Diferència entre les revisions de "Gaucho"
Llínea 15: | Llínea 15: | ||
Quan el païs convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats. | Quan el païs convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats. | ||
− | Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens | + | Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[Jose de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]]. |
En el nort del païs atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]]. | En el nort del païs atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la [[Guerra Gaucha]]. |
Revisió de 18:28 10 nov 2009
Probablement el vocable quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens.
Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.
La denominacio s’aplicà generalment a l’element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d’espanyols en indigenes), encara que sense sentit racial sino etnic ya que tambe foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
L’ambient del gaucho fon la planura que s’exte des de la Patagonia fins als confins orientals d’Argentina, les serres i trencalls del noroest argenti i sur de Tarija (Bolivia), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en Brasil (gaúcho).
El proces evolutiu del gaucho i l’us d'eixa paraula se desenrrollà sense solucio de continuitat. Diferents tipos de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres façendes de camp, encara que hajen segut poques al principi. El tercer tipo - que despres es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït numero. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la caracteristica suficientment fort per a cridar l’atencio.
Habils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea fisica, la seua altivea, el seu caracter reservat i melancolic.
Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituïr son millor companyo i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la domada i el rodeig de façenda, les travesies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.
Quan el païs convocà als seus fills per a lluitar per l’independencia, els gauchos ingresaren en les files patriotes. L’audacia, l’habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, van fer d’ells uns excelents soldats.
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l’Alt Peru a les ordens del General Manuel Belgrano o en el General Jose de San Martín en Chacabuco i Maipu.
En el nort del païs atres homens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, feent la Guerra Gaucha.