varen elaborar durant la Colónia. El yahui és un ser de 4 potes en cos de serp. En les seues quatre extremitats està dotat de garres. El seu cap és de serp o de fardacho, i generalment es va representar en les fauces obertes, mostrant els claus. El nas del yahui pot aparéixer com una prolongació angulada sobre el cap, o be, en un gavinet de pedernal per a sacrifici. La coa de l'animal està composta per un gavinet de pedernal emmarcat per dos volutes.
Referències[editar | editar còdic]
- Hermann Lejarazu, Manuel A. (2011). «La serpiente de fuego en la iconografía mesoamericana». En Arqueología mexicana, 109
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa