Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Image:Ceba1.jpg|thumb|right|200px|<center> Ceba</center>]] | + | [[File:Allium cepa 004.JPG|thumb|right|200px|<center>Ceba</center>]] |
− | [[Image:Ceba2.jpg|thumb|right|200px|<center> Ceba</center>]] | + | [[File:Yellowonion-edit1.jpg|thumb|right|200px|<center>Cebes</center>]] |
− | | |
| La '''ceba''' (Allium cepa L. ) és una planta herbàcea bulbosa de la família de les tiliàcees. | | La '''ceba''' (Allium cepa L. ) és una planta herbàcea bulbosa de la família de les tiliàcees. |
− |
| |
| | | |
| == Particularitats == | | == Particularitats == |
− | | + | Originària d'[[Àsia]] central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrànea. |
− | Originària de l'[[Àsia]] central, actualment la ceba és un dels ingredients indispensables de la cuina mediterrànea. | |
| Té un únic bulp gran, de forma ovoide. El seu desenroll és bienal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seues fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulp subterràneu, proveït d'arrels superficials. El seu brot és erecte i habitualment s'origina en el segon [[any]] de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbela de flors blanques o rosades. | | Té un únic bulp gran, de forma ovoide. El seu desenroll és bienal i arriba fins a 1 m de llargària. Les seues fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulp subterràneu, proveït d'arrels superficials. El seu brot és erecte i habitualment s'origina en el segon [[any]] de maduració de la planta. Al seu extrem té una umbela de flors blanques o rosades. |
| Al ser tallat, el bulp desprén un oli volàtil sulfurat que produïx llagrimeig per irritació de la [[conjuntiva]]. | | Al ser tallat, el bulp desprén un oli volàtil sulfurat que produïx llagrimeig per irritació de la [[conjuntiva]]. |
Llínea 13: |
Llínea 10: |
| | | |
| == Cultiu de la ceba == | | == Cultiu de la ceba == |
| + | [[File:Field with onions.jpg|thumb|right|200px|<center>Camp de cebes</center>]] |
| | | |
| Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'[[aigua]] durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en [[maig]] o en [[juny]] abans de les fortes calors de l'[[estiu]]. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat. | | Té una forta resistència a la secada encara que no li pot faltar l'[[aigua]] durant l'engrandiment del bulp. Quan es fa en règim de secà, per tal d'aprofitar els mesos habitualment menys secs, s'utilisen les varietats primerenques que ya es cullen en [[maig]] o en [[juny]] abans de les fortes calors de l'[[estiu]]. Si les cebes passen una excessiva penúria d'aigua resulten molt coents i en bulp poc desenrollat. |
| | | |
− | Actualment en agricultura extensiva es sembra directa pero tradicionalment es fea un planter que es transplantava al cap de uns dos mesos a finals de l'autumne o a finals d'hivern i principi de [[primavera]]. | + | Actualment en agricultura extensiva es sembra directa pero tradicionalment es fea un planter que es transplantava al cap d'uns dos mesos a finals de l'autumne o a finals d'hivern i principi de [[primavera]]. |
| Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguen" (creix el tàlem floral) quan passen fret a l'hivern i llavors ya no fan el bulp. | | Un problema fisiològic molt corrent és que algunes cebes s'"espiguen" (creix el tàlem floral) quan passen fret a l'hivern i llavors ya no fan el bulp. |
| | | |
| == Components actius principals == | | == Components actius principals == |
| + | Els principals components són (entre paréntesis, les cantitats aproximades en 100 gr. de ceba): |
| | | |
− | Els principals components són (entre paréntesis, les quantitats aproximades en 100 gr. de ceba):
| + | • Minerals: conté principalment [[potassi]], [[fòsfor]],[[calci]], [[magnesi]], [[sodi]], [[sofre]] i, en cantitats menors, [[ferro]], [[manganés]], [[zinc]], [[coure]] i [[seleni]]. |
− | | |
− | • Minerals: conté principalment [[potassi]], [[fòsfor]],[[calci]], [[magnesi]], [[sodi]], [[sofre]] i, en quantitats menors, [[ferro]], [[manganés]], [[zinc]], [[coure]] i [[seleni]]. | |
| | | |
| • [[Vitamina|Vitamines]]: C , E , K , B1, B2, B3, B6, B9. | | • [[Vitamina|Vitamines]]: C , E , K , B1, B2, B3, B6, B9. |
| | | |
| • [[Oli]] essencial en molts components sulfurosos. | | • [[Oli]] essencial en molts components sulfurosos. |
| + | |
| + | == Referències == |
| | | |
| + | * [http://www.anthos.es/ Allium cepa. Anthos - Sistema de información sobre las plantas de España] |
| + | * [http://legacy.tropicos.org/Name/18401646 «Allium cepa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden] |
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-295261 Allium cepa. The Plant List] |
| + | * Brewster, James L. (1994). Onions and other vegetable alliums (1st edición). Wallingford, UK: CAB International. p. 16. ISBN 0-85198-753-2 |
| + | * Cantwell, Marita I. (2002). «Appendix: Summary Table of Optimal Handling Conditions for Fresh Produce». En Kader, A. A., ed. Postharvest Technology of Horticultural Crops (en inglés) (3ª edición). Oakland, California: University of California, Agriculture and Natural Resources, Publication 3311. p. 516. ISBN 1-879906-51-1 |
| + | * Coultate, Tom (2009). Foof. The chemistrry of its components. RSC Publishing. p. 302-303. ISBN 978-0-85404-111-4 |
| + | * [http://botanicalepithets.net/dictionary/dictionary.57.html Epítetos Botánicos] |
| + | * Fritsch, R. M.; N. Friesen (2002). «Chapter 1: Evolution, Domestication, and Taxonomy». En H. D. Rabinowitch y L. Currah, ed. Allium Crop Science: Recent Advances. Wallingford, UK: CABI Publishing. pp. 9-10. ISBN 0-85199-510-1 |
| + | * Nicolini, Giacomo. Enciclopedia Botanica Motta. Volume primo, Milano, Federico Motta Editore, 1960, pág. 76. |
| + | * Rothman, S. & Dondo, G. «Cebolla (Allium cepa).» Cátedra de Horticultura, Departamento producción vegetal, Facultad de ciencias agropecuarias, Universidad nacional de Entre Ríos |
| + | |
| + | == Bibliografia == |
| + | * Block, E. (2010). Garlic and Other Alliums: The Lore and the Science. Royal Society of Chemistry (UK). ISBN 978-0-85404-190-9. (en [[anglés]]) |
| + | * Gripshover, Margaret M., and Thomas L. Bell, "Patently Good Ideas: Innovations and Inventions in U.S. Onion Farming, 1883–1939," Material Culture (Spring 2012), vol 44 pp 1–30. (en anglés) |
| + | * Sen, Colleen T. (2004). Food culture in India. Greenwood Publishing. ISBN 0-313-32487-5. (en anglés) |
| + | |
| + | == Enllaços externs == |
| + | {{Commonscat|Allium cepa}} |
| + | {{Wikispecies|Allium cepa}} |
| + | {{DGLV|Ceba}} |
| | | |
| [[Categoria:Biologia]] | | [[Categoria:Biologia]] |
Llínea 35: |
Llínea 54: |
| [[Categoria:Hortalices]] | | [[Categoria:Hortalices]] |
| [[Categoria:Plantes medicinals]] | | [[Categoria:Plantes medicinals]] |
− |
| |
− | == Referències ==
| |
− | {{traduït de|ca|All}}
| |