Diferència entre les revisions de "Eugène Ionesco"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Image:Eugene_Ionesco.jpg|thumb|200px|Tumba d'Eugène Ionesco en el cementeri de Montparnasse ([[Paris]]).]] | ||
| + | |||
'''Eugène Ionesco''' (en [[idioma romanes|romanes]] ''Eugen Ionescu'') ([[Slatina]], [[Romania]], [[26 de novembre]] de [[1909]] — [[Paris]], [[França]], [[28 de març]] de [[1994]]), [[dramaturc]] i [[escritor]] francés d'orige romanes, triat membre de l'[[Acadèmia francesa]] el [[22 de giner]] de [[1970]]. Fon un dels principals dramaturcs del [[teatre de l'absurt]]. | '''Eugène Ionesco''' (en [[idioma romanes|romanes]] ''Eugen Ionescu'') ([[Slatina]], [[Romania]], [[26 de novembre]] de [[1909]] — [[Paris]], [[França]], [[28 de març]] de [[1994]]), [[dramaturc]] i [[escritor]] francés d'orige romanes, triat membre de l'[[Acadèmia francesa]] el [[22 de giner]] de [[1970]]. Fon un dels principals dramaturcs del [[teatre de l'absurt]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 7: | ||
De pare romanes i mare francesa, va viajar a [[Paris]] en un any i va viure allí fins els tretze. En [[1925]] va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de [[Bucarest]], fins a que en [[1938]] va tornar a [[França]] per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, després en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària ''Cahiers Du Sud'' abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica. | De pare romanes i mare francesa, va viajar a [[Paris]] en un any i va viure allí fins els tretze. En [[1925]] va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de [[Bucarest]], fins a que en [[1938]] va tornar a [[França]] per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, després en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària ''Cahiers Du Sud'' abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica. | ||
| − | |||
Va morir en [[1994]] i està soterrat en el [[cementeri de Montparnasse]] en [[Paris]]. | Va morir en [[1994]] i està soterrat en el [[cementeri de Montparnasse]] en [[Paris]]. | ||
Revisió de 00:08 31 dec 2009
Eugène Ionesco (en romanes Eugen Ionescu) (Slatina, Romania, 26 de novembre de 1909 — Paris, França, 28 de març de 1994), dramaturc i escritor francés d'orige romanes, triat membre de l'Acadèmia francesa el 22 de giner de 1970. Fon un dels principals dramaturcs del teatre de l'absurt.
Biografia
De pare romanes i mare francesa, va viajar a Paris en un any i va viure allí fins els tretze. En 1925 va tornar a Romania i va estudiar la carrera de Lletres. Va ensenyar francés durant tres anys en un Institut de Bucarest, fins a que en 1938 va tornar a França per a establir-se definitivament. Va treballar en una editorial, després en un banc i va escomençar una tesis doctoral sobre la mort en la poesia francesa que no acabaria. Es va relacionar en el grup de la reviste lliterària Cahiers Du Sud abans de dedicar-se completament a la seua producció dramàtica.
Va morir en 1994 i està soterrat en el cementeri de Montparnasse en Paris.
La seua primera obra de teatre, La cantant calba es va estrenar en el Théâtre dónes Noctambules en 1950, causant un trement escàndal, pero la seua inteligència, novetat i ruptura en la llògica ho porten a la fama, fama que no ho abandonaria en les seues posteriors obres. Fon, junt en el irlandés Samuel Beckett, el pare del teatre de l'absurt, per mig del qual ell fa "d'un text burlesc, un joc dramàtic; i d'un text dramàtic un joc burlesc". Més allà de la mera ridiculisació de situacions banals, les obres de Ionesco dibuixen de manera tangible la soletat dels humans i l'insignificança de la pròpia existència.
Obres
Teatre
- La cantant calba (1950)
- La lliçó (1950)
- Jacques o la sumissió (1970)
- Les cadires (1952)
- Víctimes del deure (1932)
- Amadeo o cóm eixir del pas (1953)
- L'impromtu de l'alma (L'improvisació de l'anima) (1955)
- El nou inquilí (1956)
- El rinoceront (1959)
- El rei es mor
- Deliri a duo (1962)
- La photo du colonel (La foto del coronel) (1962)
- El peató de l'aire (1962)
- La set i la fam (1964)
- Jeux de massacre (El joc de la pesta) (1970)
- Macbett (1972)
- Eixe formidable bordell (1973)
- L'home de les maletes (1975)
- Voyages chez les morts (Viages a l'atre mon) (1980)
- Novetats del front de Batalla
- Calla't(1981)
Ensajos
- La tragédie du langage (1958)
- Expérience du théâtre (1958)
- Discours sur l'avant-garde (1959)
- Notes i contranotes (1962)
- Découvertes (Descobriments) (1969)
- Antídots (1977)
- Le blanc et le noir (El blanc i el negre) (1981)
Diaris, noveles i artículs
- La Vase (1956)
- Le Piéton de l'air (1961)
- Journal en miettes (1967). Publicat en castellà per Editorial Guadarrama en 1968: «Diario» en traducció de Marcelo Arroita-Jauregui
- Présent passeé, Passe présent (1968). Publicat en castellà per Guadarrama: «Diario II»
- Le solitaire (1973)
- La photo du colonel (La foto del coronel) (1962)
- La vase (El fanc) (1970). Guió
- El solitari (novela) (1974)
- Contes per a chiquets menors de tres anys (1976)
- Un home en questió (1979) Recopilació d'artículs
- La busca intermitent (1987) Diari