Diferència entre les revisions de "Cernunnos"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Cernunnos apareix comúnment com a amo dels animals salvages, terrestres i aquàtics. Manifesta la força, el poder i la perennitat (simbolisada per la brancada). Se li representa com el donador d'un altar en un cesto de vitualles, pastiços i [[monedes]]. | Cernunnos apareix comúnment com a amo dels animals salvages, terrestres i aquàtics. Manifesta la força, el poder i la perennitat (simbolisada per la brancada). Se li representa com el donador d'un altar en un cesto de vitualles, pastiços i [[monedes]]. | ||
| − | L'image freqüent de la [[serp]] en banyes de [[moltó]] que acompanya al deu celta ho associa en la fertilitat i la regeneració ctónica, aixina com en la virilitat, prosperitat i abundància. Atres animals que li acompanyen en el seu rol de «senyor de les bésties» també reafirmen dit simbolisme. | + | L'image freqüent de la [[serp]] en banyes de [[moltó]] que acompanya al deu celta ho associa en la fertilitat i la regeneració ctónica, aixina com en la virilitat, prosperitat i abundància. Atres animals que li acompanyen en el seu rol de «senyor de les bésties» també reafirmen dit simbolisme. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:43 29 maig 2024
Cernunnos és un nom donat a la deificació d'un macho cornut en la mitologia celta, relacionat en la fertilitat, la regeneració i divinitat de l'abundància. Aixina mateix, seria l'amo dels animals salvages. La seua traça més particular són les banyes de cervo. La representació que es conserva en el nomenat «pilar dels navegants» en este nom és d'un humanoide vell, en orelles i banyes de cérvol, portant un torque al coll i en la mà.
Cernunnos apareix comúnment com a amo dels animals salvages, terrestres i aquàtics. Manifesta la força, el poder i la perennitat (simbolisada per la brancada). Se li representa com el donador d'un altar en un cesto de vitualles, pastiços i monedes.
L'image freqüent de la serp en banyes de moltó que acompanya al deu celta ho associa en la fertilitat i la regeneració ctónica, aixina com en la virilitat, prosperitat i abundància. Atres animals que li acompanyen en el seu rol de «senyor de les bésties» també reafirmen dit simbolisme.
Referències[editar | editar còdic]
- Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
- Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
- "Cernunnos." A Dictionary of Celtic Mythology. Oxford University Press, 1998, 2004.
- Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
- «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Blázquez Martínez, J. M. (1957). Una réplica desconocida al Cernunnos de Val Camonica: el Cernunnos de Numancia. Revue d'Études Ligures, 23, fasc. 3-4, 1957, 294-298.
- Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
- D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Green, Miranda. 2004. p. 88, 92
- Green, Miranda. Animals in celtic life and myth. Routledge. Nueva York: 1992, p. 231
- Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cernunnos.