Diferència entre les revisions de "Eduardo Galeano"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
|||
Llínea 17: | Llínea 17: | ||
{{Cita|Ixcà pugam ser desobedients cada volta que rebem órdens que humilien la nostra consciència o violen el nostre sentit comú.|Eduardo Galeano}} | {{Cita|Ixcà pugam ser desobedients cada volta que rebem órdens que humilien la nostra consciència o violen el nostre sentit comú.|Eduardo Galeano}} | ||
+ | |||
+ | {{Cita|Només els mecs creuen que el silenci és un buit. No està buit mai. I a voltes la millor manera de comunicar-se és callant.|Eduardo Galeano}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Última revisió del 11:54 16 maig 2024
Eduardo Germán María Hughes Galeano | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Uruguayana | ||
Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
Naiximent: | 3 de setembre de 1940 | ||
Lloc de naiximent: | Montevideo, Uruguay | ||
Defunció: | 13 d'abril de 2015 | ||
Lloc de defunció: | Montevideo, Uruguay |
Eduardo Germán María Hughes Galeano, conegut popularment com Eduardo Galeano (Montevideo, Uruguay, 3 de setembre de 1940 - † 13 d'abril de 2015) fon un periodiste i escritor uruguayà, considerat un dels escritors més influents de l'esquerra llatinoamericana.
Els seus llibres més coneguts, Les venes obertes d'Amèrica Llatina (1971) i Memòria del fòc (1986), han segut traduïts a vint idiomes. Els seus treballs transcendixen gèneros ortodoxos i combinen documental, ficció, periodisme, anàlisis polític i història.
Cites[editar | editar còdic]
Ixcà pugam ser desobedients cada volta que rebem órdens que humilien la nostra consciència o violen el nostre sentit comú.
Eduardo Galeano
Només els mecs creuen que el silenci és un buit. No està buit mai. I a voltes la millor manera de comunicar-se és callant.
Eduardo Galeano