39 455
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 26:
Llínea 26: − + Llínea 38:
Llínea 38: − + − + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + +
Text reemplaça - ' menuda ' a ' chicoteta '
Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).
Per a llavors (en [[1957]], exactament) va debutar ya, aixina mateix, en el cine (mig que l'ha desaprofitat insistentment), en el film d'[[Antonio Isasi-Isasmendi]] ''Rapsòdia de sanc'', rodat en una Barcelona que simulava ser, en prou encert, [[Budapest]]. El mateix director la va convocar novament per al seu arriscat film ''Terra de tots'' ([[1961]]).
En els anys [[1960|60]], el seu físic menut i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].
En els anys [[1960|60]], el seu físic chicotet i el seu peculiar to de veu la varen situar en un estereotip de personage que va interpretar en certa assiduïtat en películes comercials com ''Margarita es diu el meu amor'' ([[1961]]), de [[Tito Fernández]]; ''La chica del trébol'' ([[1963]]), de Sergio Grieco; ''Tinc 17 anys'' ([[1964]]), de [[José María Forqué]] (estes dos últimes junt a [[Rocío Dúrcal]]); ''La banda del Pecas'' ([[1968]]), de Jesús Pascual, en [[Luis Acosta Moro]], i ''Carola de dia, Carola de nit'' ([[1969]]), de [[Jaime de Armiñán]], junt a [[Marisol]].
Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.
Si escassa fon la seua presència cinematogràfica durant els anys [[1960|60]], en les següents décades espayaria encara més les seues aparicions, de manera que el total de películes en les que va aparéixer i que varen ser rodades despuix de [[1970]] no supera la vintena. Entre elles destaquen: ''El bosque animado'' ([[1987]]) de [[José Luis Cuerda]]; ''Soldadito español'' ([[1988]]) d'[[Antonio Giménez-Rico]]; ''Las cosas del querer'' ([[1989]]) de [[Jaime Chávarri]]; ''Boca a boca'' ([[1995]]) de [[Manuel Gómez Pereira]] i ''Siete mesas de billar francés'' ([[2007]]) de [[Gracia Querejeta]], per la que guanyà el [[Premis Goya|Premi Goya]] a la millor interpretació femenina de repartiment.
El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.
El seu major èxit i reconeiximent li ho deu al paper de ''Soledad Huete'' en la série ''7 vidas'', en ''[[Telecinco]]'', que va interpretar durant sèt anys ([[1999]]-[[2006]]) i que li va meréixer més premis que tot el restant de la seua carrera.
Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la menuda pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».
Despuix del fi de ''7 vidas'', en més de 200 capítuls a les seues esquenes, va retornar a la chicoteta pantalla en ''[[Antena 3]]'' en una série familiar baix la producció de [[Globomedia]], per lo que va seguir vinculada a la productora en la que havia treballat en ''7 vidas''. La série, baix el nom ''El Internado'', es va estrenar en maig de [[2007]] fins a octubre de [[2010]] i que en les seues sèt temporades va contar cada semana en més de quatre millons d'espectadors ademés durant l'etapa de ''El Internado'' va aplegar a ensenyar a varis actors que estaven escomençant com Martiño Rivas, Carlota García, Elena Furiase i molts uns atres l'importància d'actuar be, és més a Carlota García com ha dit en més d'una entrevista Amparo Baró li va dir «Si vols dedicar-te ad açò, mai estudies arts escèniques, perque la màgia d'un actor sempre està dins».
(Secció per completar)
En [[decembre]] de l'any [[2011]], i despuix de 12 anys alluntada del teatre, va protagonisar la que seria la seua última obra: ''Agosto (condado de Osage)'', de [[Tracy Letts]], guanyadora del [[Premis Pulitzer|Premi Pulitzer]] en [[2008]]. En l'obra, dirigida per [[Gerardo Vera]], Amparo Baró encarna a Violeta Weston, sobre la que gira una família en decadència.
Va rebre el [[26 d'octubre]] de [[2013]], en el Teatre Circ d'Albacete, el XVII premi nacional de teatre Pepe Isbert, que concedixen els Amics dels Teatres d'Espanya (AMITE), de mans de [[Tony Isbert]] i del president d'honor de l'Associació, [[Manuel Galiana]].
Despuix de passar els últims anys alluntada dels escenaris, fallix el 29 de giner de 2015 víctima d'un càncer. La notícia sobre el seu decés es va convertir ràpidament en una tendència mundial en [[Twitter]]. Fon incinerada en el cementeri de l'Almudena al sendemà.
== Reconeiximents ==
A finals de l'any [[2020]] l'Ajuntament de Madrit va colocar una placa homenage en l'edifici del carrer García de Paredes nº 74, en el districte de Chamberí, en el que va viure durant casi 50 anys fins al seu decés en 2015.
== Filmografia ==
== Filmografia ==
(Secció per completar)
La filmografia d'Amparo Baró és molt extensa, en películes i séries de televisió i també numeroses obres de teatre.
== Premis i guardons ==
Els premis rebuts també son abundants, com:
* Premis Goya, millor interpretació femenina de repart (2007).
* Medalles del Círcul d'Escritors Cinematogràfics, millor actriu de repart (1978) i millor actriu secundària (2007).
* Fotogrames d'Argent (1987, 1996, 1999, 2007, 2008 i 2011).
* Premis Unió d'Actors (1999, 2002, 2003 i 2012).
* TP d'Or (2004 i 2009).
* Premis de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya (1999, 2000, 2002 i 2003).
* Premis Max (2013).
== Cites ==
== Cites ==