Diferència entre les revisions de "Ploma estilogràfica"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Encara que cal reservar la seua invenció a l'estenògraf i gravador espanyol [[Francisco de Paula Martí]] al començament del [[sigle XIX]], anys despuix l'estat francés va concedir una patent a l'inventor rumà [[Petrache Poenaru]], estudiant en [[París]], per l'invent de la primera ploma estilogràfica en cartuig de tinta reemplaçable, en maig de [[1827]]. Al començament de la década de [[1850]] va haver una acceleració de patents i de producció d'estilogràfiques. Solament despuix de l'introducció de dos invents claus, les estilogràfiques es varen convertir en un instrument popular per a l'escritura. Estes invencions varen ser el plomí d'or en punta d'iridi i l'[[ebonita]] per a la manufactura del cos. | Encara que cal reservar la seua invenció a l'estenògraf i gravador espanyol [[Francisco de Paula Martí]] al començament del [[sigle XIX]], anys despuix l'estat francés va concedir una patent a l'inventor rumà [[Petrache Poenaru]], estudiant en [[París]], per l'invent de la primera ploma estilogràfica en cartuig de tinta reemplaçable, en maig de [[1827]]. Al començament de la década de [[1850]] va haver una acceleració de patents i de producció d'estilogràfiques. Solament despuix de l'introducció de dos invents claus, les estilogràfiques es varen convertir en un instrument popular per a l'escritura. Estes invencions varen ser el plomí d'or en punta d'iridi i l'[[ebonita]] per a la manufactura del cos. | ||
| − | Les primeres estilogràfiques que varen incloure estos components clau varen aparéixer a mitan del [[sigle XIX]]. En els anys [[1870]], Duncan MacKinnon, un canadenc que vivia en [[Nova York]], i Alonzo T. Cross de [[Providence]] ([[Rhode Island]]) varen crear plomes estilogràfiques en un plomí buit i un aram com a vàlvula. Les plomes estilogràfiques eren molt usades per al disseny tècnic, fins que es va escomençar a produir en massa en els anys [[1880]]. | + | Les primeres estilogràfiques que varen incloure estos components clau varen aparéixer a mitan del [[sigle XIX]]. En els anys [[1870]], Duncan MacKinnon, un canadenc que vivia en [[Nova York]], i Alonzo T. Cross de [[Providence]] ([[Rhode Island]]) varen crear plomes estilogràfiques en un plomí buit i un aram com a vàlvula. Les plomes estilogràfiques eren molt usades per al disseny tècnic, fins que es va escomençar a produir en massa en els anys [[1880]]. |
| + | |||
| + | Els productors dominants en els [[Estats Units]] en este periodo eren Waterman, Plumingo, Wirt, en Nova York i Bloomsburg ([[Pennsilvània]]) respectivament. Waterman pronte va sobrepassar a Wirt, junt en moltes companyies que s'originaven per a reblir el recent creat mercat de la ploma estilogràfica, i es va mantindre com a líder de mercat fins als anys [[1920]]. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 10:18 28 abr 2024
La ploma estilogràfica o simplement estilogràfica (també nomenada estilograf o ploma font) és un instrument de dibuix tècnic i escritura que conté un depòsit de tinta líquida composta principalment d'aigua. La tinta permaneix dins del depòsit, per la pressió atmosfèrica, i alimenta al plomí (la peça en contacte en el paper) per capilaritat (els líquits viagen des d'un conducte ample cap a un estret, una llei de la física).
Història
El primer registre històric sobre una ploma en depòsit de tinta es remonta al sigle X. Es desconeixen els detalls sobre la seua manufactura i el seu funcionament. El progrés en el desenroll d'una ploma fiable fon llent fins a mitan del sigle XIX, per un enteniment imperfecte del paper que tenia la pressió atmosfèrica en la ploma, i de l'us de tintes altament corroents en molts sediments.
Encara que cal reservar la seua invenció a l'estenògraf i gravador espanyol Francisco de Paula Martí al començament del sigle XIX, anys despuix l'estat francés va concedir una patent a l'inventor rumà Petrache Poenaru, estudiant en París, per l'invent de la primera ploma estilogràfica en cartuig de tinta reemplaçable, en maig de 1827. Al començament de la década de 1850 va haver una acceleració de patents i de producció d'estilogràfiques. Solament despuix de l'introducció de dos invents claus, les estilogràfiques es varen convertir en un instrument popular per a l'escritura. Estes invencions varen ser el plomí d'or en punta d'iridi i l'ebonita per a la manufactura del cos.
Les primeres estilogràfiques que varen incloure estos components clau varen aparéixer a mitan del sigle XIX. En els anys 1870, Duncan MacKinnon, un canadenc que vivia en Nova York, i Alonzo T. Cross de Providence (Rhode Island) varen crear plomes estilogràfiques en un plomí buit i un aram com a vàlvula. Les plomes estilogràfiques eren molt usades per al disseny tècnic, fins que es va escomençar a produir en massa en els anys 1880.
Els productors dominants en els Estats Units en este periodo eren Waterman, Plumingo, Wirt, en Nova York i Bloomsburg (Pennsilvània) respectivament. Waterman pronte va sobrepassar a Wirt, junt en moltes companyies que s'originaven per a reblir el recent creat mercat de la ploma estilogràfica, i es va mantindre com a líder de mercat fins als anys 1920.
(Secció per completar)
Utilisació de l'estilogràfica
(Secció per completar)