Diferència entre les revisions de "Moixaranga"
m (Muixeranga s'ha renomenat com Moixaranga en una redirecció) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|Moixaranga]] | [[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|Moixaranga]] | ||
| − | La ''' | + | La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]). |
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre). | Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre). | ||
| − | La | + | La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels [[Casteller|castellers]] i del [[Danze de Tauste]] en el sentit de que en la moixaranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la [[moixiganga]]. |
| − | == Característiques de la | + | == Característiques de la Moixaranga == |
| − | En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de | + | En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada. |
| − | L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el | + | L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari. |
==Exportació a Catalunya== | ==Exportació a Catalunya== | ||
| − | Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van | + | Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van assumir com propi començant en eixes anys, a fer les torres humanes ara nomenades "castellers", segon documenten diversos investigadors com [[Ricart Garcia Moya]]. |
| − | {{cita|L’erudit | + | {{cita|L’erudit català Joan Amades reconeixia que l'orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any 1791. Allí, entre atres borinotades, es va vore un "ball dels valencians" (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de 1870; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel Penedés i pel Camps de Tarragona s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/ricart051109.htm Artícul de Ricart Garcia Moya]</ref> }} |
== Música == | == Música == | ||
| − | L'himne de la | + | L'himne de la moixaranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.<ref>[http://muixeranga.es/ web Moixaranga.es]</ref> |
| + | |||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria] | * [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria] | ||
| + | |||
==Notes== | ==Notes== | ||
{{Reflist}} | {{Reflist}} | ||
| + | |||
== Veja's també == | == Veja's també == | ||
*[[Cultura valenciana]] | *[[Cultura valenciana]] | ||
Revisió de 10:31 8 nov 2009
La moixaranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del Regne de Valéncia i que se preserven en Algemesí (Ribera Alta).
Més que una dansa pròpiament dita és un conjunt de quadros plàstics en intencionalitat representativa, que participa en les Processons de Nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels castellers i del Danze de Tauste en el sentit de que en la moixaranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la moixiganga.
Característiques de la Moixaranga
En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espargates de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.
Exportació a Catalunya
Fon en el sigle XVIII quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van assumir com propi començant en eixes anys, a fer les torres humanes ara nomenades "castellers", segon documenten diversos investigadors com Ricart Garcia Moya.
Música
L'himne de la moixaranga és tocat en dolçaines i tabalets, els instruments nacionals.[2]