Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 39: Llínea 39:     
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].
 
El [[noveliste]] i republicà valencià va rebre l'encàrrec personal del President [[Raymond Poincaré]] d'escriure una novela sobre la guerra. I esta va ser ''[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]] ''([[1916]]), que va captivar al públic nort-americà, arribant a ser llegida més que la pròpia [[Bíblia]] en este país. L'autor valencià va conrear diversos gèneros dins de la narrativa. Aixina, obres com ''Arroz y tartana'' ([[1894]]), ''[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]] ''(1902) o ''[[La barraca (novela)|La barraca]] ''([[1898]]), entre unes atres, es poden considerar noveles regionals. AL mateix temps, destaquen els seus llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: ''[[Mare Nostrum]] '', [[El caballero de la Virgen]], ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'' ([[1916]]), que hem citat anteriorment, "[[El Papa del Mar]]", "Als peus de Venus" o de caràcter autobiogràfic com ''La maja desnuda'', La voluntat de viure" e inclús "[[Los Argonautas]]", en la qual barreja una miqueta de la seua pròpia biografia en l'història de la colonisació espanyola d'[[Amèrica]]. Afigga's ''La catedral'', detallat fresc dels secrets eclesiàstics de la Catedral de [[Toledo]].
 +
 +
[[Archiu:Blascoi2.jpg|thumb|250px|Vicente Blasco Ibañez]]
    
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].
 
Va morir en [[Menton]] ([[França]]) el [[28 de giner]] [[1928]], un dia abans que complira 61 anys. Els seus restos varen ser repatriats cinc anys més tart, durant la [[Segona República Espanyola]], i varen arribar al [[port de Valéncia]] el [[29 d'octubre]] de [[1933]].
Llínea 67: Llínea 69:     
{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}
 
{{Cita|¡Valencians! Cuideu-se dels catalans, que siguent simples i morts de fam no a soles s'apoderaran de lo Regne, sino també de la cultura i de l'història de Valéncia|Vicent Blasco Ibáñez ([[El Pueblo]], 13.6.1907)}}
 +
 +
== Atres cites ==
 +
 +
{{Cita|''Blasco Ibáñez denunció en [[1907]] la miseria de Valencia «por culpa de Barcelona, que lo absorbe todo, que es el verdugo de Levante, que quiere convertir toda España en huevo para tragarse hasta la cáscara. Valencia muere por imposición del industrialismo catalán, porque catalanes y vizcaínos han conseguido la confección de unos infames aranceles que nos tapian los mercados internacionales». En [[1837]] [[Stendhal]] escribió sobre los catalanes que «estos señores quieren leyes justas, con la excepción de la ley de aduanas, que debe estar hecha a su antojo. Los catalanes exigen que cada español que usa telas de algodón pague cuatro francos al año porque en el mundo hay una Cataluña. Es preciso que el español de Granada, Málaga o La Coruña no compre, por ejemplo, los tejidos de algodón ingleses, que son excelentes y cuestan un franco la vara, y se sirva de los tejidos catalanes, muy inferiores y que cuestan tres francos la vara.''}}
    
== Obres ==
 
== Obres ==
Llínea 92: Llínea 98:  
*''Flor de mayo'' ([[1895]]).
 
*''Flor de mayo'' ([[1895]]).
 
*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).
 
*''[[La araña negra]] '' ([[1892]]).
*''La Barraca'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].
+
*''[[La Barraca]]'' ([[1898]]) [http://www.gutenberg.org/files/14944/14944-h/14944-h.htm].
 
*''La bodega'' ([[1904]]/5).
 
*''La bodega'' ([[1904]]/5).
 
*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].
 
*''La catedral'' ([[1903]]) [http://www.gutenberg.org/files/16670/16670-h/16670-h.htm].
Llínea 119: Llínea 125:  
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
 
[[Hollywood]] va ser pionera en portar a terme versions de les noveles del valencià (segons l'opinió majoritària), pero el cine espanyol de la década de [[1900]] ya es va encarregar de realisar alguna adaptació. El propi escritor dirigix al costat del gran [[Ricardo de Baños]] la primera versió de "Sangre y arena".
   −
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora cridada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
+
Mítiques varen ser ''Los cuatro jinetes del Apocalípsis'', una superproducció de [[Rex Ingram]] estrenada en [[1921]], que va convertir al no menys mític [[Rodolfo Valentino]] en estrela, al costat de [[Nita Naldi]], i que roman com la millor translació de la novela al cine (per sobre de l'adaptació de [[Vincente Minnelli]] de [[1962]]); ''Sangre y arena'' ([[1922]]) de [[Fred Niblo]], que consolida a Valentino com astre cinematogràfic en tot lo món, en una película que va ser superada per l'esplendorosa cinta del mateix títul que [[Rouben Mamoulian]] rodara en [[1941]] en [[Tyrone Power]], [[Bufona Darnell]], [[Rita Hayworth]] i [[Anthony Quinn]]; i ''Mare Nostrum'' ([[1926]]) de Rex Ingram, en [[Antonio Moreno (actor)|Antonio Moreno]] i [[Alice Terry]] en un paper d'espia predecessor del de [[Greta Gràcia]] en la película [[Mata Hari]]. Menys conegudes pero igualment valioses varen ser ''La Terra de tots'' que l'immortal [[Fred Niblo]] rodara en [[1926]], i una cinta en versió muda i sonora nomenada ''El celler'' ([[1929]]) de Benito Perojo, en la mateixa [[Concha Piquer]] quasi debutant en el cine.
    
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
 
Ya en el cine sonor, les seues obres varen ser un poquet oblidades, encara que destaca una de les seues històries de terror convertida en película: ''Los muertos caminan'' ([[1936]]), a on el célebre realisador [[Michael Curtiz]] ("Casablanca") dirigiria al gran [[Boris Karloff]] en una obra no molt aplaudida en el seu moment pero interessant. En [[1941]] es refa "Sangre y arena" (ya comentat), en tot lux de mijos i rodant-se en technicolor per a la [[Metre Goldwyn Mayer]]. En [[Espanya]], [[Rafael Gil]] roda un dels seus millors títuls adaptant l'obra ''Mare Nostrum'' en [[1948]]. En el cine hispanoamericà també es fan versions de les noveles més famoses de l'autor (i també en les TV de Brasil o Mèxic) durant els [[anys 50]] i els [[anys 60]], i a [[Hollywood]] s'adapta una fluixa versió de ''La maja desnuda'' ([[1958]]) en [[Ava Gardner]] i [[Tony Franciosa]] que va passar sense pena ni glòria, i "Los cuatro jinetes del Apocalipsis" en un sonor fracàs de taquilla.
Llínea 143: Llínea 149:     
==Referències==
 
==Referències==
{{traduït de|es|Vicente_Blasco_Ibáñez}}
+
* Calvo, Mariano (1992). «Blasco Ibáñez y Toledo», en Rutas literarias de Toledo. Toledo: Cuarto Centenario, pp. 215-233. ISBN 978-84-940811-2-5
 +
* León roca, José L. Biografía de Vicente Blasco Ibáñez. «Fundación Centro de Estudios Vicente Blasco Ibáñez»
 +
* [https://dbe.rah.es/biografias/8711/vicente-blasco-ibanez  «Vicente Blasco Ibáñez». Diccionario Biográfico electrónico DB~e. Real Academia de la Historia]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Fernández, Pura (2002). «Las Cortes de Cádiz en la historiografía del republicanismo finisecular: Vicente Blasco Ibánez y Enrique Rodríguez Solís». Cuadernos de Ilustración y Romanticismo (Cádiz: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz) (10). ISSN 2173-0687
 +
* Magenti Javaloyas, Silvia (1987). «El problema religioso en la primera década del siglo XX : "Clericalismo" y "Anticlericalismo" en la ciudad de Valéncia». Saitabi (Valéncia: Universitat de Valéncia). ISSN 0210-9980
 +
* Reig, Ramiro (2000). «Vicente Blasco Ibáñez (1867-1928). Promotor de rebeldías». En Burdiel, Isabel; Pérez Ledesma, Manuel, eds. Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid: Espasa Calpe. ISBN 84-239-6048-X
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}}
 
{{Commonscat|Vicente Blasco Ibáñez}}
*[http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.]
+
 
*[http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]
+
* [http://www.blascoibanez.es Fundació Blasco Ibañez de Valencia - Més de 1500 fotografies i múltiples informacions.]
*[http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez]
+
* [http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-VicentBlascoIbanyez.htm Artícul sobre Blasco Ibañez en "Diario de Valencia"]
*[http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez]
+
* [http://www.epdlp.com/escritor.php?id=1478 Biografia de Blasco Ibáñez]
*[http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel Centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.]
+
* [http://cvc.gva.es/archivos/183.pdf Informe del CVC sobre la sepultura de Blasco Ibáñez]
*[http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]
+
* [http://www.arteylibertad.org Periòdic publicat pel Centre d'Estudis León Roca que recorre la vida de Blasco Ibañez i les notícies contemporànees relacionades en ell.]
*[https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]
+
* [http://www.teresafreedom.com/modules.php?name=News&file=article&sid=125 Artícul de Vicente Blasco Ibáñez de marcat caràcter valencianista titulat "La Lepra Catalanista"]
*[https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias]
+
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/04/14/valencia-i-la-ii-republica/ Valéncia i la II República - Cultura Valenciana]
*[https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro]
+
* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/recort-blasco-ibanez-20190126011147-ntvo.html En recort de Blasco Ibañez - [[Enric Esteve]] - Las Provincias]
 +
* [https://www.eldiestro.es/2019/05/la-lepra-catalanista-articulo-de-vicente-blaco-ibanez-publicado-el-13-de-junio-de-1907/ “La lepra catalanista”. Artículo de Vicente Blasco Ibañez publicado el 13 de junio de 1907 - El Diestro]
    
{{Llista artículs destacats}}
 
{{Llista artículs destacats}}
25 107

edicions

Menú de navegació