Diferència entre les revisions de "Illa de Tabarca"
(Text reemplaça - 'l'Escull' a 'el Sec') |
|||
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Tabarca Island-Alicante (Spain) - 48502403002 (cropped).jpg|thumb|300px|<center>Illa de Tabarca, enfront de la costa de [[Santa Pola]].</center>]] |
| − | + | L''''illa de Tabarca''', de '''Nova Tabarca''' o '''Plana''', és una [[illa]] de la [[mar Mediterrànea]] que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'[[Alacant]], a uns 8 km del port de [[Santa Pola]] i a poc més de 4.300 metros del [[cap de Santa Pola]] (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la [[Comunitat Valenciana]] i l'única habitada. | |
| − | L''''illa de Tabarca''', ''' | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
| Llínea 8: | Llínea 7: | ||
Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138. | Pertany a la ciutat d'[[Alacant]] i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants ([[2008]]) i el seu [[còdic postal]] és 03138. | ||
| − | Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part | + | Tota la població es troba en la part [[oest]] de l'illa, geogràficament una chicoteta [[península]] de la mateixa. En la part [[est]] a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu. |
| − | Destaca la seua | + | Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la | + | Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els [[Antiga Grècia|grecs]] la varen denominar ''"[[Planesia]]"'' i els [[Antiga Roma|romans]] ''"Planaria"''. |
| − | Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s | + | Durant els atacs a la costa alacantina dels [[corsari]]s [[berberesc]]s venguts d'[[Alger]], fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar ''razzies'' des de [[El Campello]] fins a [[Guardamar]]. |
| − | + | Adés de l'any [[1700]] era coneguda com ''Illa de Sant Pau'' i ''Illa Plana'', a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la ''Alerons Illa'' i, inclús, illot de ''Santa Pola''. | |
| − | La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins. | + | La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige [[Ligurs|ligur]] durant el regnat de [[Carles III d'Espanya|Carles III]], procedents de la chicoteta illa [[Tunis|tunisenc]] de [[Tabarka]], la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la [[República de Gènova]], la Tabarka africana fon somesa en l'any [[1741]] pel [[bei]] de [[Tunis]] i en [[1756]] va passar a dependre dels algerins. |
| − | El monarca espanyol els va reduir en [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, | + | El monarca espanyol els va reduir en l'any [[1768]], traslladant-los a la ciutat d'[[Alacant]] a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la [[Companyia de Jesús]], buit despuix de l'expulsió dels [[jesuïtes]] ([[1767]]). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de ''Sant Pau'', a on d'acort en un pla urbanístic de l'[[Ingenieria militar|ingenier militar]] [[Ferran Méndez]] es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de [[Carles III]]. A partir de l'any [[1770]] l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres. |
| − | Hi ha una | + | Hi ha una série d'illots i [[sec]]s que rodegen Tabarca: La Nau, el Sec Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i el Sec Negre. |
D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó. | D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó. | ||
| + | |||
| + | == Llengua == | ||
| + | Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del [[valencià]], ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del [[castellà]] no ha segut tan acusada com en la capital. | ||
| + | |||
| + | La situació de Tabarca és semblant a la de [[Tàrbena]] ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven [[Idioma ligur|ligur]] pero que a l'igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el [[mallorquí]] pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. A pesar d'això, la llengua valenciana en l'illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia. | + | El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'[[estiu]] gràcies als barcos que des d'[[Alacant]] i sobretot des de [[Santa Pola]] efectuen viages durant tot el dia. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Plaja de Tabarca]] | * [[Plaja de Tabarca]] | ||
| + | * [[Far de Tabarca]] | ||
| + | * [[Planesia]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Tabarca}} | ||
* [http://maps.google.com/maps?ll=38.164255,-0.475159&spn=0.063725,0.120352&t=k&hl=en Tabarca en Google Maps] | * [http://maps.google.com/maps?ll=38.164255,-0.475159&spn=0.063725,0.120352&t=k&hl=en Tabarca en Google Maps] | ||
| − | |||
| − | |||
| + | [[Categoria:Illa de Tabarca]] | ||
[[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]] | [[Categoria:entitats de població d'Alacant|Tabarca, Illa de]] | ||
[[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]] | [[Categoria:archipèlecs i illes de la província d'Alacant|Tabarca]] | ||
[[Categoria:Alacant]] | [[Categoria:Alacant]] | ||
Última revisió del 23:32 28 set 2023
_-_48502403002_(cropped).jpg)
L'illa de Tabarca, de Nova Tabarca o Plana, és una illa de la mar Mediterrànea que es troba a uns vint quilómetros de la ciutat d'Alacant, a uns 8 km del port de Santa Pola i a poc més de 4.300 metros del cap de Santa Pola (2,35 milles nàutiques), sent la més gran de la Comunitat Valenciana i l'única habitada.
Geografia[editar | editar còdic]
Se situa a 38é 10' latitut nort i 0é 28' llongitut oest. Té una llongitut de màxima de 1.800 metros i una amplària de 380. El seu relleu tendix al pla, en una altitut màxima de 15 msnm. Prop de l'illa principal es troben els illots de la Nau, la Galera i la Pedrera.
Pertany a la ciutat d'Alacant i, encara que és considerada una partida rural, administrativament és part del districte sur de barris que comprén també el Palmerar, Aguamarga i Urbanova. Conta en 79 habitants (2008) i el seu còdic postal és 03138.
Tota la població es troba en la part oest de l'illa, geogràficament una chicoteta península de la mateixa. En la part est a soles es troben una antiga torre i uns camps de cultiu.
Destaca la seua iglésia i el conjunt amurallat de la zona oest de l'illa, que és la part habitada. Les cases són baixes i les úniques edificacions d'altura són l'iglésia mencionada i el far.
Història[editar | editar còdic]
Diverses poblacions han habitat l'illa o han estat en contacte en ella. Els grecs la varen denominar "Planesia" i els romans "Planaria".
Durant els atacs a la costa alacantina dels corsaris berberescs venguts d'Alger, fon ocupada en multitut d'ocasions per a organisar razzies des de El Campello fins a Guardamar.
Adés de l'any 1700 era coneguda com Illa de Sant Pau i Illa Plana, a pesar que els cronistes insistixen en considerar-la Alerons Illa i, inclús, illot de Santa Pola.
La seua denominació actual és conseqüència de l'assentament de xixanta-nou famílies d'orige ligur durant el regnat de Carles III, procedents de la chicoteta illa tunisenc de Tabarka, la qual dista uns tres-cents metros de les costes nort-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fon somesa en l'any 1741 pel bei de Tunis i en 1756 va passar a dependre dels algerins.
El monarca espanyol els va reduir en l'any 1768, traslladant-los a la ciutat d'Alacant a on, provisionalment, varen quedar instalats en el Colege de la Companyia de Jesús, buit despuix de l'expulsió dels jesuïtes (1767). Se'ls va instalar definitivament en l'illa de Sant Pau, a on d'acort en un pla urbanístic de l'ingenier militar Ferran Méndez es varen construir muralles, bateries, baluarts, almagasens i cases, que constituïxen una interessant i singular mostra de l'activitat colonisadora de Carles III. A partir de l'any 1770 l'illa va passar a denominar-se Nova Tabarca. L'orige genovés dels seus habitants actuals és fàcil de comprovar a través d'un seguiment històric dels llinages més comuns, alguns fonèticament hispanisats: Chacopino (Jacopino), Luchoro (Luccioro), Manzanaro (Mazzanaro), Salieto (Saglietto), Parodi, Pianello, Russo i alguns atres.
Hi ha una série d'illots i secs que rodegen Tabarca: La Nau, el Sec Roig, Cap del Moro, La Galera, La Sabata i el Sec Negre.
D'atra banda, l'illa fon durant alguns anys una presó.
Llengua[editar | editar còdic]
Tabarca és l'única localitat del terme municipal d'Alacant en la que se conserva l'us cotidià del valencià, ya que degut al seu aïllament la substitució llingüística a favor del castellà no ha segut tan acusada com en la capital.
La situació de Tabarca és semblant a la de Tàrbena ya que la gent de Tabarca descen de genovesos que poblaren l'illa i parlaven ligur pero que a l'igual que en Tàrbena, substituïren la seua llengua per la llengua nacional, el valencià (En Tàrbena es va substituïr el mallorquí pel valencià) sense casi mantindre influències del ligur, a part per supost, dels llinages. A pesar d'això, la llengua valenciana en l'illa està molt amenaçada degut a l'acusada emigració i a l'ausència de dotacions educatives.
Economia[editar | editar còdic]
El turisme és la principal activitat econòmica de l'illa, visitada per gran número de turistes durant els mesos d'estiu gràcies als barcos que des d'Alacant i sobretot des de Santa Pola efectuen viages durant tot el dia.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Tabarca.- Tabarca en Google Maps