1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La paraula '''muladí''' pot designar a tres grups socials presents en la Península Ibèrica durant l'Edat Mija: * Cristià que abandonava el cristianisme, se c...».
La paraula '''muladí''' pot designar a tres grups socials presents en la Península Ibèrica durant l'Edat Mija:
* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.
* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.
* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans després de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrid: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>
Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].
== Etimologia ==
Segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, procedix de l'àrap hispànic ''muwalladín'' (pl. ''*muwállad''), i este de l'àrap clàssic ''muwallad'', que significa "engendrat de mare no àrap".<ref> ''Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola''.[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=mulad%C3%AD <<muladí>>] </ref>
El terme ''muladí'', també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula ''mulat'', que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.
''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' ({{lang|ar|<font>???</font>}}; translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>
== Referències ===
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Muladí}}
[[Categoria:l'Àndalus]]
* Cristià que abandonava el cristianisme, se convertia a l'[[islam]] i vivia entre musulmans. Se diferenciava del [[mossàrap]] que este últim conservava la seua religió cristiana en àrees de domini musulmà.
* Fill d'un matrimoni mixt cristià-musulmà i de religió musulmana.
* Població d'orige hispanoromà i visigot que va adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam per a fruir dels mateixos drets que els musulmans després de la formació de Al Àndalus.<ref> Ferrera Cuesta, Carlos (2005). ''Diccionari d'Història d'Espanya''. Madrid: Aliança Editorial. ISBN 84-206-5898-7 </ref>
Dins del tercer grup se va distinguir la noblea visigoda, que va acabar fusionant-se en l'àrap, encara que en zones alluntades va protagonisar moviments secessionistes, com el dels Banu Qasi. Quant als sectors més humils, la majoria va optar per una conversió que, fora de consideracions religioses, els eximia de pagar l'impost territorial i personal que gravava als no creents. Les diferències soci econòmiques de Al Andalus van generar, no obstant, freqüents tensions en el sigle IX, manifestes en la sublevació del raval o en la rebelió de [[Omar ben Hafsun|Umar bet Hafs bet Xafar]]. Este últim va arribar a ser célebre. Va nàixer en [[ronda (Màlaga)|Ronda]] i procedia d'una família goda el yayo del qual s'havia convertit a l'islam. Va arribar a controlar políticament una àrea important de [[Andalusia]] i es va convertir al cristianisme l'any [[899]] instalant un bisbe cristià en [[Bobastro]].
== Etimologia ==
Segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, procedix de l'àrap hispànic ''muwalladín'' (pl. ''*muwállad''), i este de l'àrap clàssic ''muwallad'', que significa "engendrat de mare no àrap".<ref> ''Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola''.[http://buscon.rae.es/draeI/SrvltGUIBusUsual?TIPO_HTML=2&TIPO_BUS=3&LEMA=mulad%C3%AD <<muladí>>] </ref>
El terme ''muladí'', també present en la llengua portuguesa, s'ha considerat com un dels possibles orígens etimològics de la paraula ''mulat'', que designa una persona en antepassats mixts entre europeus i atres races.
''Muwallad'' procedix de l'arrel ''WaLaD'' ({{lang|ar|<font>???</font>}}; translliterat: “waw, Lam, Dal”). ''Walad'' significa “descendent, rebrot; fill; animal jove, jove”. ''Muwallad'' es referix als fills d'hòmens àraps i dones d'atres pobles. El terme ''muwalladin'' s'usa encara en l'àrap modern per a designar a este tipo de fills.<ref>Kees Versteegh, t'al. Encyclopedia of Arabic Language and Linguistics, BRILL, 2006.</ref>
== Referències ===
{{Reflist}}
{{Traduït de|es|Muladí}}
[[Categoria:l'Àndalus]]