Diferència entre les revisions de "Publio Siro"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Publio Siro''' (''Publius Syrius''), també conegut com Publilio Siro (''Publilius Syrius''), '''Publilio Sirio''' o '''Publio Sirio''' (85 a. C. – 43 a. C…») |
|||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
− | + | * Otto Skutsch, "Publilius 28"), ''Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft'', vol. XXIII-2, Stuttgart, 1959, cols. 1920–1928. | |
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | |||
+ | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Publilio_Siro Publio Siro en Wikipedia] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Filòsofs]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Antiga Roma]] |
Revisió de 11:01 21 maig 2024
Publio Siro (Publius Syrius), també conegut com Publilio Siro (Publilius Syrius), Publilio Sirio o Publio Sirio (85 a. C. – 43 a. C.) fon un escritor llatí de l'antiga Roma.
Biografia
Era natiu de Síria i fon fet esclau i enviat a Itàlia, pero gràcies al seu talent es va guanyar el favor del seu amo, que el va lliberar i educar.
Les seues pantomimes, en les que ell mateixa actuava, varen tindre molt d'èxit en les ciutats italianes i en els jocs de Juli César de l'any 46 a. C. Publio era també un gran improvisador i va rebre el premi de César en una competició en la que va véncer a tots els seus rivals, inclós el célebre Dècim Laberio.
Obra
De les seues obres queda únicament una colecció de Sentències (Sententiae) i una série de màximes morals. Esta colecció fon recopilada en data primerenca ya que era coneguda per Aulo Gelio en el sigle II. Cada màxima està composta d'un únic vers i ordenada alfabèticament. Posteriorment s'interpolaren en l'obra versos apòcrifs; el número de versos verdaders és d'uns 700. Inclouen molts dits aguts, com el famós iudex damnatur ubi nocens absolvitur (El juge és condenat quan el culpable és absolt).
Cites
Bibliografia
- Otto Skutsch, "Publilius 28"), Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft, vol. XXIII-2, Stuttgart, 1959, cols. 1920–1928.