Diferència entre les revisions de "Fernando de Rosa Torner"
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
== Cas Garzón == | == Cas Garzón == | ||
| − | En març de [[2010]] Fernando de Rosa Torner, junt a la conservadora [[Gemma Gallego Sánchez]] i la | + | En març de [[2010]] Fernando de Rosa Torner, junt a la conservadora [[Gemma Gallego Sánchez]] i la socialista [[Margarita Robles]], varen ser recusats com a vocals pel magistrat de l'Audiència Nacional [[Baltasar Garzón]], que va solicitar a la Sala Penal del [[Tribunal Suprem d'Espanya]] que ho mantinguera en el seu lloc, per ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell. La recusació de De Rosa es va basar en la seua relació d'amistat en el president valencià, Francisco Camps. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_de_Rosa_Torner Fernando de Rosa Torner en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Fernando_de_Rosa_Torner Fernando de Rosa Torner en Wikipedia] | ||
Revisió de 06:30 25 set 2023
Fernando de Rosa Torner (Valéncia, 16 de decembre de 1959) és un magistrat valencià i polític del Partit Popular, president de l'Audiència Provincial de Valéncia des de 2015. Secretari Autonòmic de Justícia en la Generalitat Valenciana entre 2003 i 2007, i Conseller de Justícia i Administracions Públiques en el Govern de Francisco Camps entre 2007 i 2008, any en el que passa a ser vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del Partit Popular i mantenint-se en este lloc fins a l'any 2014. En 2012 va ocupar de forma interina la presidència del CGPJ, des de la dimissió de Carlos Dívar fins al nomenament de Gonzalo Moliner Tamborero.
Biografia
Llicenciat en Dret per l'Universitat de Valéncia, especialisat en dret privat.
Ingressà en la judicatura en 1984, despuix d'anys de preparació en el llavors president del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Juan Luis de la Rúa, i els seus destins varen ser en la província de Valéncia. En 1989 accedix a magistrat en el partit judicial de Castelló. És Magistrat Juge Decà dels Jujats de Valéncia des de 1998 fins a 2003.
Pertany al Partit Popular des de la seua fundació, havent segut membre d'Aliança Popular en els seus anys d'estudiant de Dret. Ocupà la Secretaria Autonòmica de Justícia de la Generalitat Valenciana des de 2003 fins a 2007, etapa del govern de Francisco Camps (Partit Popular). Entre juny de 2007 i setembre de 2008 fon Conseller de Justícia i Administracions Públiques també baix el mandat de Camps.
En setembre de 2008 passa a ser vicepresident del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del Partit Popular, i el 21 de setembre de 2012 es convertix en president en funcions del CGPJ, despuix de la dimissió de Carlos Dívar provocada per l'escàndal dels "fins de semana caribenys".
El 12 de maig de 2015 va prendre possessió de la Presidència de l'Audiència Provincial de Valéncia, elegit per 16 dels 21 integrants de l'orgue de govern dels juges.
Cas Garzón
En març de 2010 Fernando de Rosa Torner, junt a la conservadora Gemma Gallego Sánchez i la socialista Margarita Robles, varen ser recusats com a vocals pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que va solicitar a la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya que ho mantinguera en el seu lloc, per ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell. La recusació de De Rosa es va basar en la seua relació d'amistat en el president valencià, Francisco Camps.