Diferència entre les revisions de "Acàcia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
L''''acàcia''' (del [[llatí]] ''acacĭa'', arbre espinós.) és un [[arbre]] que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la [[goma aràbiga]]. Sol amprar-se en fins ornamentals en [[jardineria]].  
 
L''''acàcia''' (del [[llatí]] ''acacĭa'', arbre espinós.) és un [[arbre]] que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la [[goma aràbiga]]. Sol amprar-se en fins ornamentals en [[jardineria]].  
  
−
Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les cridades «falses acàcies», tals com Robinia pseudoacàcia, Gleditsia triacanthos o la Sophora japònica) de la família de les mimosàcees. Existixen unes 1.400 espècies acceptades, de les més de 3.000 descrites en el món.​ Unes 970 pertanyen al gènero Acàcia stricto sensu, de les quals 950 procedixen d'[[Austràlia]].
+
Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les nomenades «falses acàcies», tals com Robinia pseudoacàcia, Gleditsia triacanthos o la Sophora japònica) de la família de les mimosàcees. Existixen unes 1.400 espècies acceptades, de les més de 3.000 descrites en el món.​ Unes 970 pertanyen al gènero Acàcia stricto sensu, de les quals 950 procedixen d'[[Austràlia]].
  
 
És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en [[Àfrica]] i [[Austràlia]]. En general, les espècies d'[[Oceania]] es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides.
 
És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en [[Àfrica]] i [[Austràlia]]. En general, les espècies d'[[Oceania]] es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides.
Llínea 23: Llínea 23:
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
  
−
Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color [[groc]]. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós​. Medix de 7 a 10 metros d'altura.  
+
Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color [[groc]]. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós​. Medix de 7 a 10 metros d'altura.
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 30: Llínea 30:
 
* [http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/07_01%20Acacia.pdf Acacia en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid]
 
* [http://www.floraiberica.es/floraiberica/texto/pdfs/07_01%20Acacia.pdf Acacia en Flora Ibérica, RJB/CSIC, Madrid]
 
* Clarke, H.D.; Seigler D.S. & Ebinger JE,(2009), "Taxonomic Revision of the Vachellia acuifera Species Group (Fabaceae: Mimosoideae) in the Caribbean"; Systematic Botany 34 (1): 84–101
 
* Clarke, H.D.; Seigler D.S. & Ebinger JE,(2009), "Taxonomic Revision of the Vachellia acuifera Species Group (Fabaceae: Mimosoideae) in the Caribbean"; Systematic Botany 34 (1): 84–101
−
Kyalangalilwa, B, JS Boatwright JS; BH Daru BH; O Maurin O & M van der Bank (2013) "Phylogenetic position and revised classification of Acacia s.l. (Fabaceae: Mimosoideae) in Africa, including new combinations in Vachellia and Senegalia"; Botanical Journal of the Linnean Society 172 (4): 500-523.
+
* Kyalangalilwa, B, JS Boatwright JS; BH Daru BH; O Maurin O & M van der Bank (2013) "Phylogenetic position and revised classification of Acacia s.l. (Fabaceae: Mimosoideae) in Africa, including new combinations in Vachellia and Senegalia"; Botanical Journal of the Linnean Society 172 (4): 500-523.
  
 
== Bibliografia ==  
 
== Bibliografia ==  
Llínea 40: Llínea 40:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Acacia Auriculiformis}}
+
{{Commonscat|Species of Fabaceae}}
  
 +
{{Wikispecies|Fabaceae}}
 
{{DGLV|Acàcia}}
 
{{DGLV|Acàcia}}
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Acacia Acàcia en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Acacia Acàcia en Wikipedia]

Última revisió del 18:53 16 abr 2024

Acàcia Auriculiformis

L'acàcia (del llatí acacĭa, arbre espinós.) és un arbre que sol ser espinós, de la família de les fabàcees, fulles compostes, flors penjolloses en pomells i fruit lleguminós. De diverses espècies; d'ell se trau la goma aràbiga. Sol amprar-se en fins ornamentals en jardineria.

Encara que també es coneix en el nom d'«acàcia» a molts arbres lleguminosos d'atres gèneros (les nomenades «falses acàcies», tals com Robinia pseudoacàcia, Gleditsia triacanthos o la Sophora japònica) de la família de les mimosàcees. Existixen unes 1.400 espècies acceptades, de les més de 3.000 descrites en el món.​ Unes 970 pertanyen al gènero Acàcia stricto sensu, de les quals 950 procedixen d'Austràlia.

És un gènero molt estés en les regions tropicals i subtropicals del món. La major diversitat d'espècies es troba en Àfrica i Austràlia. En general, les espècies d'Oceania es representen com la part dominant de la vegetació, especialment en les zones àrides i semi-àrides.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també comenta que rep el nom d'acàcia la fusta d'est arbre i en farmàcia la substància medicinal astringent que s'extrau del fruit vert d'algunes varietats d'est arbre.

Classes[editar | editar còdic]

  • Acàcia blanca (Robinia pseudoacacia), acàcia espinosa de fulles compostes ovoides, flors blanques i oloroses i llegums llisos; procedix d'Amèrica Septentrional i s'usa en jardineria.
  • Acàcia bolea (Robinia umbraculifera), de flors roges i cop esfèric, molt usada en jardineria.
  • Acàcia de tres punches (Gleditschia triacanthos), planta de la família de les cesalpiniàcees, de fulles pinades i punches de vora 15 centímetros ramificades en llegums coriàceus.
  • Acàcia rosa (Robinia hispida), abruixell procedent d'Amèrica del Nort, en flors rogenques inodores, sense punches o en ben poques, té llarcs filaments en les branques.
  • Acàcia tapenera o taperera (Acacia julibrissin), planta de la família de les mimosàcees.

Història[editar | editar còdic]

Entre els antics, l'acàcia era tinguda com a planta maravellosa, per les seues propietats curatives i la creïen de suma eficàcia per a aüixar la mala sort. En Egipte, era molt conegut este arbre i els seus naturals ho ampraven per a la construcció d'embarcacions, estàtues i mobles. Entre els hebreus, se li cita en el nom de fusta de setim​ i segons els llibres sants, en la construcció del tabernacle l'única fusta que es va amprar fon l'Acàcia seyal.

Descripció[editar | editar còdic]

Són arbres o arbusts, espinosos, caducifolis o perennifolis en branques alternes, inermes o espinoses. Tenen fulls pulvinulats, estipulades o no, peciolades o reduïdes a filodis; les estípules són lliures entre sí, fugaces o molt desenrollades i transformades en espines; el raquis mostra freqüentment glàndules, més o menys anulades, situades en la base de les pinnes i els folíols són de marge sancer. Les flors són actinomorfes, sense hipanto, hermafrodites o unisexuals, i de color groc. Els sépals, en número de 4-5, estan soldats en la base i més o menys obtusos. Els 4-5 pétals són més llarcs que els sépals, aguts, soldats en la base per a formar un tubo. L'androceo està compost per numerosos estams, lliures entre sí i en filaments estaminals molt llarcs, cilíndrics, glabros; les anteres són ovoidees, en o sense glàndules. L'ovari és assentat o pediculat, glabro o pubescent, en varis rudiments seminals uniseriats o pluriseriats i en un estil més o menys cilíndric d'estigma humit i embudat. El frut, assentat o pediculat, és sec, dehiscent o indehiscent, d'aplanat a subcilíndric, generalment en vàries llavors més o menys discoidals, freqüentment en funícul persistent, molt desenrollat i un poc carnós​. Medix de 7 a 10 metros d'altura.

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
  • Downie, S. R. and K. E. Denford. 1988. Taxonomy of Árnica (Asteraceae) subgenus Arctica. Rhodora, 90: 245–275.
  • Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catálogo de las Plantas Vasculares, vol. 2. Listado de las Plantas Vasculares del Departamento de Antioquia. Pp. 1-939
  • Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Acàcia&oldid=310804»