Diferència entre les revisions de "Academicisme en Brasil"
m |
|||
(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | [[Archiu:Meirelles-primeiramissa2.jpg|thumb|350px|Victor Meirelles: ''La primera missa en Brasil'', 1861, [[Museu Nacional de Belas Arts (Brasil)|Museu Nacional de Belles arts de Brasil]].]] | + | [[Archiu:Meirelles-primeiramissa2.jpg|thumb|350px|Victor Meirelles: ''La primera missa en Brasil'', [[1861]], [[Museu Nacional de Belas Arts (Brasil)|Museu Nacional de Belles arts de Brasil]].]] |
− | L''''academicisme en Brasil''' fon una expressió institucionalisada de tot el sistema artístic que va prevaldre en el país des de l'inici del [[sigle XIX]] i va durar fins a | + | L''''academicisme en Brasil''' fon una expressió institucionalisada de tot el sistema artístic que va prevaldre en el país des de l'inici del [[sigle XIX]] i va durar fins a començaments del [[Sigle XX|XX]]. Es basava en principis acadèmics artístics europeus. Naixqué en l'Escola real de ciències, arts i oficis; fundada en l'any [[1816]] pel rei [[Joan VI de Portugal]], incentivat per la Missió artística francesa, florí com l'Acadèmia imperial de Belles arts i el mecenage de [[Pedro II de Brasil]]; i finalisà en l'incorporació de la seua successora republicana l'Escola nacional de Belles arts, per l'Universitat federal de Rio de Janeiro en l'any [[1931]]. |
− | Es tracta, en sentit estricte, més que d'un estil específic, d'un método d'ensenyança superior artística professionalisant, equivalent al la ensenyança universitària moderna. En Brasil este sistema fon introduït en el periodo de vigència del Neoclassicisme, estil que fon un dels principals motors difusors i despuix va absorbir estètices romàntiques, realistes simbolistes i unes atres que marquen la pauta per al canvi del | + | Es tracta, en sentit estricte, més que d'un estil específic, d'un método d'ensenyança superior artística professionalisant, equivalent al la ensenyança universitària moderna. En Brasil este sistema fon introduït en el periodo de vigència del Neoclassicisme, estil que fon un dels principals motors difusors i despuix va absorbir estètices romàntiques, realistes simbolistes i unes atres que marquen la pauta per al canvi del sigle XIX al XX, expurgant d'elles lo que no s'enquadrara en la formalitat de l'Acadèmia. |
− | L'estreta relació entre l'art acadèmic brasilera en el poder constituït amplià el significat del terme, fent de l'Academicisme nacional tant un sistema pedagògic com un moviment filosòfic i un acte polític, com un laboratori per a la formació d'importants símbols identitaris nacionals i una vitrina per a la seua divulgació, contribuint a convertir el seu temps de vigència en un dels més rics complexos, animats i interessants de l'història artística brasilera. El seu puixant llegat en l'art permaneix significatiu fins als dies de hui. Encara que el terme s'aplica més comunament en l'història de l'Art brasilera per al periodo mencionat, el sistema pedagògic acadèmic va sobreviure als atropells modernistes i de les corrents vanguardistes del sigle XX, encara que ara es tinga modificat, insertat en ambients escolars artístics de les modernes universitats que hui produïxen i teorisen l'art en alt nivell i són filla directes de l'escola fundada per Juan VI i els francesos. | + | L'estreta relació entre l'art acadèmic brasilera en el poder constituït amplià el significat del terme, fent de l'Academicisme nacional tant un sistema pedagògic com un moviment filosòfic i un acte polític, com un laboratori per a la formació d'importants símbols identitaris nacionals i una vitrina per a la seua divulgació, contribuint a convertir el seu temps de vigència en un dels més rics complexos, animats i interessants de l'història artística brasilera. El seu puixant llegat en l'art permaneix significatiu fins als dies de hui. Encara que el terme s'aplica més comunament en l'història de l'Art brasilera per al periodo mencionat, el sistema pedagògic acadèmic va sobreviure als atropells modernistes i de les corrents vanguardistes del sigle XX, encara que ara es tinga modificat, insertat en ambients escolars artístics de les modernes universitats que hui produïxen i teorisen l'art en alt nivell i són filla directes de l'escola fundada per Juan VI i els francesos. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | * [http://www.dezenovevinte.net/19e20/ ''19&20''] - Banc d'artículs sobre art brasiler dels sigles XIX i XX (en portugués). | + | * [http://www.dezenovevinte.net/19e20/ ''19&20''] - Banc d'artículs sobre art brasiler dels sigles XIX i XX (en [[portugués]]). |
[[Categoria:Història de l'art]] | [[Categoria:Història de l'art]] | ||
[[Categoria:Moviments artístics]] | [[Categoria:Moviments artístics]] | ||
[[Categoria:Brasil]] | [[Categoria:Brasil]] |
Última revisió del 16:50 22 abr 2024
L'academicisme en Brasil fon una expressió institucionalisada de tot el sistema artístic que va prevaldre en el país des de l'inici del sigle XIX i va durar fins a començaments del XX. Es basava en principis acadèmics artístics europeus. Naixqué en l'Escola real de ciències, arts i oficis; fundada en l'any 1816 pel rei Joan VI de Portugal, incentivat per la Missió artística francesa, florí com l'Acadèmia imperial de Belles arts i el mecenage de Pedro II de Brasil; i finalisà en l'incorporació de la seua successora republicana l'Escola nacional de Belles arts, per l'Universitat federal de Rio de Janeiro en l'any 1931.
Es tracta, en sentit estricte, més que d'un estil específic, d'un método d'ensenyança superior artística professionalisant, equivalent al la ensenyança universitària moderna. En Brasil este sistema fon introduït en el periodo de vigència del Neoclassicisme, estil que fon un dels principals motors difusors i despuix va absorbir estètices romàntiques, realistes simbolistes i unes atres que marquen la pauta per al canvi del sigle XIX al XX, expurgant d'elles lo que no s'enquadrara en la formalitat de l'Acadèmia.
L'estreta relació entre l'art acadèmic brasilera en el poder constituït amplià el significat del terme, fent de l'Academicisme nacional tant un sistema pedagògic com un moviment filosòfic i un acte polític, com un laboratori per a la formació d'importants símbols identitaris nacionals i una vitrina per a la seua divulgació, contribuint a convertir el seu temps de vigència en un dels més rics complexos, animats i interessants de l'història artística brasilera. El seu puixant llegat en l'art permaneix significatiu fins als dies de hui. Encara que el terme s'aplica més comunament en l'història de l'Art brasilera per al periodo mencionat, el sistema pedagògic acadèmic va sobreviure als atropells modernistes i de les corrents vanguardistes del sigle XX, encara que ara es tinga modificat, insertat en ambients escolars artístics de les modernes universitats que hui produïxen i teorisen l'art en alt nivell i són filla directes de l'escola fundada per Juan VI i els francesos.