Diferència entre les revisions de "Berobreo"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Berobreo]] és el nom que rep en la [[mitologia celta]], el deu relacionat en la mort i el més allà. Esta deitat era desconeguda fins al descobriment del santuari d'O Facho ([[Cangas de Morrazo]]). També es vincula en el [[sol]] ponent i la [[mar]], per associació del cicle solar en la vida i la mort (amanecer i ocàs) i la mar com a lloc a on el sol va a morir en el Finis Terrae. Es considera que Berobreo seria el guardià del més allà i el guia de les [[Ànima|ànimes]] cap a l'atre món. | [[Berobreo]] és el nom que rep en la [[mitologia celta]], el deu relacionat en la mort i el més allà. Esta deitat era desconeguda fins al descobriment del santuari d'O Facho ([[Cangas de Morrazo]]). També es vincula en el [[sol]] ponent i la [[mar]], per associació del cicle solar en la vida i la mort (amanecer i ocàs) i la mar com a lloc a on el sol va a morir en el Finis Terrae. Es considera que Berobreo seria el guardià del més allà i el guia de les [[Ànima|ànimes]] cap a l'atre món. | ||
| − | Alguns autors associen el Berobreo celta en el [[Briareo]] [[Antiga Grècia|grec]] per les possibles relacions comercials establides entre els celtes del front atlàntic Europeu en els navegants micénics. També associen en Berobreo l'orige del mític [[Breogán]]. | + | Alguns autors associen el Berobreo celta en el [[Briareo]] [[Antiga Grècia|grec]] per les possibles relacions comercials establides entre els celtes del front atlàntic Europeu en els navegants micénics. També associen en Berobreo l'orige del mític [[Breogán]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:24 13 maig 2024
Berobreo és el nom que rep en la mitologia celta, el deu relacionat en la mort i el més allà. Esta deitat era desconeguda fins al descobriment del santuari d'O Facho (Cangas de Morrazo). També es vincula en el sol ponent i la mar, per associació del cicle solar en la vida i la mort (amanecer i ocàs) i la mar com a lloc a on el sol va a morir en el Finis Terrae. Es considera que Berobreo seria el guardià del més allà i el guia de les ànimes cap a l'atre món.
Alguns autors associen el Berobreo celta en el Briareo grec per les possibles relacions comercials establides entre els celtes del front atlàntic Europeu en els navegants micénics. També associen en Berobreo l'orige del mític Breogán.
Referències[editar | editar còdic]
- "Belenus." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online Academic Edition. Encyclopædia Britannica Inc., 2014
- Koch (2005). «El santuario dedicado a Berobreo en el Monte do Facho (Cangas, Galicia)». Acta Paleohispánica
- Rolland (18 de enero de 2020). «O Facho: viaxe ao santuario do deus Berobreo». GCiencia
- Torres (17 de junio de 2018). «Descubren en O Facho la existencia de un santuario de la Edad del Hierro». La Voz de Galicia
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
- Díaz García, Romaní Martínez, Otero Piñeyro Maseda, Cerviño Meira, Sánchez Cidrás, Castro Otero (2017). Travesía por tres momentos da historia de Bueu (en gallec). Deputación de Pontevedra. ISBN 978-84-8457-464-4
- Nicole Jufer & Thierry Luginbühl (2001). Les dieux gaulois : répertoire des noms de divinités celtiques connus par l'épigraphie, les textes antiques et la toponymie. Paris: Editions Errance. ISBN 2-87772-200-7
- Pena Graña, Erias Martínez (2006). «O ancestral camiño de peregrinación ó Fin do Mundo: a procura do deus do Alén, Briareo/Berobreo/Breogán/Hércules/Santiago...». Anuario Brigantino.