Diferència entre les revisions de "Maximilià Thous"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Maximilià Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valencia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' (1912-1918) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]]'' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]]'', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En 1901 va obtindre la flor natural als [[Jocs Florals]] de Valéncia i el 1909 va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de 1909. | '''Maximilià Thous Orts''' ([[Sant Esteban de Pravia]], [[Muros de Nalón]], [[Astúries]], [[1875]] - [[Valéncia]], [[1947]]), també conegut com '''Maximilià Thous i Orts''', fon un periodiste i escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]], pare de [[Maximilià Thous i Llorens]]. De família originària d'[[Alacant]], va nàixer accidentalment en [[Astúries]], pero de chicotet va anar en la seua família a viure a [[Valéncia]]. Va estudiar dret en l'[[Universitat de Valencia]], pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes ''El Gladiador'', ''El Guante Blanco'' (1912-1918) i ''El Sobaquillo'', va treballar en ''El Criterio'', ''El Palleter'', ''[[El Correo Valenciano]]'' i va dirigir ''[[La Correspondencia de Valencia]]'', del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En 1901 va obtindre la flor natural als [[Jocs Florals]] de Valéncia i el 1909 va compondre en el músic [[Josep Serrano Simeón]] l'[[Himne Valencià]] de l'[[Exposició Regional Valenciana]] de 1909. | ||
| − | També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''Nit d'albaes''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns ''llibrets'' de falla. El [[1949]] la secció filològica de [[ | + | També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la [[Dictadura de Primo de Rivera]], va rodar els films ''La bruja, La Dolores, La alegria del batallón'', i ''Nit d'albaes''. Durant la [[Segona República Espanyola]] fon director del [[Museu Valencià d'Etnografia i Folclor]]. A l'acabar la [[guerra civil espanyola]] el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns ''llibrets'' de falla. El [[1949]] la secció filològica de [[Lo Rat Penat]] li va dedicar un homenage pòstum. |
== Obres == | == Obres == | ||
Revisió de 14:27 17 dec 2009
Maximilià Thous Orts (Sant Esteban de Pravia, Muros de Nalón, Astúries, 1875 - Valéncia, 1947), també conegut com Maximilià Thous i Orts, fon un periodiste i escritor valencià, pare de Maximilià Thous i Llorens. De família originària d'Alacant, va nàixer accidentalment en Astúries, pero de chicotet va anar en la seua família a viure a Valéncia. Va estudiar dret en l'Universitat de Valencia, pero pronte va deixar els estudis i es va dedicar al periodisme i a la lliteratura. Fundà les revistes El Gladiador, El Guante Blanco (1912-1918) i El Sobaquillo, va treballar en El Criterio, El Palleter, El Correo Valenciano i va dirigir La Correspondencia de Valencia, del que va fer l'orgue oficiós del seu partit, Unió Valencianista Regional (URV), del que fon candidat en diverses eleccions municipals. En 1901 va obtindre la flor natural als Jocs Florals de Valéncia i el 1909 va compondre en el músic Josep Serrano Simeón l'Himne Valencià de l'Exposició Regional Valenciana de 1909.
També fon un dels pioners del cine en el territori valencià, i en 1923, a l'escomençar la Dictadura de Primo de Rivera, va rodar els films La bruja, La Dolores, La alegria del batallón, i Nit d'albaes. Durant la Segona República Espanyola fon director del Museu Valencià d'Etnografia i Folclor. A l'acabar la guerra civil espanyola el museu fon clausurat, ell mateix fon destituït i li desmontaren els drets d'autor de l'himne. Tot açò ho va deixar moralment desfet, i fins a la seua mort només va escriure alguns llibrets de falla. El 1949 la secció filològica de Lo Rat Penat li va dedicar un homenage pòstum.
Obres
Va escriure numeroses sarsueles, sainets i comèdies:
- de Carcaixent i dolces (1896)
- Portfolio de València (1898)
- Moros i cristians
- L'escala de Jacob
- A la vora del riu, mare (1920)
- Ama, ¿hi ha foc? (1920)
- Foc en l'era (1916)
- L'últim lleó (1921)
- El dragó del Patriarca (1931)
- El rei dels auques (1931)
- La cua de la rabosa (1931)