Diferència entre les revisions de "Gerónimo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 10: Llínea 10:
 
}}
 
}}
  
−
'''Gerónimo''' ([[Arizpe]], [[Sonora]], [[Mèxic]]; [[16 de juny]] de [[1829]]-[[Fort Sill]], [[Oklahoma]], [[Estats Units]]; [[17 de febrer]] de [[1909]]) fon un cap dels [[apaches]] de [[Nortamèrica]]. El seu nom en [[idioma chiricahua]] fon ''Goyaałé'', transcrit en [[anglés]] com ''Goyathlay''), que significa «el que badalla», nom que son pare li donà degut a que de chicotet estava cansat en freqüencia.
+
'''Gerónimo''' ([[Arizpe]], [[Sonora]], [[Mèxic]]; [[16 de juny]] de [[1829]] - † [[Fort Sill]], [[Oklahoma]], [[Estats Units]]; [[17 de febrer]] de [[1909]]) fon un cap dels [[apaches]] de [[Nortamèrica]]. El seu nom en [[idioma chiricahua]] fon ''Goyaałé'', transcrit en [[anglés]] com ''Goyathlay''), que significa «el que badalla», nom que son pare li donà degut a que de chicotet estava cansat en freqüencia.
  
−
Destacà com lider apache en els enfrontaments d'estos en les autoritats d'Estats Units i Mèxic.
+
Destacà com líder apache en els enfrontaments d'estos en les autoritats d'Estats Units i Mèxic.
  
 
En l'any [[1859]] les tropes del governador militar de [[Sonora]] assessinaren a la seua dona, als seus tres fills i a sa mare. Gerónimo jurà llavors venjar-se i s'associà en [[Cochise]], el cap dels apaches [[chiricahua]]. Junts atacaren Sonora, a on moriren numerosos soldats enemics. En els anys següents se succeiren els atacs a diverses ciutats mexicanes.
 
En l'any [[1859]] les tropes del governador militar de [[Sonora]] assessinaren a la seua dona, als seus tres fills i a sa mare. Gerónimo jurà llavors venjar-se i s'associà en [[Cochise]], el cap dels apaches [[chiricahua]]. Junts atacaren Sonora, a on moriren numerosos soldats enemics. En els anys següents se succeiren els atacs a diverses ciutats mexicanes.
 
[[Image:Ta-ayz-slath, wife of Geronimo, and one child.jpg|left|thumb|250px|Ta-ayz-slath, l'esposa de Gerónimo, i el seu fill]]
 
[[Image:Ta-ayz-slath, wife of Geronimo, and one child.jpg|left|thumb|250px|Ta-ayz-slath, l'esposa de Gerónimo, i el seu fill]]
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
 +
<br>
  
 
Al morir Cochise, el seu fill proclamà a Gerónimo cap de la tribu. No obstant, en l'any [[1876]] se li obligà a ingressar en una [[reserva india]]. Gerónimo rebujà permanéixer en eixe tros de terra àrida i se marchà a Mèxic en l'any [[1885]], acompanyat d'un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas (fill de [[Mangas Coloradas]]) i Nachez. A partir de llavors, anava i venia entre abdós llocs, arengant a la seua gent per a que no acceptaren estar confinats en una reserva i viure com presoners.
 
Al morir Cochise, el seu fill proclamà a Gerónimo cap de la tribu. No obstant, en l'any [[1876]] se li obligà a ingressar en una [[reserva india]]. Gerónimo rebujà permanéixer en eixe tros de terra àrida i se marchà a Mèxic en l'any [[1885]], acompanyat d'un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas (fill de [[Mangas Coloradas]]) i Nachez. A partir de llavors, anava i venia entre abdós llocs, arengant a la seua gent per a que no acceptaren estar confinats en una reserva i viure com presoners.
  
−
En l'any [[1886]], despuix d'una fuga més de Gerónimo, en esta ocasió juntà a aproximadament una trentena d'apaches més, se donà l'orde de busca i captura contra Gerónimo, enviant-se 5.000 soldats (la tercera part de l'Eixercit estadounidenc de l'epoca) i oferint-se una recompensa de 2.000 [[Dólar estadounidenc|dólars estadounidencs]].
+
En l'any [[1886]], despuix d'una fuga més de Gerónimo, en esta ocasió juntà a aproximadament una trentena d'apaches més, se donà l'orde de busca i captura contra Gerónimo, enviant-se 5.000 soldats (la tercera part de l'Eixercit estatunidenc de l'epoca) i oferint-se una recompensa de 2.000 [[Dólar estatunidenc|dólars estatunidencs]].
  
−
Gerónimo fon trobat en la [[Sierra Madre]] i decidí entregar-se. Mentres els apaches (tant seguidors de Gerónimo com els que serviren a l'eixercit estadounidenc) foren enviats al fort Marion, en l'estat de [[Florida]], a on les condicions causaren numeroses morts per malalties, Gerónimo fon reclós en la presó de Fronteras (Sonora) a on se conserven valiosos recorts en el [[museu]] que hui porta el seu nom, a on permaneixqué tres anys. Transcorregut este temps, fon traslladat a una reserva india en Oklahoma, sense que tinguera l'ocasió de vore de nou al seu poble. Allí passà els ultims anys de la seua vida, en els que fon lo que se cridava per aquell llavors un «indi eixemplar», participant en una desfilada presidencial i en l'[[exposició universal]] de [[Saint Louis]]. Morí als 79 anys d'edat.
+
Gerónimo fon trobat en la [[Sierra Madre]] i decidí entregar-se. Mentres els apaches (tant seguidors de Gerónimo com els que serviren a l'eixercit estatunidenc) foren enviats al fort Marion, en l'estat de [[Florida]], a on les condicions causaren numeroses morts per malalties, Gerónimo fon reclós en la presó de Fronteras (Sonora) a on se conserven valiosos recorts en el [[museu]] que hui porta el seu nom, a on permaneixqué tres anys. Transcorregut este temps, fon traslladat a una reserva india en Oklahoma, sense que tinguera l'ocasió de vore de nou al seu poble. Allí passà els ultims anys de la seua vida, en els que fon lo que se cridava per aquell llavors un «indi eixemplar», participant en una desfilada presidencial i en l'[[exposició universal]] de [[Saint Louis]]. Morí als 79 anys d'edat.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* [http://www.let.rug.nl/usa/biographies/geronimo/ GERONIMO; Barret, S.M. (25 de octubre de 2014). Geronimo: His own History. Penguin Group. p. American History. ISBN 978-1-101-12804-6]
 +
*  Hurtado, Albert L..; Iverson., Peter (1994). Major Problems in American Indian History. Documents and Essays. (en [[anglés]]). Arizona State Univesity D.C. Heath and Company. ISBN 978-0618068548
 +
* Quiza Moreno, Ricardo. (2007) "Babel revisitada: exposiciones, globalización y modernidad (1851-1905)" Revista de Historia Contemporánea. Número 7
 +
* Verner Bradford, Phillips and Harvey Blume: Ota Benga: The Pygmy in the Zoo. St. Martin's Press, New York, 1992
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* Cozzens, Peter (2017) [2016]. ''La tierra llora'' (Rocío Moriones Alonso, trad.). (The Earth is Weeping). Madrid: Desperta Ferro. p. 624. ISBN 978-84-946275-8-3
 +
* Roberts, David (2005) [1993]. ''Las guerras apaches''. (Once They Moved Like The Wind). Barcelona: Edhasa. p. 514. ISBN 84-350-2677-9.
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Geronimo}}
 
{{Commonscat|Geronimo}}
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Estats Units]]
 
[[Categoria:Estats Units]]
−
[[Categoria:Biografies]]
 

Revisió de 09:00 6 oct 2023

Gerónimo
Geronimo (Goyathlay), a Chiricahua Apache, full-length, kneeling with rifle, 1887 - NARA - 530880.jpg
Gerónimo en l'any 1887
Nacionalitat: {{{nacionalitat}}}
Ocupació: {{{ocupació}}}
Naiximent: 16 de juny de 1829
Lloc de naiximent: Arizpe, Sonora, Mèxic
Defunció: 17 de febrer de 1909 (als 79 anys)
Lloc de defunció: Fort Sill, Oklahoma, Estats Units


Gerónimo (Arizpe, Sonora, Mèxic; 16 de juny de 1829 - † Fort Sill, Oklahoma, Estats Units; 17 de febrer de 1909) fon un cap dels apaches de Nortamèrica. El seu nom en idioma chiricahua fon Goyaałé, transcrit en anglés com Goyathlay), que significa «el que badalla», nom que son pare li donà degut a que de chicotet estava cansat en freqüencia.

Destacà com líder apache en els enfrontaments d'estos en les autoritats d'Estats Units i Mèxic.

En l'any 1859 les tropes del governador militar de Sonora assessinaren a la seua dona, als seus tres fills i a sa mare. Gerónimo jurà llavors venjar-se i s'associà en Cochise, el cap dels apaches chiricahua. Junts atacaren Sonora, a on moriren numerosos soldats enemics. En els anys següents se succeiren els atacs a diverses ciutats mexicanes.

Ta-ayz-slath, l'esposa de Gerónimo, i el seu fill













Al morir Cochise, el seu fill proclamà a Gerónimo cap de la tribu. No obstant, en l'any 1876 se li obligà a ingressar en una reserva india. Gerónimo rebujà permanéixer en eixe tros de terra àrida i se marchà a Mèxic en l'any 1885, acompanyat d'un grup de guerrers entre els que estaven Chihuahua Mangas (fill de Mangas Coloradas) i Nachez. A partir de llavors, anava i venia entre abdós llocs, arengant a la seua gent per a que no acceptaren estar confinats en una reserva i viure com presoners.

En l'any 1886, despuix d'una fuga més de Gerónimo, en esta ocasió juntà a aproximadament una trentena d'apaches més, se donà l'orde de busca i captura contra Gerónimo, enviant-se 5.000 soldats (la tercera part de l'Eixercit estatunidenc de l'epoca) i oferint-se una recompensa de 2.000 dólars estatunidencs.

Gerónimo fon trobat en la Sierra Madre i decidí entregar-se. Mentres els apaches (tant seguidors de Gerónimo com els que serviren a l'eixercit estatunidenc) foren enviats al fort Marion, en l'estat de Florida, a on les condicions causaren numeroses morts per malalties, Gerónimo fon reclós en la presó de Fronteras (Sonora) a on se conserven valiosos recorts en el museu que hui porta el seu nom, a on permaneixqué tres anys. Transcorregut este temps, fon traslladat a una reserva india en Oklahoma, sense que tinguera l'ocasió de vore de nou al seu poble. Allí passà els ultims anys de la seua vida, en els que fon lo que se cridava per aquell llavors un «indi eixemplar», participant en una desfilada presidencial i en l'exposició universal de Saint Louis. Morí als 79 anys d'edat.

Referències

Bibliografia

  • Cozzens, Peter (2017) [2016]. La tierra llora (Rocío Moriones Alonso, trad.). (The Earth is Weeping). Madrid: Desperta Ferro. p. 624. ISBN 978-84-946275-8-3
  • Roberts, David (2005) [1993]. Las guerras apaches. (Once They Moved Like The Wind). Barcelona: Edhasa. p. 514. ISBN 84-350-2677-9.

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gerónimo&oldid=288060»