Diferència entre les revisions de "Chantico"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Xantico_Codex_Borgia.jpg|thumb|250px|Representació de Chantico en el [[Còdex Borgia]]]] | [[File:Xantico_Codex_Borgia.jpg|thumb|250px|Representació de Chantico en el [[Còdex Borgia]]]] | ||
| − | En la [[mitologia asteca]], '''Chantico''' (del [[ | + | En la [[mitologia asteca]], '''Chantico''' (del [[nàhuatl]]: chantico ‘[la que mora] en la casa’‘chantli, llar, morada; tu, lligam eufónica, co, en’), també nomenada '''Cuauhxólotl''' (del nàhuatl: cuauhxōlotl ‘«mònstruo del bosc» o «animal del bosc»’‘cuauhtlah, bosc, floresta; xolotl, animal o mònstruo’), és la consorte de [[Xiuhtecutli]], [[deu]] del [[fòc]]. |
Era la deesa dels fòcs del [[cor]], els fòcs de la [[llar]], els [[Volcà|volcans]] i els fòcs de l'estufa, i la responsable de la maduració de les chiquetes nanes. És representada en el rostre en [[negre]] i [[roig]], i els seus símbols eren una [[serp]] roja i púes del cactus. | Era la deesa dels fòcs del [[cor]], els fòcs de la [[llar]], els [[Volcà|volcans]] i els fòcs de l'estufa, i la responsable de la maduració de les chiquetes nanes. És representada en el rostre en [[negre]] i [[roig]], i els seus símbols eren una [[serp]] roja i púes del cactus. | ||
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
En les representacions, figurava en un manojo de rajos en la seua esquena. | En les representacions, figurava en un manojo de rajos en la seua esquena. | ||
| − | Era adorada en el cim del Tepeyac, durant el primer dia de la quarta trecena (1 flor), exactament el [[23 de març]]. | + | Era adorada en el cim del Tepeyac, durant el primer dia de la quarta trecena (1 flor), exactament el [[23 de març]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 07:48 9 abr 2024
En la mitologia asteca, Chantico (del nàhuatl: chantico ‘[la que mora] en la casa’‘chantli, llar, morada; tu, lligam eufónica, co, en’), també nomenada Cuauhxólotl (del nàhuatl: cuauhxōlotl ‘«mònstruo del bosc» o «animal del bosc»’‘cuauhtlah, bosc, floresta; xolotl, animal o mònstruo’), és la consorte de Xiuhtecutli, deu del fòc.
Era la deesa dels fòcs del cor, els fòcs de la llar, els volcans i els fòcs de l'estufa, i la responsable de la maduració de les chiquetes nanes. És representada en el rostre en negre i roig, i els seus símbols eren una serp roja i púes del cactus.
De la mateixa manera que Cihuacóatl, era associada a la calor i a la llum lluenta.
En les representacions, figurava en un manojo de rajos en la seua esquena.
Era adorada en el cim del Tepeyac, durant el primer dia de la quarta trecena (1 flor), exactament el 23 de març.
Referències[editar | editar còdic]
- Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
- Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
- Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
- León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
- Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Chantico.