Anarquisme

L'anarquisme és una doctrina i moviment radical que promou l'anarquia o acràcia, és dir, l'autonomia de cada individu. És contrari al govern o autoritat obligatòria (eix. L'Estat) i promou l'autogovern de les persones i associacions.

La paraula 'anarquia' deriva del grec αναρχια anarchia, de αναρχος anarchos 'sense dirigent'.<ref>Prefix αν an, que significa 'no' o 'sense', i substantiu αρχος archos, que significa 'amo' o 'sobirà. Vore:

• Anarchy. Diccionari Merriam-Webster online.
• Diccionari Manual Griego VOX. Griego clásico-Español, ed. 18ª de VOX, p. 44. ISBN 84-8332-149-1<ref>.

Principis fonamentals de l'anarquisme són la autopropietat de cada individu, i la no coacció. Aixina, els únics mijos coherents en estos principis són institucions, drets i obligacions, que siguen resultat de contractes lliures o pactes voluntaris entre individus sobirans.

Principis

Artícul principal → Conceptes anarquistes.

Anarquisme: filosofia que s'opon a tota forma d'inici de coacció (inclou l'oposició a l'Estat). Autopropietat: sobirania d'un individu sobre la seua pròpia vida, llibertat i propietat. Contracte: un acort voluntari obliguen-te entre persones. Coacció: força física o amenaça de força física contra persones o propietats. Estat: una organisació que taxa i trava a través de la coacció agressiva, sistematisada i institucionalisada. Frau: induir a algú a compartir alguna cosa de valor per mijans deshonestos. Voluntari: qualsevol acció, no influenciada per la coacció o el frau, realisada per alguna institució humana.