Diferència entre les revisions de "Nicolás Redondo Terreros"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
  
 
El 30 de juny de [[1998]] l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la [[Constitució]] com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre [[Herri Batasuna]] i el PNV. Poc despuix de la firma del [[Pacte de Estella]] en setembre de [[1998]], va iniciar un acostament al [[Partit Popular del País Vasc]] (PP) liderat per [[Jaime Mayor Oreja]].
 
El 30 de juny de [[1998]] l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la [[Constitució]] com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre [[Herri Batasuna]] i el PNV. Poc despuix de la firma del [[Pacte de Estella]] en setembre de [[1998]], va iniciar un acostament al [[Partit Popular del País Vasc]] (PP) liderat per [[Jaime Mayor Oreja]].
 +
 +
En l'any [[2001]] va tornar a presentar-se com a candidat a la presidència del Govern Vasc, en unes eleccions marcades per l'enfrontament i en les que es prevea que PP i PSE-PSOE podrien pactar despuix de les eleccions per a desallojar al PNV de la presidència. En dites eleccions, el PSE-EE va baixar de 14 a 13 escans. Per la seua banda, el PNV va conseguir el seu màxim històric en presentar-se en coalició en [[Eusko Alkartasuna]], alcançant 33 escans en el 42,7 % dels vots, la qual cosa no va permetre que un acort entre PSE-EE i PP poguera desallojar al PNV del Govern Vasc. Les obertes discrepàncies en la llínea política del PSE-PSOE ho varen dur, eixe mateix any, a dimitir de tots els seus càrrecs en el partit. Paradòxicament, el sector de Rosa Díez s'havia convertit en l'únic respal de Redondo en el partit, en haver perdut el respal de Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren.
  
 
(Secció per completar)
 
(Secció per completar)

Revisió de 11:29 20 set 2023

Nicolás Redondo Terreros (Portugalete, Viscaya, País Vasc, 16 de juny de 1958) és un polític espanyol, que fon secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) entre els anys 1997 i 2002.

Biografia

Fill de Nicolás Redondo Urbieta, dirigent sindical de l'Unió General de Treballadors (UGT), el seu yayo Nicolás Redondo Blanco fon també un destacat dirigent socialiste i un dels primers regidors del Partit Socialiste Obrer Espanyol en Viscaya. Als huit anys es va traslladar, junt a la seua germana menuda Idoia, a Las Hurdes, lloc a on havia segut desterrat el seu pare. A l'any següent va tornar al País Vasc.

Estudià Dret, llicenciant-se per l'Universitat de Deusto. Començà la seua carrera política afiliant-se a les Joventuts Socialistes d'Espanya en 1975. Entre 1977 i 1978 fon secretari de relacions polítiques de la comissió eixecutiva del Partit Socialiste d'Euskadi (PSE) de Viscaya.

En l'any 1984 obtingué un escan en el Parlament Vasc per Viscaya. Durant esta época es va iniciar una relació d'enteniment entre el Partit Nacionaliste Vasc (PNV) i el PSE que va dur ad este últim a participar en el Govern Vasc en vàries ocasions. Redondo Terreros va entrar en l'eixecutiva del PSE-PSOE en 1988, i en 1989 va substituir a Ricardo García Damborenea com a secretari general de l'Agrupació Socialista de Viscaya. Fon elegit secretari polític del PSE en 1993. En 1997 va substituir a Ramón Jáuregui com a secretari general del Partit Socialiste d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el respal de les agrupacions viscaïna i guipuscoana, dirigides per Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren, respectivament, i en 1998, sent elegit dins del seu partit per mig d'eleccions primàries, en les que va derrotar a Rosa Díez, es va presentar per primera volta com a candidat a lendakari pel PSE-EE.

El 30 de juny de 1998 l'eixecutiva del PSE-EE va decidir, a proposta seua, abandonar el govern de coalició en els nacionalistes vascs. La raons aduïdes per Nicolás Redondo Terreros foren la reforma del reglament del Parlament Vasc, en la que els grups nacionalistes es varen negar a exigir jurar la Constitució com a condició indefugible per a accedir al càrrec de parlamentari, i l'acostament entre Herri Batasuna i el PNV. Poc despuix de la firma del Pacte de Estella en setembre de 1998, va iniciar un acostament al Partit Popular del País Vasc (PP) liderat per Jaime Mayor Oreja.

En l'any 2001 va tornar a presentar-se com a candidat a la presidència del Govern Vasc, en unes eleccions marcades per l'enfrontament i en les que es prevea que PP i PSE-PSOE podrien pactar despuix de les eleccions per a desallojar al PNV de la presidència. En dites eleccions, el PSE-EE va baixar de 14 a 13 escans. Per la seua banda, el PNV va conseguir el seu màxim històric en presentar-se en coalició en Eusko Alkartasuna, alcançant 33 escans en el 42,7 % dels vots, la qual cosa no va permetre que un acort entre PSE-EE i PP poguera desallojar al PNV del Govern Vasc. Les obertes discrepàncies en la llínea política del PSE-PSOE ho varen dur, eixe mateix any, a dimitir de tots els seus càrrecs en el partit. Paradòxicament, el sector de Rosa Díez s'havia convertit en l'únic respal de Redondo en el partit, en haver perdut el respal de Rodolfo Ares i Jesús Eguiguren.

(Secció per completar)

Enllaços externs