Diferència entre les revisions de "Esquerra Valenciana"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Esquerra Valenciana''' fon un partit valencià d'esquerres, que propugnava l'independència de la Nacio Valenciana. Ad ell pertanyguer...».) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Esquerra Valenciana''' fon un partit [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'esquerres, que propugnava l'independència de la Nacio Valenciana. Ad ell pertanygueren personages històrics com [[Vicent Marco i Miranda]], [[ | + | '''Esquerra Valenciana''' fon un partit [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'esquerres, que propugnava l'independència de la Nacio Valenciana. Ad ell pertanygueren personages històrics com [[Vicent Marco i Miranda]], [[Gaetà Huguet i Segarra]] o [[Manuel Sanchis Guarner]]. |
Fon fundada el [[26 de juliol]] de [[1934]] per una escissió del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), a causa de discrepàncies d'estratègia política. La nova organisació assumix una ''confederació en les nacions germanes de llengua catalana'', cosa que comportà en [[1935]] un procés de convergència en [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV), partit promogut per [[Esquerra Republicana de Catalunya]] en [[1933]] en [[Castelló de la Plana]]. Este procés conclogué en l'integració en EV del sector més nacionaliste d'ERPV, encapçalat per l'històric dirigent [[Gaietà Huguet i Segarra]]. | Fon fundada el [[26 de juliol]] de [[1934]] per una escissió del [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA), a causa de discrepàncies d'estratègia política. La nova organisació assumix una ''confederació en les nacions germanes de llengua catalana'', cosa que comportà en [[1935]] un procés de convergència en [[Esquerra Republicana del País Valencià]] (ERPV), partit promogut per [[Esquerra Republicana de Catalunya]] en [[1933]] en [[Castelló de la Plana]]. Este procés conclogué en l'integració en EV del sector més nacionaliste d'ERPV, encapçalat per l'històric dirigent [[Gaietà Huguet i Segarra]]. | ||
Revisió de 04:01 15 dec 2009
Esquerra Valenciana fon un partit valencià d'esquerres, que propugnava l'independència de la Nacio Valenciana. Ad ell pertanygueren personages històrics com Vicent Marco i Miranda, Gaetà Huguet i Segarra o Manuel Sanchis Guarner.
Fon fundada el 26 de juliol de 1934 per una escissió del Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA), a causa de discrepàncies d'estratègia política. La nova organisació assumix una confederació en les nacions germanes de llengua catalana, cosa que comportà en 1935 un procés de convergència en Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), partit promogut per Esquerra Republicana de Catalunya en 1933 en Castelló de la Plana. Este procés conclogué en l'integració en EV del sector més nacionaliste d'ERPV, encapçalat per l'històric dirigent Gaietà Huguet i Segarra.
En les eleccions generals de l'any 1936 es presentà en la coalició del Front d'Esquerres, del qual Vicent Marco obtinguè l'acta de diputat, i s'integrà en el grup parlamentari d'Esquerra Catalana, amb els diputats d'ERC. No obstant açò, la guerra civil espanyola truncà diversos projectes polítics en què participava EV, el més important dels quals era un projecte d'estatut d'autonomia valencià, amb el nom oficial de País Valencià. Durant aquest període bèl·lic, EV arriba al seu màxim creixement i a la seua major implantació, comptant-se ja amb més de 10.000 afiliats en 1937, i un nombre significatiu de col·lectius a les comarques pertanyents a les demarcacions provincials de València i Castelló, i s'havien establert contactes amb les comarques del sud.
Després d'un llarg període d'inactivitat, EV va ser recuperada com eina política en abril de 1998 per un grup d'ex-militants d'Unitat del Poble Valencià, partit que es va convertir en el Bloc Nacionalista Valencià (BNV), tenint en consideració part del sentit de la vella organització i engegant un projecte adequat als temps actuals. Així, l'EV refundada es defineix com un partit de l'esquerra nacional, republicana i transformadora al País Valencià; que lluita per la sobirania política dels valencians; i defensa, a partir d'aquesta sobirania, la lliure Confederació del País Valencià amb Catalunya i les Illes.
Es presentà a les eleccions autonòmiques de l'any 2003 en la colició electoral de l'Entesa, juntament amb Esquerra Unida del País Valencià, i Els Verds. Tot i que l'Entesa aconseguí 6 diputats, EV no tragué cap diputat. En les eleccions europees de 2004 es presentà dins la llista d'Aralar, sense obtenir representació.
L'any 2007, tercer centenari de la Desfeta d'Almansa, Esquerra Valenciana s'integrà dins del Bloc Nacionalista Valencià.