Diferència entre les revisions de "Idioma estonià"
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
:[[Tony Blackplait]] | :[[Tony Blackplait]] | ||
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Estònia]] | * [[Estònia]] | ||
Revisió de 15:59 18 abr 2024
| Estonià Eesti | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Estònia |
| Regió: | Mar Bàltic |
| Parlants: | 1.100.000 |
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Uràlica Fino-ugri |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Estònia |
| Regulat per: | Eesti Keele Instituut |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | et |
| ISO 639-2 | est |
| ISO/FDIS 639-3 | est |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
L'idioma estonià (eesti keel) és una llengua fino-ugria parlada per alrededor de 1.100.000 persones que, en la seua gran majoria viuen en Estònia.
Clasificació
L'estonià no està emparentat en ninguna de les llengües veïnes, letó o lituà, les quals són llengües bàltiques, sino en el finés, parlat a l'atre costat del golf de Finlàndia, i també, encara que molt lluntanament, en el húngar. Encara que, a pesar de la creència d'alguns, els dialectes del estoni del nort no són molt similars al finés com per a permetre que s'entenguen els uns en els atres.
Fonologia
Característiques fonològiques generals
Una de les característiques distintives de l'estonià és que els fonemes que utilisa poden contar en tres distints graus d'extensió: fonemes breus, llarcs i extrallarcs. La diferència entre els fonemes llarcs i els extrallarcs residix tant en la seua accentuació com en la seua prolongació. Ad estos dos fonemes no se'ls distinguix en estonià escrit.
Descripció fonemàtica i alofònica
õ, so vocàlic no redondejat, posterior i baix. (Sona distint que la mateixa lletra en portugués, és paregut al vietnamita o-horn).
Escritura
Característiques generals del sistema d'escritura
Al igual que el letó i el lituà, el estonià utilisa els caràcters de l'alfabet llatí. No obstant, el seu alfabet carix de les lletres c, f, q, w, x, y (a soles s'utilisen per a escriure noms i cites que procedixen d'atres llengües) i contenen les lletres š, ž, ä, ö, ü i õ.
Breu vocaublari
- linn > ciutat
- vana > vell
- tere! > ¡hola!
- head aega > Adeu
- olgu > val
- aitäh > gràcies
- täna > hui
- eile > ahir
- raamat > llibre
- vesi > aigua
- isa > pare
- ema > mare
Eixemple de llengua
- MUSTA LIPU VALGUSES
- Tule ümber on kogunend mõned.
- Ridva otsas must laperdav kalts.
- Ahnelt neelab mu saamatud kõned
- Sügistuule käes kahisev malts.
- Keegi sult suurt kirjaoskust ei nõua:
- Piisab, kui seinale kritseldad “A”.
- Veel plankusid lõhu, kui müüre ei jõua –
- Mu vaikiva heakskiidu pälvid sa taas
- Ja ikka ja jälle on lahus su soovid
- Sellest, mida sa tohid ja pead.
- Kui käimas on mässud ja revolutsioonid,
- Siis meiegi kohal. Me tõstame pead.
- Kui naine kord aeg avab meilegi süle.
- Öös süttivad silmad, kus peegeldus õud.
- Siis vaenlusetormid meist tuiskavad üle.
- Vihaselt rõhuvad tumedad jõud.
- Nüüd üheskoos hümni me laulame ööle,
- Sest öö meid ju varjab ja katab ka sind.
- Me laulame: “Julgesti, vennad, nüüd tööle!”
- Täis piirita ohvrimeelt leegitsev rind.
- Läbi riikluse ajastu lehvib see kangas,
- Must nagu lõpmatu maailmaruum.
- Kuni püsivad seadused, kohtud ja vanglad,
- Teil pilkavalt naeratab surnupealuu.
Vore també
| Llengües uràliques |
|---|
| Finés · Estoni · Húngar · Mari · Komi · Udmurt · Moksha · Erzia · Set · Võro · Careli · Ingri · Livoni · Vepsi · Voti · Janti · Mansi · Nenezo |