Diferència entre les revisions de "Eugeni de Valéncia"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Sant Eugeni de Valéncia''' fon un [[cristià]] d'[[Hispània]], supost discípul de l'apòstol [[Sant Jaume el Major apòstol|Santiago]]. | + | '''Sant Eugeni de Valéncia''' fon un [[cristià]] d'[[Hispània]], supost discípul de l'apòstol [[Sant Jaume el Major apòstol|Santiago]], mort cap a l'any [[65]]. Segons una tradició tardana, documentada a partir del [[sigle XVI]], se'l considera el primer [[bisbe]] de [[Valéncia]]. Va reunir un [[concili]] en [[Peníscola]] en l'any [[60]]. Sorpresos en la reunió, els participants foren eixecutats. |
| + | |||
| + | == Historicitat == | ||
| + | La primera font que el cita va ser la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, fill de Pacià de [[Barcelona]], que, en realitat, havia segut escrita al final del [[sigle XVI]] pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera i publicada per primera volta en l'any [[1619]]. L'habilitat de la falsificació va fer que fora tinguda per molts autors com una obra autènticament antiga i escrita en el [[sigle V]], per lo que les seues afirmacions, la majoria sense cap fonament històric real, varen passar a atres obres fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals, etc., creient lo que es deia, nomenaren a patrons i sants inexistents, que varen calar en la tradició popular. Cap al [[sigle XVII]] i al [[sigle XVIII]], atres autors varen encarregar-se de demostrar la falsedat d'esta crònica i de les obres que s'hi inspiraren, pero les tradicions, llegendes i culte iniciats ya havien calat prou i el poble va continuar considerant algunes d'estes històries com a autèntiques, fins a l'actualitat. | ||
| + | |||
| + | == Llegenda == | ||
| + | Segons la llegenda, creada per aclarar els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li aixina més prestigi i preeminència sobre atres, Eugeni hauria segut discipul de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viage de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de Valéncia. | ||
| + | |||
| + | Arran de les persecucions dels cristians de temps de [[Neró]], cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit en atres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de Barcelona, Nèstor de [[Paléncia]], Capitó de [[Lugo]], Arcadi de [[Logronyo]], Agatodor de [[Tarragona]], Basili de [[Cartagena]], Elpidi de [[Toledo]], Efraïm d'[[Astorga]] i Pius de [[Sevilla]]) en [[Peníscola]] per vore de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, varen apresar-los a tots i varenn executar-los, morint màrtirs. | ||
| + | |||
| + | == Veneració == | ||
| + | La seua festivitat es el [[4 de març]], coincidint en la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès, set màrtirs reals dels [[sigles III]]-[[Sigle IV|IV]] i que duen els mateixos noms que els llegendaris bisbes hispànics. De fet, la història del sant té un abast local i mai ha segut reconeguda per l'Iglésia, per lo que, Eugeni de Valéncia no figura en el santoral ni en el Martirologi romà. Els noms que hi apareixen són els dels sants del Quersonès. Ademés, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en este cas, no tinguera repercusió en la ciutat, a on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 16:56 2 nov 2023
Sant Eugeni de Valéncia fon un cristià d'Hispània, supost discípul de l'apòstol Santiago, mort cap a l'any 65. Segons una tradició tardana, documentada a partir del sigle XVI, se'l considera el primer bisbe de Valéncia. Va reunir un concili en Peníscola en l'any 60. Sorpresos en la reunió, els participants foren eixecutats.
Historicitat[editar | editar còdic]
La primera font que el cita va ser la pretesa crònica de Luci Flavi Dextre, fill de Pacià de Barcelona, que, en realitat, havia segut escrita al final del sigle XVI pel jesuïta Jerónimo Román de la Higuera i publicada per primera volta en l'any 1619. L'habilitat de la falsificació va fer que fora tinguda per molts autors com una obra autènticament antiga i escrita en el sigle V, per lo que les seues afirmacions, la majoria sense cap fonament històric real, varen passar a atres obres fins al punt d'alterar greument la cronologia dels fets narrats i provocar que capítols catedralicis, consells municipals, etc., creient lo que es deia, nomenaren a patrons i sants inexistents, que varen calar en la tradició popular. Cap al sigle XVII i al sigle XVIII, atres autors varen encarregar-se de demostrar la falsedat d'esta crònica i de les obres que s'hi inspiraren, pero les tradicions, llegendes i culte iniciats ya havien calat prou i el poble va continuar considerant algunes d'estes històries com a autèntiques, fins a l'actualitat.
Llegenda[editar | editar còdic]
Segons la llegenda, creada per aclarar els orígens dels bisbats espanyols fins als temps apostòlics, donant-li aixina més prestigi i preeminència sobre atres, Eugeni hauria segut discipul de Sant Jaume el Major qui, en el seu suposat viage de predicació a Hispània, el va nomenar cap de la comunitat cristiana de Valéncia.
Arran de les persecucions dels cristians de temps de Neró, cap a l'any 65, Eugeni s'hauria reunit en atres bisbes ibèrics (llegendaris, com ell: Eteri de Barcelona, Nèstor de Paléncia, Capitó de Lugo, Arcadi de Logronyo, Agatodor de Tarragona, Basili de Cartagena, Elpidi de Toledo, Efraïm d'Astorga i Pius de Sevilla) en Peníscola per vore de trobar una solució al problema: les tropes romanes, comandades per Actus, varen apresar-los a tots i varenn executar-los, morint màrtirs.
Veneració[editar | editar còdic]
La seua festivitat es el 4 de març, coincidint en la festivitat dels Sants Màrtirs del Quersonès, set màrtirs reals dels sigles III-IV i que duen els mateixos noms que els llegendaris bisbes hispànics. De fet, la història del sant té un abast local i mai ha segut reconeguda per l'Iglésia, per lo que, Eugeni de Valéncia no figura en el santoral ni en el Martirologi romà. Els noms que hi apareixen són els dels sants del Quersonès. Ademés, l'aparició tardana de la llegenda ha fet que, en este cas, no tinguera repercusió en la ciutat, a on no ha tingut mai cap devoció popular ni un culte reconegut.