Diferència entre les revisions de "Francisco Camps"
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | ||
| + | [[Categoria:Presidents de la Generalitat Valenciana]] | ||
Revisió de 17:33 4 dec 2009
Francisco Enrique Camps Ortiz (Valéncia, 28 d'agost de 1962) és un polític valencià del Partit Popular (PP). És el quart president de la Generalitat Valenciana després de l'etapa autonòmica iniciada després de la Transició espanyola. Porta en el càrrec des de les eleccions del 25 de maig de 2003, quan el PPCV va obtindre majoria absoluta en les Corts Valencianes. Actualment és també el president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, càrrec ostentat anteriorment per Eduardo Zaplana. Està casat i té tres fills.
Biografia
La seua infància va transcórrer en el municipi de Borbotó, una pedania de la ciutat de Valéncia, situada en plena comarca d'Horta Nort. Llicenciat en Dret, va iniciar la seua activitat política com a regidor de Tràfic en l'ajuntament de Valéncia, en el primer mandat de Rita Barberá com a alcaldesa de la ciutat en 1991.
En 1996 va obtindre un escà de diputat per Valéncia i un any després fon nomenat conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana. En 1999 fon designat secretari d'Estat i Administracions territorials en el govern de José María Aznar. En les eleccions de 2000 fon triat de nou diputat en el Congres i vicepresident primer de la càmara. A l'abril del 2002, Camps va tornar a la Comunitat Valenciana com delegat del Govern d'Espanya.
El 9 de juliol de 2002, quan Eduardo Zaplana va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ocupar la cartera de Treball en El Govern d'Espanya, va deixar la Presidència de la Generalitat a José Luis Olivas Martínez, pero va designar a Camps com a candidat del Partit Popular a la Presidència de la Generalitat. El 25 de maig del 2003, Camps va guanyar les eleccions autonòmiques en majoria absoluta i per tant va assumir el càrrec de president de la Generalitat Valenciana.
A poc a poc, Camps fon refermant el seu poder i arraconant els partidaris d'Eduardo Zaplana, tant en el partit com en el govern. Aixina, en 2004 fon triat president del PPCV. En l'actualitat les relacions de Francisco Camps i Eduardo Zaplana s'han reduït considerablement, al punt que el president del Partit Popular, Mariano Rajoy, va haver d'intervindre (febrer del 2007).
El 27 de maig de 2007, Francisco Camps, com a candidat del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, va tornar a guanyar les eleccions autonòmiques en la en majoria absoluta al conseguir 54 dels 99 diputats; enfront dels 38 del PSPV-PSOE i els 7 de Compreels meus pel País Valencià.
A principis de 2009, el juge Baltasar Garzón va estimar que Francisco Camps, d'acort en l'informe de la Fiscalia Anticorrupció,[1] podia haver incorregut en responsabilitat penal en relació en la trama de corrupció del Cas Gürtel. Al ser Camps aforat, el juge Garzón es va inhibir en favor del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.[2]
Referències
- ↑ La fiscalia implica el president valencià, Francisco Camps, en la trama corrupta, El País, 19 de febrer del 2009.
- ↑ Implicats Camps i Costa, segon del PP a Valéncia, El Periòdic de Catalunya, 6 de març del 2009.