Diferència entre les revisions de "Ninsun"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la [[mitologia mesopotàmica]], sobre tot en la [[Mitologia sumèria|sumèria]], '''Ninsun''' o '''Ninsuna''', va ser una [[Deu|deesa]] de | + | En la [[mitologia mesopotàmica]], sobre tot en la [[Mitologia sumèria|sumèria]], '''Ninsun''' o '''Ninsuna''', va ser una [[Deu|deesa]] de les vaques (Reina de la vaca salvage), deesa tutelar de Gudea i Lagash. És comunament associada a l'interpretació de somis. |
| − | En el [[Poema de Gilgamesh]], Ninsun és retratada com una reina humana que viu en Uruk en el seu fill com a rei. Com el pare de Gilgamesh era [[Lugalbanda]], es considera que Ninsun era la seua esposa. | + | En el [[Poema de Gilgamesh]], Ninsun és retratada com una reina humana que viu en Uruk en el seu fill com a rei. Com el pare de [[Gilgamesh]] era [[Lugalbanda]], es considera que Ninsun era la seua esposa. |
En la mateixa epopeya, Ninsun és convocada per Gilgamesh i [[Enkidu]] per a que ajude a pregar al deu [[Shamash]] la seua ajuda als dos en el seu viage al País de la Vida per a lluitar contra [[Humbaba]]. | En la mateixa epopeya, Ninsun és convocada per Gilgamesh i [[Enkidu]] per a que ajude a pregar al deu [[Shamash]] la seua ajuda als dos en el seu viage al País de la Vida per a lluitar contra [[Humbaba]]. | ||
Última revisió del 13:31 12 gin 2024
En la mitologia mesopotàmica, sobre tot en la sumèria, Ninsun o Ninsuna, va ser una deesa de les vaques (Reina de la vaca salvage), deesa tutelar de Gudea i Lagash. És comunament associada a l'interpretació de somis.
En el Poema de Gilgamesh, Ninsun és retratada com una reina humana que viu en Uruk en el seu fill com a rei. Com el pare de Gilgamesh era Lugalbanda, es considera que Ninsun era la seua esposa.
En la mateixa epopeya, Ninsun és convocada per Gilgamesh i Enkidu per a que ajude a pregar al deu Shamash la seua ajuda als dos en el seu viage al País de la Vida per a lluitar contra Humbaba.
Ninsun es diu Rimat-Ninsun, la vaca venerable, la vaca salvage, i la gran reina.
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Campbell, Joseph. The Masks of God: Occidental Mythology. New York: Penguin, 1976
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965