Diferència entre les revisions de "Terratrémol de Montesa"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Els efectes devastadors es van estendre sobre els pobles de les governacions de [[Xàtiva]] i Salvage, segons dades dels historiadors [[Antonio Cavanilles]], [[Carlos Sarthou]] i el croniste [[Teodoro Llorente]], a què citem a continuació: | Els efectes devastadors es van estendre sobre els pobles de les governacions de [[Xàtiva]] i Salvage, segons dades dels historiadors [[Antonio Cavanilles]], [[Carlos Sarthou]] i el croniste [[Teodoro Llorente]], a què citem a continuació: | ||
| − | {{cita|''“Amanecía el dia 23 de març de 1748. Després de copioses pluges, somreia bella la primavera... Els clergues del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant misa. De sobte van sentir tremolar la terra als seus peus, benolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'església i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una altra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; queien rodant per la muntanya els carreus despresos dels murs...”''| | + | {{cita|''“Amanecía el dia 23 de març de 1748. Després de copioses pluges, somreia bella la primavera... Els clergues del Sacre convent havien resat en cor les Hores menors, i alguns d'ells estaven celebrant misa. De sobte van sentir tremolar la terra als seus peus, benolejar-se les parets i desplomar-se les voltes en horrible estrèpit. Eren les sis i quart del matí. L'església i totes les construccions del castell es venien baix. Un prolongat tro eixia d'aquelles ruïnes i un núvol de pols les embolicava. A les dos hores, una altra sacsada va completar la destrucció. Va repetir-se l'estrèpit i la polseguera; queien rodant per la muntanya els carreus despresos dels murs...”''|Teodor Llorente}} |
{{cita|''“A Enguera, Vallada, Canals, Sellent i la resta de pobles de la costanera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, esglésies, campanars, despreniment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una longitud d'una llegua”''|Teodoro Llorente}} | {{cita|''“A Enguera, Vallada, Canals, Sellent i la resta de pobles de la costanera, el terratrémol va registrar una gran intensitat, produint desastres, afonant-se cases, esglésies, campanars, despreniment de penyes....va obrir grans clavills en la terra, arribant a conseguir una longitud d'una llegua”''|Teodoro Llorente}} | ||
| − | En Salvage va destruir quasi en la seua totalitat al Castillo militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre els seus runes la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre frares i cavallers. Els frares supervivents de la [[Orde de Montesa]], es van traslladar al juliol de 1748 a Valéncia, a l'església del Palau del | + | En Salvage va destruir quasi en la seua totalitat al Castillo militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre els seus runes la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre frares i cavallers. Els frares supervivents de la [[Orde de Montesa]], es van traslladar al juliol de 1748 a Valéncia, a l'església del [[Palau del Temple]], fins que el rei El senyor [[Ferran VI]], gran mestre de l'Orde, va decretar la construcció d'un nou convent. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 02:51 27 nov 2009
El terratrémol de Montesa fon un fort moviment sísmic ocorregut el dia 23 de març de 1748 en la comarca valenciana de la Costera, en epicentre en la localitat de Montesa. Un seisme de la mateixa intensitat es va repetir pocs dies després, també en el mateix epicentre, el 2 d'abril.
El terratrémol del 23 de març va ocórrer al voltant de les 6:15 de la matinada, després de copioses i fortes pluges.
En el terratrémol del dia 23 van seguir oscilacions menys violentes, fins al dia 2 d'abril, data en què el terratrémol de la mateixa força a l'anterior va destruir quasi per complet el que quedava en la zona. Els efectes devastadors es van estendre sobre els pobles de les governacions de Xàtiva i Salvage, segons dades dels historiadors Antonio Cavanilles, Carlos Sarthou i el croniste Teodoro Llorente, a què citem a continuació:
En Salvage va destruir quasi en la seua totalitat al Castillo militar (les ruïnes hui de la qual encara s'observen), quedant sepultats entre els seus runes la gran part dels seus habitants, resultant difunts 18 persones, entre frares i cavallers. Els frares supervivents de la Orde de Montesa, es van traslladar al juliol de 1748 a Valéncia, a l'església del Palau del Temple, fins que el rei El senyor Ferran VI, gran mestre de l'Orde, va decretar la construcció d'un nou convent.