José Luis Sampedro

José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 - † Madrit, 8 d'abril de 2013) fon un escritor, humaniste, economiste i polític espanyol que va advocar per una economia «més humana, més solidària, capaç de contribuir a desenrollar la dignitat dels pobles». En l'any 2010 el Consell de Ministres li va otorgar l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya per «la seua sobreixent trayectòria lliterària i pel seu pensament compromés en els problemes del seu temps». En 2011 se li va concedir el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles.

Biografia

Fill d'un mege militar, a l'any de nàixer en Barcelona la seua família es va traslladar a Tànger (protectorat espanyol de Marroc), ciutat cosmopolita a on es va aficionar a la llectura i a on va viure feliçment fins als dotze anys. Despuix va marchar a educar-se a Cihuela (Sòria) en una tia seua, que ho manà durant el curs escolar intern a un colege privat que els jesuïtes tenien en Saragossa. Despuix va viure en Aranjuez fins als díhuit anys, alguna cosa que tindrà la seua importància quan escriga la seua novela Real sitio; dels seus anys en el Tajo va nàixer també El río que nos lleva. Ell afirmarà despuix que allí va nàixer com a escritor.

En l'any 1935, en sols díhuit anys, va obtindre per oposició una plaça de funcionari d'aduanes; feu els cursos en Madrit tornant les fins de semana a Aranjuez. Fon destinat a Santander. Li queda temps per a escomençar a estudiar piano i es fa soci d'un cineclub pioner; anant el temps eixercirà de crític cinematogràfic.

En 1936 fon movilisat per l'eixèrcit republicà en la Guerra Civil Espanyola, combatent en un batalló anarquiste. Per petició dels analfabets els llegia el periòdic i alguns llibres. En 1937, en ser conquistada Santander, es va passar a l'eixèrcit del bando nacional. Passada la guerra en Santander, Melilla, Catalunya, Guadalajara i Huete (Conca). Durant estos anys, comença a escriure poesia, de la que s'han conservat varis centenars de poemes que s'han donat a conéixer en l'any 2020 en el llibre: Días en blanco. Poesía completa.

En 1939 acaba la seua primera novela, La estatua de Adolfo Espejo. Demana i obté el trasllat a Madrit en 1940, a on, en 1944, contrau matrimoni en Isabel Pellicer i realisa els seus estudis universitaris de Ciències Econòmiques, que finalisà en 1947 en Premi Extraordinari. En 1950 es doctora en una tesis sobre localisació industrial que publica en 1951.

Des de 1947 dona classes en l'universitat i comença ademés a treballar com a economiste per al Banc Exterior d'Espanya. Eixercix ademés d'assessor per al Ministeri de Comerç entre 1951 i 1957 i en eixe comés assistix a numeroses reunions internacionals i en la preparació del Pla d'Estabilisació de 1959. Ademés s'incorpora a la Secretaria Tècnica del Ministeri de Facenda en 1962. En l'any 1955 ya s'havia convertit en catedràtic de "Estructura i institucions econòmiques" en l'Universitat Complutense de Madrit, que ocupà fins a 1969, compaginant-ho en diversos llocs en el Banc Exterior d'Espanya, alcançant el nivell de subdirector general.

Per llavors escriu la peça teatral Un sitio para vivir (1955). Publica Realidad económica y análisis estructural (1958) i El futuro europeo de España (1961). També en 1961 l'editor Manuel Aguilar publica la seua primera novela, Pan y navaja, el títul de la qual va canviar a El río que nos lleva —que fon duta al cine en 1988-, i l'estructura de la qual es funda en el I Ching i s'inspira en la dura vida dels ganchers del Tajo.

(Secció per completar)

Cites

José Luis Sampedro té frases molt interessants:

Sense llibertat de pensament, la llibertat d'expressió no servix per a res.

• En l'any 2012 José Luis Sampedro, digué lo següent sobre l'economia i el govern espanyol:

Les retallades s'accepten per una de les forces més importants de la humanitat, la por.

Hi ha dos tipos d'economistes: els que treballen per a fer més rics als rics i els que treballem per a fer menys pobres als pobres.

Enllaços externs

• José Luis Sampedro en Wikipedia