Diferència entre les revisions de "Federico Jiménez Losantos"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
Durant el [[franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava. | Durant el [[franquisme]] milità en algunes organisacions clandestines [[comunistes]] i [[maoistes]] com [[Bandera Roja]], d'ideologia maoista, i el [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics ([[Grupo de trama]]) d'[[extrema esquerra]] fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la [[China]] comunista en [[1979]] i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava. | ||
| − | Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (perteneixent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] | + | Ya en la [[Transició]] entrà a militar en el [[Partit Socialiste d'Aragó]] (perteneixent a l'antiga [[Federació de Partits Socialistes]] i fora de l'òrbita del [[PSOE]]), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les [[eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980]] per este partit, pero va rebre l'oposició del [[PSOE]] i del [[Partit Socialiste Andalús]], finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de [[Catalunya]] contra l'imposició del [[Idioma català|català]] front al [[Idioma castellà|castellà]] i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel [[PSC-PSOE]] i [[PCE-PSUC]] (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El [[Partit Socialista Andalús|PSA]] obtingué dos escans en el [[Parlament de Catalunya]]. |
Revisió de 20:01 4 gin 2010
Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 15 de setembre de 1951) És un periodiste, empresari i escritor espanyol.
És vicepresident i editor del diari digital Libertad Digital, director i presentador del programa Es la Mañana de Federico de la cadena esRadio, columniste del diari El Mundo i columniste i director de la revista La ilustración liberal. Fins el 10 de juliol de 2009 va ser director i presentador del programa La Mañana en la Cadena COPE.
El seu estil sol ser utilisant l'ironia i la sàtira i siguent crític en el poder polític siga del color que siga, es a dir, en independència política.
Biografia
Militància comunista i antifranquista
Durant el franquisme milità en algunes organisacions clandestines comunistes i maoistes com Bandera Roja, d'ideologia maoista, i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), d'ideologia comunista i colaborà en revistes i grups artístics (Grupo de trama) d'extrema esquerra fins que va moderar les seues posicions a finals dels anys 70, quan va fer un viage a la China comunista en 1979 i va descobrir que la realitat no coincidia en l'ideologia i la moral en la que militava.
Ya en la Transició entrà a militar en el Partit Socialiste d'Aragó (perteneixent a l'antiga Federació de Partits Socialistes i fora de l'òrbita del PSOE), i que tot feya indicar que s'anava a presentar com a primer candidat a les eleccions autonòmiques de Catalunya de 1980 per este partit, pero va rebre l'oposició del PSOE i del Partit Socialiste Andalús, finalment presentant-se per este últim. El seu discurs se basava en la defensa dels drets llingüístics i culturals de Catalunya contra l'imposició del català front al castellà i a favor dels drets cívics i culturals de tots els espanyols inmigrants, al seu juí, insuficientment defenguts pel PSC-PSOE i PCE-PSUC (segons ell, influenciats pel nacionalisme català). El PSA obtingué dos escans en el Parlament de Catalunya.