Diferència entre les revisions de "Jesus Castellano Cervera"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Padrejesus.jpg|thumb|rigth Padre Jesús Castellano Cervera]]
+
[[Archiu:Padre Jesús en Villar.jpg|thumb|En son pare en Villar.]]
−
EL Pare Jesús Castellano Cervera va nàixer en el [[Villar del Arzobispo]], ([[Valéncia]]), el 30 de juliol de 1941 i va pujar a treballar en Deu el 15 de Juny de 2006.  
+
'''Jesús Castellano Cervera''' ([[el Villar]],<ref>http://www.lasprovincias.es/valencia/20080616/ediciones/calle-para-recuerdo-20080616.Html Homenage en Villar</ref> [[Valéncia]], [[30 de juliol]] de [[1941]] - † [[Roma]], [[15 de juny]] de [[2006]]) fon un [[flare]] [[carmelita descalç]] des del [[4 d'agost]] de [[1957]]. Fon ordenat [[sacerdot]] el [[25 d'abril]] de [[1965]]. Va obtindre el [[doctor]]at en [[teologia]] i fon [[professor]] i [[consultor]] pontifici de diverses congregacions.<ref>[http://www.teresianum.org/italiano/pjesus/pjesus.htm P. Jesús Castellano Cervera, o.c.d.] en ''teresianum.org''. Consultado el 18-01-[[2008]].</ref>
 +
 
 +
El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "[[capella Redemptoris Mater]]" del Vaticà. Incloent en ella imàgens de quatre sants [[Carmelites Descalços]], [[Teresa de Jesús]], [[Sant Joan de la Cruz]], [[Teresita del chiquet Jesús]] i [[Edith Stein]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
−
Era [[frare]] [[carmelita descalç]] des del 4 d'agost de 1957 i [[sacerdot]] des del 25 d'abril de 1965.
+
=== Vocació religiosa ===
 +
Als 11 anys va ingressar al colege Teresià dels carmelites descalços en [[Castelló de la Plana]]. Allí curs els estudis humanístics<ref>Segons es pot constatar en l'archiu provincial d'Aragó-Valéncia, la secció "convents-seminari", el P. Jesús va obtindre les millors qualificacions en tots els seus anys de seminari.</ref> despuix dels que fon admés al [[noviciat]] l'any [[1956]] canviant el seu nom per Benjamin de la Reina de la Pau.
 +
 
 +
En l'any [[1960]] es va traslladar a [[Roma]] per a iniciar estudis de [[teologia]]. El 15 de setembre de [[1962]] va fer la seua professió solemne. A l'any següent és ordenat [[Diaconat|diaca]] per mons. Enrico Compagnone, bisbe de [[Llatina]].
 +
 
 +
Dos anys més tart és ordenat sacerdot -despuix de rebre la dispensa d'edat puix a soles tenia 23 anys- per mons. Tarsici Vicente Benedetti, bisbe de [[Lodi]].
 +
 
 +
En l'any [[1968]] es doctora en teologia en una tesis titulada: "La presència real de Crist en l'Eucaristia: exégesis, teologia, espiritualitat" novament en la màxima qualificació.
 +
 
 +
=== Responsabilitats en Roma ===
 +
 
 +
Jesús va eixercir durant anys càrrecs en la [[Cúria Vaticana]] arribant a ser consultor de set [[dicasteri]]s.
 +
 
 +
Era [[consultor]] en el [[Vaticà]] de la [[Congregació per a la Doctrina de la Fe]] des de [[1983]], treballant estretament en el [[cardenal]] [[Joseph Ratzinger]], més tart [[papa]] [[Benet XVI]]. Fon consultor també de la [[Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles]], de la [[Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica]], del [[Pontifici Consell per als Llaics]], de la [[Oficina per a les Cerimònies Llitúrgiques Pontifícies]], on era un estret colaborador del [[arquebisbe]] [[Piero Marini]]. Marini era [[mestre de les Cerimònies Pontifícies]]. En ell estava Jesús preparant els actes llitúrgics del [[V Trobada Mundial de les Famílies]] (EMF)de [[Valéncia]], fins a poc abans de la seua mort.<ref name=iglesiavillar>[http://www.iglesiavillar.Com/01ef2997ed115b301.Html Jesús Catellano Cervera] en la pàgina web de l'Iglésia Parroquial la Mare de Deu de la Pau. El Villar ([[Valéncia]]). En accés el 18-01-[[2008]].</ref>
 +
 
 +
Jesús era membre del [[Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals]],<ref>Ferdinand Pratzner, P. [http://www.vatican.va/roman_curia/pont_committees/eucharist-congr/documents/rc_committ_euchar_doc_20070913_role-delegate_sp.Html El rol del delegat nacional per als congressos eucarístics internacionals], Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals en el Vaticà. En accés el 20-1-2008.</ref> doctor en Teologia i decà del [[Teresianum]], per dos mandats consecutius. Va estar vinculat a la facultat de teologia Teresianum per més de 30 anys.
 +
 
 +
=== Publicacions ===
 +
 
 +
És autor de numeroses publicacions, més de 1000 colaboracions i llibres.<ref>''Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, núm. 47 [[2007]], p. 107s</ref> Va pronunciar multitut de conferències tant en [[Itàlia]] com en atres països, algunes d'elles en el llavors Cardenal Ratzinger. Era un dels principals especialistes en Llitúrgia i Espiritualitat del [[Vaticà]].
 +
 
 +
Durant anys va colaborar en distints programes de [[emissora de ràdio|emissores de ràdio]]. Si be principalment ho feya en [[Ràdio Vaticà]], també va participar en programes de la [[COPE]] en diverses ocasions.  
  
−
Era [[consultor en el Vaticà]] de la [[Congregació pera la Doctrina de la Fe]] des de 1983 treballant estretament en el [[Cardenal Josef Ratzinger]], hui [[papa Benet XVI]], mentres va estar al capdamunt d'este dicasteri, Consultor també de la [[Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles]], de la [[Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica]], també consultor del [[Pontifici Consell per als Llaics]], consultor de l'[[Oficina pera les Cerimònies Llitúrgiques Pontificies]] , on era un estret colaborador de l'arquebisbe [[Piero Marini]] [[mestre de les Cerimònies Pontificies]], en qui estava preparant els actes llitúrgics del [[V Trobada Mundial de les Famílies (EMF]]), entre ells, la missa conclusiva que va presidir el papa a Valéncia el  9 de juliol del 2006, membre del [[Pontifici Comité per als Congressos Eucarístics Internacionals]], doctor en Teologia i decà del [[Teresianum]]  per dos mandats consecutius al que ha estat vinculat durant més de 30 anys. També era autor de numeroses publicacions i havia pronunciat numeroses conferències tant a [[Itàlia]] com en atres països. Era un dels principals especialistes en [[Llitúrgia i Espiritualitat]]. Va morir el 15 de juny de 2.006, mentres passejava per uns [[Jardins de Roma]]. Descanse en Paz.
+
=== Defunció ===
  
−
== Funeral en Roma ==
+
Va morir el [[15 de juny]] de [[2006]] mentres passejava per uns jardins de [[Roma]]. Les despulles del religiós carmelita valencià, varen rebre sepultura en el [[Panteó (arquitectura)|panteó]] dels carmelites del cementeri de [[Roma]].<ref>[http://www.zenit.org/article-19641?l=spanish Multitudinari adeu en Roma al pare Jesús Castellano, ocd], en ''Zenit''. Publicat el [[2006]]-06-20. En accés el 2008-01-20.</ref>
  
−
Les restes mortals del religiós carmelita valencià Jesús Castellà Cervera, consultor de set [[dicasteris del Vaticà]], van rebre sepultura  en el [[Panteó dels carmelites]] del cementeri de Roma
+
== Adeu a Roma ==
 +
El pare [[Martín Tejedor]] va comentar als migs de comunicació,
  
−
El pare Jesús Castellà Cervera, va dir el pare [[Martín Tejedor]], “és una figura internacional en distints camps de la vida religiosa i eclesial, pero m'agradaria hui quedar-me en la figura més pròxima i entranyable pera mosatros, els carmelites: la figura de l'home senzill i seriós, com a carmelita teresià, que sabia viure en naturalitat les exigències de la nostra vida carmelitana. La seua proximitat i senzillea a ningú li feyen pensar que estava davant d'una eminent personalitat. Vull concloure en el pensament que Jesús Castellà be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra [[Mare Teresa de Jesús]]: «al fi mor fill de l'[[Iglesia]]». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perque havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Paz. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies»”.
+
{{cita|El pare Jesús Castellano és una figura internacional en distints camps de la vida religiosa i eclesial, pero m'agradaria hui quedar-me en la figura més pròxima i entranyable per a mosatros, els carmelites: la figura de l'home senzill i sério, com a carmelita teresià, que sabia viure en naturalitat les exigències de la nostra vida carmelitana. La seua proximitat i senzillea a ningú li feyen pensar que estava davant d'una eminent personalitat.<br />
  
−
El mestre de les Cerimònies Pontificies, l'arquebisbe Piero Marini, en qui Castellà colaborava i preparava en l'actualitat els actes llitúrgics del V Trobada Mundial de les Famílies (EMF), va presidir la missa de 'corpore in sepulto' pel seu etern descans en l'església de la [[Facultat de Teologia del Teresianum]] de Roma, de l'orde carmelita, en la que Castellà era també professor
+
Vull concloure en el pensament que Jesús Castellano be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra Mare [[Teresa de Jesús]]: «al fi mor fill de l'Iglésia». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perqué havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Pau. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies.<ref>[http://www.zenit.Org/article-19615?l=spanish Hi ha mort el pare Jesús Castellà Cervera ocd. «passejant a l'eternitat], en ''Zenit'', agència de notícies vaticanes. Publicat el 18-06-[[2006]]. En accés el 19-01-[[2008]].</ref>}}
  
−
Igualment, la cerimònia va contar en la participació de familiars del religiós valencià difunt, que va nàixer  64 anys abans en la localitat valenciana del Villar, segons va explicar el [[vicari episcopal]] per als sacerdots valencians residents a Roma, [[monsenyor]] [[Vicente Cárcel]]
+
D'atra banda, el mestre de les Cerimònies Pontifícies, l'arquebisbe Piero Marini, del que era colaborador el pare Castellano, va presidir la missa de ''corpore in sepulto'' pel seu etern descans en l'iglésia de la [[Facultat de Teologia del Teresianum]] de [[Roma]], de l'orde carmelita, en la que Castellano era [[professor]].<ref> Iglesiavillar</ref> L'arquebisbe no va poder reprimir el seu dolor i en una emotiva cerimònia li va dedicar unes últimes paraules al seu amic Jesús destacant novament el seu esperit de treball, el seu entrega als atres, la seua humilitat, etc.
  
−
==[Capella Redemptoris Mater]]==
+
Familiars de Jesús es varen desplaçar a [[Roma]] des de [[Valéncia]] per a oferir-li el seu últim adeu  al  religiós [[valencià]], que va nàixer 64 anys abans en la localitat valenciana del el Villar, segons va explicar el [[vicari episcopal per als sacerdots valencians residents en Roma]], [[monsenyor]] Vicente Cárcel.<ref>Iglesiavillar</ref>
−
El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "[[Capella Redemptoris Mater]]" del Vaticà. Incluyent en ella imagens de cuatre sants [[Carmelites Descalços]], [[Teresa de Jesús]], [[San Juan de la Cruz]], [[Teresita del Niño Jesús]] y [[Edith Stein]].
 
  
−
==llibres==
+
== Llibres ==
 +
Més de 40 llibres publicats en distintes llengües, destacant el francés, espanyol i italià.
 +
* Tractat sobre el misteri de l'eucaristia,Editorial Edicep C.B., [[2004]]. ISBN 84-7050-811-3
 +
* Teresa de Jesús, ensenya'ns a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellà Cervera. Burgos, editorial Montanya Carmelo, D.L. [[1981]]. ISBN 84-7239-109-4
 +
* Santa Maria en orient i occident: documentació i texts.Jesús Castellano Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, [[2001]]. ISBN 84-7467-733-5
 +
*Orar en l'any llitúrgic (Cicle B). Editorial Edicep C.B., juny [[2008]], ISBN 978-84-7050-965-0
  
−
Mes de 40 llibres publicats en diverses llengues, destacant el frances, l'espanyol i l'italià.
+
== Referències ==
−
*Tratado sobre el misterio de la eucaristía, Editorial Edicep C.B., 2004. ISBN 84-7050-811-3
+
{{Reflist}}
−
*Teresa de Jesús, enséñanos a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellano Cervera. Burgos, editorial Monte Carmelo, D.L. 1981. ISBN 84-7239-109-4
 
−
*Santa María en oriente y occidente: documentación y textos.Jesús Castellano Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, 2001. ISBN 84-7467-733-5
 
−
*Orar con el año litúgico (Ciclo B). Editorial Edicep C.B., junio 2008, ISBN 978-84-7050-965-0
 
  
−
== Enllaços externs==
+
== Bibliografia ==
 +
* [https://iglesia-en-villar.es/blog/padre-jesus-castellano-cervera/ Iglèsia en Villar. Jesús Castellano]
  
−
*[http://www.vatican.va/phome_sp.htm Vaticà]
+
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/index_sp.htm Congregacions Pontificies]
+
* [http://www.ampareumos.com/images/almacen/dionisioyjesus.Jpg Artícul sobre el pare Jesús]
−
*[http://www.vatican.va/news_services/liturgy/index_sp.htm Oficina pera les Cerimònies Llitúrgiques Pontificies]
+
* [http://www.radiovaticana.org/spagnolo/archiviospa/2004/08agosto/CERVERA.rm Àudio Ràdio Vaticà]
−
*[http://www.teresianum.org/italiano/index.htm Teresianum]
+
* [http://www.ampareumos.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=22 Homenage al p.Jesús Castellano per Dionisio Tomás]
−
*[[http://www.ocd.pcn.net/index_es.htm Carmelites Descalços]]  
+
* [http://es.youtube.com/watch?v=pFTnrOxGeCM Vídeo en unes pinzellades sobre el Pare Jesús Castellano]
  
−
[[Categoria: Biografies]]
+
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Última revisió del 17:33 25 abr 2024

En son pare en Villar.

Jesús Castellano Cervera (el Villar,[1] Valéncia, 30 de juliol de 1941 - † Roma, 15 de juny de 2006) fon un flare carmelita descalç des del 4 d'agost de 1957. Fon ordenat sacerdot el 25 d'abril de 1965. Va obtindre el doctorat en teologia i fon professor i consultor pontifici de diverses congregacions.[2]

El pare Jesús fon responsable de l'ambientació religiosa de la "capella Redemptoris Mater" del Vaticà. Incloent en ella imàgens de quatre sants Carmelites Descalços, Teresa de Jesús, Sant Joan de la Cruz, Teresita del chiquet Jesús i Edith Stein.

Biografia[editar | editar còdic]

Vocació religiosa[editar | editar còdic]

Als 11 anys va ingressar al colege Teresià dels carmelites descalços en Castelló de la Plana. Allí curs els estudis humanístics[3] despuix dels que fon admés al noviciat l'any 1956 canviant el seu nom per Benjamin de la Reina de la Pau.

En l'any 1960 es va traslladar a Roma per a iniciar estudis de teologia. El 15 de setembre de 1962 va fer la seua professió solemne. A l'any següent és ordenat diaca per mons. Enrico Compagnone, bisbe de Llatina.

Dos anys més tart és ordenat sacerdot -despuix de rebre la dispensa d'edat puix a soles tenia 23 anys- per mons. Tarsici Vicente Benedetti, bisbe de Lodi.

En l'any 1968 es doctora en teologia en una tesis titulada: "La presència real de Crist en l'Eucaristia: exégesis, teologia, espiritualitat" novament en la màxima qualificació.

Responsabilitats en Roma[editar | editar còdic]

Jesús va eixercir durant anys càrrecs en la Cúria Vaticana arribant a ser consultor de set dicasteris.

Era consultor en el Vaticà de la Congregació per a la Doctrina de la Fe des de 1983, treballant estretament en el cardenal Joseph Ratzinger, més tart papa Benet XVI. Fon consultor també de la Congregació per a l'Evangelisació dels Pobles, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, del Pontifici Consell per als Llaics, de la Oficina per a les Cerimònies Llitúrgiques Pontifícies, on era un estret colaborador del arquebisbe Piero Marini. Marini era mestre de les Cerimònies Pontifícies. En ell estava Jesús preparant els actes llitúrgics del V Trobada Mundial de les Famílies (EMF)de Valéncia, fins a poc abans de la seua mort.[4]

Jesús era membre del Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals,[5] doctor en Teologia i decà del Teresianum, per dos mandats consecutius. Va estar vinculat a la facultat de teologia Teresianum per més de 30 anys.

Publicacions[editar | editar còdic]

És autor de numeroses publicacions, més de 1000 colaboracions i llibres.[6] Va pronunciar multitut de conferències tant en Itàlia com en atres països, algunes d'elles en el llavors Cardenal Ratzinger. Era un dels principals especialistes en Llitúrgia i Espiritualitat del Vaticà.

Durant anys va colaborar en distints programes de emissores de ràdio. Si be principalment ho feya en Ràdio Vaticà, també va participar en programes de la COPE en diverses ocasions.

Defunció[editar | editar còdic]

Va morir el 15 de juny de 2006 mentres passejava per uns jardins de Roma. Les despulles del religiós carmelita valencià, varen rebre sepultura en el panteó dels carmelites del cementeri de Roma.[7]

Adeu a Roma[editar | editar còdic]

El pare Martín Tejedor va comentar als migs de comunicació,

El pare Jesús Castellano és una figura internacional en distints camps de la vida religiosa i eclesial, pero m'agradaria hui quedar-me en la figura més pròxima i entranyable per a mosatros, els carmelites: la figura de l'home senzill i sério, com a carmelita teresià, que sabia viure en naturalitat les exigències de la nostra vida carmelitana. La seua proximitat i senzillea a ningú li feyen pensar que estava davant d'una eminent personalitat.
Vull concloure en el pensament que Jesús Castellano be podia acabar la seua vida en la frase de la nostra Mare Teresa de Jesús: «al fi mor fill de l'Iglésia». Descanse en l'eternitat este jornaler de Deu que mai va tindre temps per a si, perqué havia de donar-se'l als atres. Descansa, Jesús, en la Pau. La teua vida ha mereixcut la pena. Gràcies.[8]

D'atra banda, el mestre de les Cerimònies Pontifícies, l'arquebisbe Piero Marini, del que era colaborador el pare Castellano, va presidir la missa de corpore in sepulto pel seu etern descans en l'iglésia de la Facultat de Teologia del Teresianum de Roma, de l'orde carmelita, en la que Castellano era professor.[9] L'arquebisbe no va poder reprimir el seu dolor i en una emotiva cerimònia li va dedicar unes últimes paraules al seu amic Jesús destacant novament el seu esperit de treball, el seu entrega als atres, la seua humilitat, etc.

Familiars de Jesús es varen desplaçar a Roma des de Valéncia per a oferir-li el seu últim adeu al religiós valencià, que va nàixer 64 anys abans en la localitat valenciana del el Villar, segons va explicar el vicari episcopal per als sacerdots valencians residents en Roma, monsenyor Vicente Cárcel.[10]

Llibres[editar | editar còdic]

Més de 40 llibres publicats en distintes llengües, destacant el francés, espanyol i italià.

  • Tractat sobre el misteri de l'eucaristia,Editorial Edicep C.B., 2004. ISBN 84-7050-811-3
  • Teresa de Jesús, ensenya'ns a orar.Tomás Alvarez, Jesús Castellà Cervera. Burgos, editorial Montanya Carmelo, D.L. 1981. ISBN 84-7239-109-4
  • Santa Maria en orient i occident: documentació i texts.Jesús Castellano Cervera.Centre de Pastoral Litúrgica, 2001. ISBN 84-7467-733-5
  • Orar en l'any llitúrgic (Cicle B). Editorial Edicep C.B., juny 2008, ISBN 978-84-7050-965-0

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ http://www.lasprovincias.es/valencia/20080616/ediciones/calle-para-recuerdo-20080616.Html Homenage en Villar
  2. ↑ P. Jesús Castellano Cervera, o.c.d. en teresianum.org. Consultado el 18-01-2008.
  3. ↑ Segons es pot constatar en l'archiu provincial d'Aragó-Valéncia, la secció "convents-seminari", el P. Jesús va obtindre les millors qualificacions en tots els seus anys de seminari.
  4. ↑ Jesús Catellano Cervera en la pàgina web de l'Iglésia Parroquial la Mare de Deu de la Pau. El Villar (Valéncia). En accés el 18-01-2008.
  5. ↑ Ferdinand Pratzner, P. El rol del delegat nacional per als congressos eucarístics internacionals, Comité Pontifici per als Congressos Eucarístics Internacionals en el Vaticà. En accés el 20-1-2008.
  6. ↑ Archivum Bibliographicum Carmeli Teresiani, núm. 47 2007, p. 107s
  7. ↑ Multitudinari adeu en Roma al pare Jesús Castellano, ocd, en Zenit. Publicat el 2006-06-20. En accés el 2008-01-20.
  8. ↑ Hi ha mort el pare Jesús Castellà Cervera ocd. «passejant a l'eternitat, en Zenit, agència de notícies vaticanes. Publicat el 18-06-2006. En accés el 19-01-2008.
  9. ↑ Iglesiavillar
  10. ↑ Iglesiavillar

Bibliografia[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jesus_Castellano_Cervera&oldid=313802»