Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
16 bytes afegits ,  14:06 12 set 2023
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
També conegut com a ''Palau de les 300 claus'' en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.
 
També conegut com a ''Palau de les 300 claus'' en alusió al número d'habitacions que va arribar a tindre.
   −
No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valencià-musulmana; l'arabista [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].  
+
No hi ha massa descripcions de l'“Almunia” valenciana-musulmana; l'arabiste [[Henri Pérès]] mostra el Palau com una [[Alhambra]] primigènia del [[sigle XI]].  
    
En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.
 
En tants sigles, naturalment el Palau Real de Valéncia va patir el pas del temps i va patir assalts guerrers, destruccions i reconstruccions, i ampliacions. Unes d'estes últimes i de les més importants va ser la duta a terme per [[Pere el Cerimoniós]], que havent-lo conegut abans del seu saqueig per les tropes castellanes en l'any [[1364]], lo qualificava de “alberc delictós”, i ho va rehabilitar en tot el seu esplendor i en el seu ranc de lloc real. En en palau varen nàixer infants i reis.
    
== Història ==
 
== Història ==
 +
 
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  
 
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".  
   Llínea 28: Llínea 29:     
== La Cort Virreinal ==
 
== La Cort Virreinal ==
 +
 
El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Sigle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], varen eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].
 
El moment d'esplendor d'esta época ho trobem ya a finals del [[Sigle d'Or valencià]]. El Palau del Real va ser el centre neuràlgic del [[Regne de Valéncia]], allí la reina [[Germana de Foix]] i especialment el seu segon espós el [[duc de Calàbria]], varen eixercir de mecenes de la cultura, convertint-se en entrada i centre neuràlgic del Renaiximent espanyol. No podem pese això oblidar el seu paper en la repressió de les [[Germanies]].
   Llínea 33: Llínea 35:     
=== Ambient cortesà ===
 
=== Ambient cortesà ===
 +
 
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[sigle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.
 
La seua formació cultural, va ser decisiva per a crear un ambient cortesà en la Valéncia del [[sigle XVI]] ya que, si be la cort imperial de [[Carles V del Sacre Imperi Romà|Carlos V]], net del seu primer espós, era itinerant, en [[Valéncia]] i baix la protecció de l'última reina d'[[Aragó]], es va crear una cort estable seguint l'eixemple de les italianes del seu moment; va florir entre dames i cavallers la poesia, l'humanisme, la diversió, inclús els problemes polítics varen prendre un cert tint cultural.
   Llínea 59: Llínea 62:  
== Recorts del Palau ==
 
== Recorts del Palau ==
 
[[File:Palau del Real de València a la Naumàquia de Carlos de Francia, any 1755..jpg          |300px|thumb|right|<center>'''Palau del Real de Valéncia'''</center>]]
 
[[File:Palau del Real de València a la Naumàquia de Carlos de Francia, any 1755..jpg          |300px|thumb|right|<center>'''Palau del Real de Valéncia'''</center>]]
 +
 
Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, nos queden alguns noms; aixina tenim el [[Pont del Real]] (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els [[Jardins del Real]] o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment ([[giner]] [[2007]]) s'han redescobert uns plans del palau realisats en l'any [[1802]] i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].
 
Del recort d'este palau, a banda dels gravats que lo representen, nos queden alguns noms; aixina tenim el [[Pont del Real]] (que permetia l'accés de la ciutat al palau), el nom de la plaça en que desemboca el pont (El pla del Real) i sobretot els [[Jardins del Real]] o Vivers que en el seu moment ocupaven una chicoteta part del que foren els jardins del palau. Recentment ([[giner]] [[2007]]) s'han redescobert uns plans del palau realisats en l'any [[1802]] i que es troben en la [[Biblioteca de Paris]] ([[França]]) i que foren sostrets en els temps de les [[guerres napoleòniques]].
    
== Construcció extramurs ==
 
== Construcció extramurs ==
 +
 
Era  habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.  
 
Era  habitual en els príncips andalusis tindre un lloc a distància premeditada pera controlar la capital i defendre's de revoltes, pero també pel seu gust pels alberges dotats d'amplis i esplendorosos jardins.  
    
== Mestres pedrapiquers ==
 
== Mestres pedrapiquers ==
 +
 
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatros i que varen treballar en el palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[sigle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].
 
Entre els mestres pedrapiquers els noms dels quals han arribat fins a nosatros i que varen treballar en el palau podem trobar a [[Joan Franch]] ([[sigle XIV]]), que va treballar també en les obres del [[Convent de Santo Domingo]] i al "piquer" [[Mateu Teixidor]], que va treballar en la construcció del [[Pont de la Trinidad]].
    
== Habitants ilustres ==
 
== Habitants ilustres ==
 +
 
La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
 
La quinta de recreació "Omunya" coneguda com "Rahal", construïda en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd Al-Aziz]], per al seu us i dels seus descendents, va ser transformada en [[Alcàsser Regi]] i ampliada pel senyor [[Jaume I]] el conquistador. Al palau, conegut com del Real i reedificat per [[Pere IV d'Aragó]], es varen allojar [[Juan I d'Aragón|Juan I]], [[Martín l'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la [[reina la senyora Maria]], entre atres monarques, va ser una de les seues residències favorites; ocasionalment es varen allojar [[Carles I d'Espanya|Carlos I]], [[Felip II d'Espanya|Felipe II]] i [[Felip III d'Espanya|Felipe III]], a les bodes de la qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
   Llínea 73: Llínea 80:     
== Apunts descriptius ==
 
== Apunts descriptius ==
 +
 
Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[sigle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en l'any [[1810]].  
 
Tornem a insistir que va nàixer com a finca de recreació musulmana, va continuar a partir del [[sigle XIV]] com a palau dels reis d'[[Aragó]], més tart seria residència oficial dels virreis de [[Valéncia]] per a acabar sent Capitania General fins a la seua destrucció en l'any [[1810]].  
   Llínea 119: Llínea 127:     
== El Plans furtats ==
 
== El Plans furtats ==
Els plans del Palau Real de Valéncia es varen expondre ahir en el [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf Josep Vicent Boira i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].  
+
 
 +
Els plans del Palau Real de Valéncia es varen expondre ahir en el [[palau de Cervelló]] darrere de les negociacions que ha realisat el geógraf [[Josep Vicent Boira]] i l'[[Ajuntament de Valéncia]] en el Centre Historique dónes Archives Nationales de [[París]].  
    
Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.  
 
Estos valiosos documents a soles varen vindre a la ciutat durant els tres mesos que durà l'exposició, pero l'intenció que té l'Ajuntament és adquirir-los. “Hem iniciat les conversacions en el museu francés i vorem si podem comprar-los perque és un llegat important del nostre passat”, va explicar l'alcaldesa de [[Valéncia]], [[Rita Barberá]], darrere d'inaugurar l'exposició.  
Llínea 148: Llínea 157:     
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/sondeos-confirman-varias-estructuras-20090519.html Buscant la frontera. Las Provincias]
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/20090519/valencia/sondeos-confirman-varias-estructuras-20090519.html Buscant la frontera. Las Provincias]
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]
 
* [http://www.lasprovincias.es/valencia/prensa/20061114/ocio/derribo-palacio-real_20061114.html Derrocament del Palau en Las Provincias]
Llínea 154: Llínea 164:     
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 +
 
* El Palacio Real de Valencia. Los planos de Manuel Cavallero, 1802
 
* El Palacio Real de Valencia. Los planos de Manuel Cavallero, 1802
 
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html Palau Real de Valéncia. JDiez Arnal]
 
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciodelreal.html Palau Real de Valéncia. JDiez Arnal]
25 925

edicions

Menú de navegació