Canvis

Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).   

Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).   

En els anys [[1960|60]], el seu físic menut i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a  [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].

En els anys [[1960|60]], el seu físic chicotet i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a  [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].

Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.

Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.

El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.  

El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.  

Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la menuda pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».

Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la chicoteta pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».

En [[decembre]] de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.

En [[decembre]] de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.