124 534
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 42:
Llínea 42: + Llínea 51:
Llínea 52: + Llínea 57:
Llínea 59: − + − + − + − + − + − + − + − + Llínea 93:
Llínea 95: + + + + + + + + − + − + − + Llínea 109:
Llínea 119: − + + + Llínea 115:
Llínea 127: + + + − * Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 + +
sense resum d'edició
== Demografia ==
== Demografia ==
La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
La seua població és de 566 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
| align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566
| align=center| 503 || align=center| 504 || align=center| 513 || align=center| 496 || align=center| 493 || align=center| 503 || align=center| 511 || align=center| 520 || align=center| 523 || align=center| 555 || align=center| 576 || align=center| 566
|}
|}
</center>
== Economia ==
== Economia ==
* Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.
* Té un polígon industrial aixina com una sala d'oci nocturn.
==Monuments==
== Monuments ==
[[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]]
[[Image: ErmitaRosario_Palomar.jpg|thumb|250px|<center>Ermita del Rosari.</center>]]
*'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]).
*'''Ermita del Rosari'''. L'[[ermita]] apareix per primera volta mencionada en documentació local de la segona mitat del [[sigle XVI]]. Se la coneixia com l'Ermita de la Verge Maria del Rosari ([[1578]], [[1585]]), l'Ermita de Nostra Senyora del Rosari, o simplement com l'Ermita del Rosari ([[1594]]).
*'''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].
* '''Iglésia Parroquial'''. Dedicada a [[Sant Pere Apòstol]]. Destaca la seua torre campanar. És un obra original del [[sigle XVII]].
*'''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.
* '''''Castellet de Carrícola'''. La torre o ''castellet'' en qüestió se troba dins dels llímits del enclavament que el municipi de Palomar té com propi, en la mateixa serra del Benicadell. Un enclavament que se coneix i se ve denominant en la present monografia com ''la Serra del Palomar''.
*'''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].
* '''Caixco urbà'''. És el típic d'un núcleu de població agrària. Té cases dels [[sigle XVIII|sigles XVIII]] i [[sigle XIX|XIX]].
*'''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.
* '''Carrer de la Casa dels Frares'''. Este carrer està situat a les afores del poble.
*'''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].
* '''Biblioteca Municipal'''. Esta ubicada en un edifici del [[sigle XVII]].
*'''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.
* '''Rellonges de sol'''. El que més destaca és el rellonge Analemàtic, que aprofita la nostra ombra per a proyectar l'hora.
*'''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].
* '''Plafons ceràmics'''. Són devocionaris del [[sigle XVIII]], com el de Sant Roc i el gos, i la [[Verge dels Desamparats|Mare de Deu dels Desamparats]].
== Administració ==
== Administració ==
| Alcalde_8 = Jordi Vila Vila
| Alcalde_8 = Jordi Vila Vila
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Jordi Vila Vila
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Jordi Vila Vila
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Jordi Vila Vila
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Jordi Vila Vila
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
}}
== Festes locals ==
== Festes locals ==
*'''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
* '''[[Sant Antoni Abat]] '''. Des de fa uns anys, està recuperant-se la tradicional foguera de Sant Antoni i la bendició dels animals.
*'''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].
* '''Segon dumenge de maig'''. La ''Plantà del Chop'', en honor a la [[Mare de Deu dels Desamparats|Mare de Déu dels Desamparats]]. Es ballen les danses dels pastorets i de la [[bandera]].
*'''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].
* '''Festes Patronals'''. El tercer dumenge d'[[agost]] en honor a la Sagrada Família del Crist del Miracle. Els actes més característics són la nit de la [[dansa]], els disfrassos i el popular dia de les [[paella|paelles]].
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
== Referències ==
== Referències ==
*[https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar]
{{listaref}}
* [https://www.elpalomar.es/ Ajuntament de Palomar]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Palomar INE. Població de Palomar]
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==