Diferència entre les revisions de "Mercat Central d'Alacant"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|Mercado central d'Abastiments d'Alicante|250px El '''Mercat Central''' d'Alacant situat en l'avinguda Alfons X...».)
 
 
(No es mostren 16 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Mercado_de_Alicante.jpg|thumb|right|Mercado central d'Abastiments d'Alicante|250px]]
+
[[File:Mercado de Alicante.jpg|thumb|right|<center>'''Mercat central d'Abastos''' d'[[Alacant]]</center>]]
  
El '''Mercat Central''' d'[[Alacant]] situat en l'avinguda Alfons X el Sabi, és un edifici d'estil eclèctic en ornaments [[modernistes|modernisme]] que fon proyectat per l'arquitecte [[Enrique Sánchez Sedós]] i construït en [[1921]].  
+
El '''Mercat Central''' d'[[Alacant]] situat en l'avinguda [[Alfons X el Sabi]], és un edifici d'estil eclèctic en ornaments [[modernisme|modernistes]] que fon proyectat per l'arquitecte [[Enrique Sánchez Sedeño]] i construït en l'any [[1921]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
 
L'edifici és de planta bàsicament rectangular, encara que per a absorbir l'irregularitat de la poma es proyecta una rotonda en el cantó sur-oest i un esquivament en el carrer Capità Segarra, aprofitat per a situar estratègicament un dels accessos. La rotonda s'emfatisa com un volum diferent del principal i té coberta semiesfèrica. La frontera més emblemàtica és la que recau sobre l'avinguda d'Alfons X el Sabi, realisant-se l'accés en esta a través d'una gran escalinata.
 
L'edifici és de planta bàsicament rectangular, encara que per a absorbir l'irregularitat de la poma es proyecta una rotonda en el cantó sur-oest i un esquivament en el carrer Capità Segarra, aprofitat per a situar estratègicament un dels accessos. La rotonda s'emfatisa com un volum diferent del principal i té coberta semiesfèrica. La frontera més emblemàtica és la que recau sobre l'avinguda d'Alfons X el Sabi, realisant-se l'accés en esta a través d'una gran escalinata.
  
L'edificació consta d'una planta semi-sótano i una atra superior a on se situen els llocs de venda. El sistema estructural porticat organisa l'espai interior en tres naus de tipos basilical, on s'agrupen els llocs de venda formant pomes allargades en el sentit de l'eix llongitudinal.
+
L'edificació consta d'una planta semi-soterràneu i una atra superior a on se situen els llocs de venda. El sistema estructural porticat organisa l'espai interior en tres naus de tipo basilical, a on s'agrupen els llocs de venda formant illes de cases allargades en el sentit de l'eix llongitudinal.
  
Estructuralment la construcció es resol en les noves possibilitats que la tècnica oferix, i en este cas, per a conseguir una major diafanitat de l'espai es recorre a un sistema de pilars i cintres d'acer laminat. Les cobertes inclinades cap als laterals i fraccionades a certa altura permeten una adequada iluminació zenital.
+
Estructuralment la construcció es resol en les noves possibilitats que la tècnica oferix, i en este cas, per a conseguir una major diafanitat de l'espai es recorre a un sistema de pilars i riscles d'acer laminat. Les cobertes inclinades cap als laterals i fraccionades a certa altura permeten una adequada allumenació zenital.
  
L'envoltant, que no té funció resistent, es resol en materials llaugers i envidrats en els laterals, i en rajola en les fronteres principals. Ací els buits s'esgarren verticalment, intercalant-se les bandes de masís i buit que recorren de dalt a baix la planta principal.  
+
L'embolicant, que no té funció resistent, es resol en materials llaugers i envidrats en els laterals, i en rajola en les fronteres principals. Ací els buits s'esgarren verticalment, intercalant-se les bandes de massiç i buit que recorren de dalt a baix la planta principal.  
  
El llenguage utilisat és eclèctic en una variada mescla d'elements ornamentals modernistes, (l'arc carpanell de l'entrada, el joc de textures en els materials, els taulellets), en atres d'ascendència puriste, (pinàculs herrerians, volutes jòniques).
+
El llenguage utilisat és eclèctic en una variada barreja d'elements ornamentals modernistes, (l'arc carpanell de l'entrada, el joc de textures en els materials, els taulellets), en atres d'ascendència purista, (pinàculs herrerians, volutes jòniques).
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Mercat (Alacant)]], barri a on se situa el Mercat Central d'Alacant.
 +
* [[Estació de Mercat (Alacant)]], estació del [[TRAM Metropolità d'Alacant|TRAM]] que adquirix el seu nom.
 +
* [[Bombardeig del 25 de maig]], també conegut com a Bombardeig del Mercat, que va causar més de 300 morts en la contornada del mateix.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* [https://www.alicante.es/sites/default/files/documentos/noticias/criterios-intervencion-puestos-del-mercado-central-alicante/criterios-intervencion-mercado-central1.pdf Ayuntamiento de Alicante. Criterios de intervención en el Mercado. DeMA arquitectura]
 
* VV.AA. (''María Dolores Martínez Soto'') Registro d'Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4
 
* VV.AA. (''María Dolores Martínez Soto'') Registro d'Arquitectura del Siglo XX en la Comunidad Valenciana ISBN 84-87233-38-4
  
== Vore també ==
+
== Enllaços externs ==
* [[Mercat (Alacant)]], barri a on se situa el Mercat Central d'Alacant.
+
{{Commonscat|Mercado Central de Alicante}}
* [[estació de Mercat (Alacant)]], estació del [[TRAM Metropolità d'Alicante|TRAM]] que adquirix el seu nom.
 
* [[Bombardeig del 25 de maig]], també conegut com a Bombardeig del Mercat, que va causar més de 300 morts en la contornada del mateix.
 
  
[[Categoria:Arquitectura de la província d'Alacant]]
+
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
[[Categoria:Alacant]]
+
[[Categoria:Arquitectura d'Alacant]]

Última revisió del 09:51 1 jun 2024

Mercat central d'Abastos d'Alacant

El Mercat Central d'Alacant situat en l'avinguda Alfons X el Sabi, és un edifici d'estil eclèctic en ornaments modernistes que fon proyectat per l'arquitecte Enrique Sánchez Sedeño i construït en l'any 1921.

Descripció[editar | editar còdic]

L'edifici és de planta bàsicament rectangular, encara que per a absorbir l'irregularitat de la poma es proyecta una rotonda en el cantó sur-oest i un esquivament en el carrer Capità Segarra, aprofitat per a situar estratègicament un dels accessos. La rotonda s'emfatisa com un volum diferent del principal i té coberta semiesfèrica. La frontera més emblemàtica és la que recau sobre l'avinguda d'Alfons X el Sabi, realisant-se l'accés en esta a través d'una gran escalinata.

L'edificació consta d'una planta semi-soterràneu i una atra superior a on se situen els llocs de venda. El sistema estructural porticat organisa l'espai interior en tres naus de tipo basilical, a on s'agrupen els llocs de venda formant illes de cases allargades en el sentit de l'eix llongitudinal.

Estructuralment la construcció es resol en les noves possibilitats que la tècnica oferix, i en este cas, per a conseguir una major diafanitat de l'espai es recorre a un sistema de pilars i riscles d'acer laminat. Les cobertes inclinades cap als laterals i fraccionades a certa altura permeten una adequada allumenació zenital.

L'embolicant, que no té funció resistent, es resol en materials llaugers i envidrats en els laterals, i en rajola en les fronteres principals. Ací els buits s'esgarren verticalment, intercalant-se les bandes de massiç i buit que recorren de dalt a baix la planta principal.

El llenguage utilisat és eclèctic en una variada barreja d'elements ornamentals modernistes, (l'arc carpanell de l'entrada, el joc de textures en els materials, els taulellets), en atres d'ascendència purista, (pinàculs herrerians, volutes jòniques).

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons