Diferència entre les revisions de "Cursus honorum"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 2: Llínea 2:
 
'''Cursus honorum''' (en [[llatí]], "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics eixèrcits per persones en aspiracions polítiques en l'[[antiga Roma]], tant en l'época republicana com durant l'[[Imperi Romà|Imperi]].
 
'''Cursus honorum''' (en [[llatí]], "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics eixèrcits per persones en aspiracions polítiques en l'[[antiga Roma]], tant en l'época republicana com durant l'[[Imperi Romà|Imperi]].
  
Per arribar a cònsul calia haver passat per atres magistratures, a una edat determinada mínima i en un temps entre magistratures també determinat. Després de ser cònsul s'arribava a senador vitalici. Després de servir en l'eixèrcit deu anys, es passava per [[qüestor]] (mínimum 30 anys), edil (mínimum 37 anys), [[tribú de la plebs]] (mínimum 37 anys), [[pretor romà|pretor]] (mínimum 40 anys) i finalment es podia arribar a [[cònsul (Roma)|cònsul romà]] (mínimum 43 anys) o censor.
+
Per arribar a cònsul calia haver passat per atres magistratures, a una edat determinada mínima i en un temps entre magistratures també determinat. Despuix de ser cònsul s'arribava a senador vitalici. Despuix de servir en l'eixèrcit deu anys, es passava per [[qüestor]] (mínimum 30 anys), edil (mínimum 37 anys), [[tribú de la plebs]] (mínimum 37 anys), [[pretor romà|pretor]] (mínimum 40 anys) i finalment es podia arribar a [[cònsul (Roma)|cònsul romà]] (mínimum 43 anys) o censor.
  
En l'Imperi es podia ser [[vigintivir]] en 18 anys, tribú militar en 20 anys, qüestor en 25 anys, edil o tribú en 27 anys, pretor en 30 anys i finalment es podia arribar a cònsul (32 anys), prefecte, propretor, procònsul, comandant de legió o prefecte de la ciutat.
+
En l'Imperi es podia ser [[vigintivir]] en 18 anys, tribú militar en 20 anys, qüestor en 25 anys, edil o tribú en 27 anys, pretor en 30 anys i finalment es podia arribar a cònsul (32 anys), prefecte, propretor, procònsul, comandant de legió o prefecte de la ciutat.
  
 +
== Referències ==
 +
* Graham Speake, ed. (1999). Diccionario Akal de Historia del mundo antiguo. Madrid: Ediciones Akal. p. 109. ISBN 9788446010333
  
 +
== Bibliografia ==
 +
* Abbott, Frank Frost, 1860-1924. (1901). A history and description of Roman political institutions. Ginn & Co. OCLC 14572380
 +
* Tobalina Oraá, Eva. (2007). El "Cursus Honorum" senatorial durante la época Julio-Claudia (1a ed edición). Ediciones Universidad de Navarra. ISBN 84-313-2433-3. OCLC 123941097
  
 
[[Categoria:Imperi Romà]]
 
[[Categoria:Imperi Romà]]
 
[[Categoria:Magistratures romanes| ]]
 
[[Categoria:Magistratures romanes| ]]

Última revisió del 09:02 1 jun 2024

rmn-military-header.png

Justícia i dret romà

Senat romà
Cursus honorum
Assamblea romana
Colegiatura

Dret romà
Ciutadania romana
Comicis romans
Imperium

Cursus honorum (en llatí, "successió de magistrats"), era una successió de càrrecs públics eixèrcits per persones en aspiracions polítiques en l'antiga Roma, tant en l'época republicana com durant l'Imperi.

Per arribar a cònsul calia haver passat per atres magistratures, a una edat determinada mínima i en un temps entre magistratures també determinat. Despuix de ser cònsul s'arribava a senador vitalici. Despuix de servir en l'eixèrcit deu anys, es passava per qüestor (mínimum 30 anys), edil (mínimum 37 anys), tribú de la plebs (mínimum 37 anys), pretor (mínimum 40 anys) i finalment es podia arribar a cònsul romà (mínimum 43 anys) o censor.

En l'Imperi es podia ser vigintivir en 18 anys, tribú militar en 20 anys, qüestor en 25 anys, edil o tribú en 27 anys, pretor en 30 anys i finalment es podia arribar a cònsul (32 anys), prefecte, propretor, procònsul, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

Referències[editar | editar còdic]

  • Graham Speake, ed. (1999). Diccionario Akal de Historia del mundo antiguo. Madrid: Ediciones Akal. p. 109. ISBN 9788446010333

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Abbott, Frank Frost, 1860-1924. (1901). A history and description of Roman political institutions. Ginn & Co. OCLC 14572380
  • Tobalina Oraá, Eva. (2007). El "Cursus Honorum" senatorial durante la época Julio-Claudia (1a ed edición). Ediciones Universidad de Navarra. ISBN 84-313-2433-3. OCLC 123941097