Canvis

Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).   

Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).   

En els anys [[1960|60]], el seu físic menut i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a  [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].

En els anys [[1960|60]], el seu físic chicotet i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a  [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].

Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.

Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.