Diferència entre les revisions de "Xochitónal"
(Text reemplaça - 'de mitología nàhuatl. México:' a 'de mitología náhuatl. México:') |
|||
(No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]]. | + | '''Xochitónal''' (del nàhuatl, flor d'ànima), en la [[mitologia asteca]] era una jagantesca [[iguana]] que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al [[Mictlán]]. |
Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament. | Atres fonts afirmen que era un [[fardacho]] jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un [[Caiman yacare|caimà]] encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del [[riu]] Apanhuiayo, un immens [[llac]] d'aigües [[Negre|negres]] que representava el sèptim obstàcul que l'[[ànima]] devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del [[Chiconahuapan]] a on es trobaria en el senyor dels morts [[Mictlantecuhtli]] i en la seua presència moriria definitivament. | ||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | ||
− | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse | * González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse |
Última revisió del 18:31 20 jun 2024
Xochitónal (del nàhuatl, flor d'ànima), en la mitologia asteca era una jagantesca iguana que estava sumergida en les aigües negres de l'Apanuiayo, un dels llocs per a on tenien que passar els morts per a aplegar al Mictlán.
Atres fonts afirmen que era un fardacho jagant que custodiava l'entrada d'un vau del regne dels morts, i se li representa en la figura d'un caimà encarregat principalment de vigilar el pas dels morts a través del riu Apanhuiayo, un immens llac d'aigües negres que representava el sèptim obstàcul que l'ànima devia superar en el seu viage cap al seu descans definitiu. En la cultura nahua es senyala que l'ànima d'aquells que morien de mort natural devien eludir-ho o véncer-ho per a poder arribar a les vores del Chiconahuapan a on es trobaria en el senyor dels morts Mictlantecuhtli i en la seua presència moriria definitivament.
Referències[editar | editar còdic]
- Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
- Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
- Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
- Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa