Diferència entre les revisions de "Juan Genovés Candel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 43: Llínea 43:
 
* Calvo Serraller, Francisco (2018). «Los luminosos barrotes de la belleza». En Museo Patio Herreriano, ed. Genovés. La intensidad del silencio. Valladolid. p. 14
 
* Calvo Serraller, Francisco (2018). «Los luminosos barrotes de la belleza». En Museo Patio Herreriano, ed. Genovés. La intensidad del silencio. Valladolid. p. 14
 
* [https://www.elcomercio.es/culturas/arte/fallece-artista-valenciano-juan-genoves-20200515110752-nt.html Fallece el artista valenciano Juan Genovés, autor de 'El abrazo' - ''El Comercio'']
 
* [https://www.elcomercio.es/culturas/arte/fallece-artista-valenciano-juan-genoves-20200515110752-nt.html Fallece el artista valenciano Juan Genovés, autor de 'El abrazo' - ''El Comercio'']
 +
* Porcel, Violant (2019). «La posibilidad de congelar una acción». Genovés. Resistencia. La Fábrica. p. 11.
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==

Revisió de 18:43 8 set 2023

Juan Genovés Candel
Juan Genovés delante de su cuadro Cesura en el 2013.jpg
Juan Genoves en l'any 2013
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor i escultor
Naiximent: 19306
Lloc de naiximent: Valéncia, Espanya
Defunció: 15 de maig de 2020
Lloc de defunció: Madrit, Espanya

Juan Genovés Candel, (Valéncia, 31 de maig de 1930 - † Madrit, 15 de maig de 2020), fon un pintor i escultor valencià.

Biografia

Va nàixer en el sí d'una família a on la cultura era valorada. El seu pare, Juan Genovés Cubells, era un artesà i decorador de mobles, de profundes conviccions d'esquerres i republicanes. Pel contrari, la seua mare, Maria Candel Muñoz, era catòlica practicant.

La seua infància transcorre en el barri de Mestalla i no és aliena a les diferències, sempre resoltes, entre els seus pares. Durant estos primers anys, Genovés ajuda al seu pare en la decoració dels mobles i entra en contacte en pintures i verniços, que li acompanyaran a lo llarc de la seua vida.

La caiguda de la República i l'arribada de la Dictadura varen supondre un fort revés per a la família. Òbrin una carboneria i Genovés ajuda en estos menesters. Allí se li veu dibuixant en els carbons en les parets escenes del tebeo.

En l'any 1946 ingressa en l'Escola de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia. Funda en els seus companyers el grup dels Sèt (1949) i inicia les seues primeres exposicions. Posteriorment, formarà part dels colectius Parpalló (1956) i Fondo (1960).

És en els anys xixanta del sigle XX, quan Genovés entra en contacte en els moviments d'oposició al règim franquiste, creant obres de denúncia social a través de dos temes bàsics, l'individu sol i la multitut, que formaran part de la seua expressió artística en tècniques propenques al Pop Art.

En esta época conseguix una Menció d'Honor del jurat de la XXXIII Bienal de Venècia, que li va fer possible formar part de l'exquisit club de la Marlborough Gallery i ser un artiste de reconeguda fama mundial.

L'abraç, de Juan Genovés

Una senya que nos dona conte del seu prolífic treball: En els últims 15 anys Genovés ha participat en una miqueta més de 230 exposicions

Premis

  • Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya (1984)
  • Premi de les Arts Plàstiques de la Generalitat Valenciana (2002)
  • Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, del Ministeri de Cultura de Espanya (2005)

Principals obres

Referències

Bibliografia

  • Montesinos, Armando; Murría, Alicia; Navarro, Mariano (2019). «Juan Genovés: disonancia y resistencia». En La Fábrica, ed. Genovés Resistencia. p. 23
  • Muñoz D'imbert, Sílvia (2014). «Universo Genovés». En Marlborough, ed. Juan Genovés. Anar i tornar
  • Sánchez Garzón, Alfredo (2008). «Francisco Candel Tortajada (1925-2007), en la hora de las alabanzas». Del paisaje, alma del Rincón de Ademuz (II): En el VIIIº Centenario de la Conquista Cristiana (1210-2010). Alfredo Sánchez Garzón. ISBN 978-84-931563-5-0.

Enllaços externs