Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1834 bytes afegits ,  21 juny
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
| nom              = Azorín
 
| nom              = Azorín
 
| image            = Azorín.png
 
| image            = Azorín.png
| grandària        = 120
+
| grandària        = 200px
 
| descripció      = Retrat d'Azorín, 1912
 
| descripció      = Retrat d'Azorín, 1912
 
| seudònim        =  
 
| seudònim        =  
 
| naixcut          = 8 de juny de 1873
 
| naixcut          = 8 de juny de 1873
 
| nascuda          =  
 
| nascuda          =  
| lloc_de_naiximent = Monover, (Alacant)
+
| lloc_de_naiximent = [[Monòver]]
 
| mort              = 2 de març de 1967
 
| mort              = 2 de març de 1967
 
| morta            =  
 
| morta            =  
Llínea 27: Llínea 27:  
| notes a peu      =  
 
| notes a peu      =  
 
}}
 
}}
'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim  d' '''''Azorín''''' ([[Monover]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.  
+
'''José Augusto Trinidad Martínez Ruiz''', més conegut pel seu seudònim  d' '''''Azorín''''' ([[Monòver]], [[Espanya]]; [[8 de juny]] de [[1873]] - † [[Madrit]], [[2 de març]] de [[1967]])<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.Es/preview/1967/03/03/pagina-5/34372360/pdf.Html?search=Azorín Ahir va morir el mestre «Azorín»]</ref> fon un [[lliteratura|escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], ademés de periodiste, noveliste, ensagiste i de ser el crític lliterari espanyol més important del seu temps.
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monover]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.
+
Son pare era natural de [[Yecla]], [[Múrcia]], i militava en el partit conservador (va arribar a ser alcalde, diputat i seguidor de [[Francisco Romero Robledo]]). Eixercia d'advocat en [[Monòver]] i posseïa una important facenda. Sa mare havia naixcut en [[Petrer]]. Era una família tradicional burguesa i acomodada. '''Azorín''' fon el major de nou germans. Va estudiar bachillerat intern durant huit anys en el colege dels [[Escoles Pies|Escolàpies]] de [[Yecla]], etapa que reflexa en les seues dos primeres noveles, de fort contingut autobiogràfic.
    
De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.
 
De [[1888]] a [[1896]] va cursar dret en [[Valéncia]], a on s'interessa pel [[Krausisme]] i el [[anarquisme]] i s'entrega a febrils llectures lliteràries i polítiques. Comencen els seus tantejos periodístics. Usa els seudònims de Fra José, en ''L'Educació Catòlica'' de Petrer, Juan de Lis en ''El Defensor de Yecla'' etc. Escriu també en ''L'Eco de Monover'', ''El Mercantil Valencià'' i inclús en ''El Poble'', periòdic de [[Vicent Blasco Ibáñez]]. Quasi sempre fa crítica teatral d'obres de fort contingut social (elogia les obres de [[Ángel Guimerá]] i [[Benito Pérez Galdós]] o el ''Juan José'' de [[Joaquín Dicenta]]) i ya reflectix les seues inclinacions anarquistes. Traduïx el drama ''La intrusa'' de [[Maurice Maeterlinck]], la conferència del francés A. Hamon ''de la pàtria'' o ''Les presons'' del príncip [[Piotr Kropotkin|Kropotkin]]. En [[1895]] '''Azorín''' publica dos ensajos, ''Anarquistes lliteràries'' i ''Referències socials'', en les que presenta el públic les principals teories anarquistes.
Llínea 80: Llínea 80:  
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de l'imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.
 
#Es el món interior, el món de les idees i dels problemes de l'esperit i de l'imaginació, qui ha de suministrar els seus materials al dramaturc.
   −
L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María de la Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.
+
L'intenció d''''Azorín''' és lliberar el teatre espanyol de tot provincianisme i elevar-ho a la categoria de teatre europeu. Pero la mentalitat espanyola no estava preparada per a assumir estes noves propostes dramàtiques. D'ací que el teatre azorinià, igual que el de [[Ramón María del Valle Inclán]] i [[Miguel de Unamuno]], tinguera un èxit més be escàs.
 +
 
 +
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|El Valencià té la seua mida i el seu sabor. La concisió del Valencià es veu quan es compara, text en text, en atre idioma.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}
 +
 
 +
{{Cita|... fa temps ya es va demostrar, que el català és un dialecte de la llengua occitana, que va aplegar des del sur de França, durant l'Alta Edat Mija, a les terres dels comtats francs (Marca Hispànica).  Va ser en eixa época i durant la reconquista quan eixos comtats es varen omplir d'occitans que parlaven en llengua occitana (languedocien, més concretament), del que va nàixer el dialecte "occità del sur" conegut popular i tradicionalment com a català.|José Martínez Ruiz (Azorín)}}
    
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
 +
 +
* [https://www.regmurcia.com/docs/murgetana/N059/N059_003.pdf Ayala, José Antonio (1980). «Azorín y Juan de la Cierva (Historia de unas elecciones)». Murgetana (59): 57-81. ISSN 0213-0939]
 +
* Lozano Marco, Miguel Ángel (1997). «J. Martínez Ruiz en el 98 y la estética de Azorín». En el 98 (Los nuevos escritores)
 +
* Martínez Cachero, José María (1977). «Introducción». Don Juan. Clásicos Castellanos
 +
* Risco, Antonio (1980). Azorín y la ruptura con la novela tradicional. Alhambra
 +
* Valverde, José Mª, Azorín, Barcelona, Planeta, 1971
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
 +
* Alapont Raga, José Luis. El siglo de oro valenciano S.XV. Valéncia, 2016.
 +
* Ferrándiz Lozano, José, Azorín, testigo parlamentario. Periodismo y política de 1902 a 1923, Madrid, Congreso de los Diputados, 2009.
 +
* Fox, E. Inman, Azorín: Guía de la obra completa, Madrid, Castalia, 1992.
 +
* Hernández, María del Carmen (1986). La narrativa lírica de Azorín y Miró. Caja de Ahorros del Mediterráneo.
 +
* Martínez Cachero, José María, Las novelas de Azorín, Madrid, Ínsula, 1960.
 +
* Villanueva, Darío (1983). La novela lírica I y II: Azorín, Miró, Pérez de Ayala y Jarnés.
 +
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
 
*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]
 
*[http://www.gutenberg.org/author/Azor%C3%ADn Proyecte Gutenberg, Azorín]
 
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]
 
*[http://es.wikiquote.org/wiki/Azor%C3%ADn Wikiquote d'Azorín]
Llínea 91: Llínea 114:  
*[http://obrasocial.cam.es/casamuseoazorin/ Casa-museu, archiu i centre de documentació i investigació sobre Azorín a Monover]
 
*[http://obrasocial.cam.es/casamuseoazorin/ Casa-museu, archiu i centre de documentació i investigació sobre Azorín a Monover]
 
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2944 Obres en llínea d'Azorín en la Biblioteca Virtual Cervantes]
 
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=2944 Obres en llínea d'Azorín en la Biblioteca Virtual Cervantes]
  −
{{Traduït de|es|Azorín}}
      
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
23 733

edicions

Menú de navegació