Diferència entre les revisions de "Hugo Grotius"
(Text reemplaça - 't on ' a 't a on ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]] | [[Image:Michiel Jansz van Mierevelt - Hugo Grotius.jpg|right|thumb|Hugo Grotius.]] | ||
| − | '''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí. | + | '''Huig de Groot''' ([[Llatí|llatinisat]] com a '''Hugo Grotius''') ([[Delft]], [[Províncies Unides]], [[10 d'abril]] de [[1583]] - † [[Rostock]], [[Mecklemburg-Schwerin]], [[Sacre Imperi]], [[28 d'agost]] de [[1645]]) va ser un [[juriste]], [[filòsof]], [[escritor]] i [[poeta]] holandés. De la mateixa manera que [[Francisco Suárez]], afirma que el [[dret internacional]] prové del [[dret natural]] i del dret de gents. El dret internacional és independent de la [[teologia]] o de l'existència de [[Deu]], el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta [[raó]] i existiria encara que Deu no existí. |
La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal. | La seua estàtua presidix la plaça principal de [[Delft]], la seua ciutat natal. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
* ''De iure prade'' (publicada en 1868) | * ''De iure prade'' (publicada en 1868) | ||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]] | [[Categoria:Persones d'Holanda Meridional]] | ||
[[Categoria:Escritors neerlandesos]] | [[Categoria:Escritors neerlandesos]] | ||
Revisió de 15:58 10 oct 2023
Huig de Groot (llatinisat com a Hugo Grotius) (Delft, Províncies Unides, 10 d'abril de 1583 - † Rostock, Mecklemburg-Schwerin, Sacre Imperi, 28 d'agost de 1645) va ser un juriste, filòsof, escritor i poeta holandés. De la mateixa manera que Francisco Suárez, afirma que el dret internacional prové del dret natural i del dret de gents. El dret internacional és independent de la teologia o de l'existència de Deu, el que implica que en les relacions internacionals no es pot diferenciar entre nacions cristianes i infidels. Per a Hugo Grotius el Dret és el dictat de la recta raó i existiria encara que Deu no existí.
La seua estàtua presidix la plaça principal de Delft, la seua ciutat natal.
Estudis
Va ser un chiquet prodigi; als nou anys coneixia la poètica i fea versos de qualitat; va començar els seus estudis de Dret als deu anys, en Leiden (Holanda) en l'any 1594, i es va graduar quatre anys més tart a Orleans (França) en jurisprudència i filosofia, havent a més aprovat els cursos d'astrologia, matemàtiques i teologia.
Juriste
En l'any 1599 va començar a eixercir de juriste en La Haya. En l'any 1609 va publicar de forma anònima Mare liberum, breu tractat a on afirmava que el mar no era propietat de ningú, sino territori internacional que totes les nacions eren lliures d'aprofitar, tesis a la qual es va opondre l'anglés John Selden, en Mare clausum. La disputa sobre la propietat o nacionalitat de les aigües tenien un refons econòmic, ya que afectava al comerç internacional. Mare liberum és part d'un obra major, De iure praede, inèdita fins a 1868. En l'any 1613 va formar part d'una missió diplomàtica en Anglaterra.
Obres principals
- Mare liberum (1609)
- De iure belli ac pacis (1625)
- De veritate religionis Christianae (1627)
- Introducción al estudio de la jurisprudencia holandesa (1631)
- Via et votum ad pacem ecclesiasticam (1642)
- Annales et historiae de rebus belgicis (publicada en 1657)
- De iure prade (publicada en 1868)