Canvis

El '''[[Romanticisme]]''' és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el [[Neoclassicisme]], defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el [[Duc de Rivas]] o [[José de Espronceda]]. Uns atres, no obstant, varen ser des dels seus inicis romàntics convençuts.

El '''[[Romanticisme]]''' és un moviment revolucionari en tots els àmbits vitals que, en les arts, trenca en els esquemes establits en el [[Neoclassicisme]], defenent la fantasia, l'imaginació i les forces irracionals de l'esperit. El Neoclassicisme encara perdura en alguns autors, pero molts, que es varen iniciar en la postura neoclasicista, es varen convertir àvidament al Romanticisme, com el [[Duc de Rivas]] o [[José de Espronceda]]. Uns atres, no obstant, varen ser des dels seus inicis romàntics convençuts.

L'orige del terme «romanticisme» dista molt de ser clar, ademés, l'evolució del moviment canvia segons el país. En el [[sigle XVII]] apareix ya en [[Anglaterra]] en el significat de «irreal». [[Samuel Pepys]] ([[1633]]-[[1703]]) ho ampra en el sentit de "emocionant" i "amorós". [[James Boswell]] ([[1740]]-[[1795]]) ho utilisa per a descriure l'aspecte de [[Còrsega]]. ''Romantic'' apareix com a adjectiu genèric per a expressar lo "passional" i "emotiu". En [[Alemània]], no obstant, fon amprat per [[Johann Gottfried Herder]] com a sinònim de "medieval". El terme ''romanhaft'' (novelesc) fon reemplaçat per ''romantisch'', en connotacions més emotives i passionals. En [[França]], [[Jean-Jacques Rousseau]] ho utilisa en una descripció del [[Llac de Ginebra]]. En l'any [[1798]], el [[Diccionari de l'Acadèmia Francesa]] arreplega el sentit natural i el sentit lliterari de ''romantique''. En [[Espanya]] cal esperar fins a [[1805]] per a donar en l'expressió ''romancista''. Durant els anys [[1814]] i [[1818]], despuix de successives polèmiques, s'usen, encara en indecisió, els térmens de ''romanesco, romancesco, romànic'' i ''romàntic''.

L'orige del terme «romanticisme» dista molt de ser clar, ademés, l'evolució del moviment canvia segons el país. En el [[sigle XVII]] apareix ya en [[Anglaterra]] en el significat de «irreal». [[Samuel Pepys]] ([[1633]]-[[1703]]) ho ampra en el sentit de "emocionant" i "amorós". [[James Boswell]] ([[1740]]-[[1795]]) ho utilisa per a descriure l'aspecte de [[Còrsega]]. ''Romantic'' apareix com a adjectiu genèric per a expressar lo "passional" i "emotiu". En [[Alemània]], no obstant, fon amprat per [[Johann Gottfried Herder]] com a sinònim de "migeval". El terme ''romanhaft'' (novelesc) fon reemplaçat per ''romantisch'', en connotacions més emotives i passionals. En [[França]], [[Jean-Jacques Rousseau]] ho utilisa en una descripció del [[Llac de Ginebra]]. En l'any [[1798]], el [[Diccionari de l'Acadèmia Francesa]] arreplega el sentit natural i el sentit lliterari de ''romantique''. En [[Espanya]] cal esperar fins a [[1805]] per a donar en l'expressió ''romancista''. Durant els anys [[1814]] i [[1818]], despuix de successives polèmiques, s'usen, encara en indecisió, els térmens de ''romanesco, romancesco, romànic'' i ''romàntic''.

Els precursors del Romanticisme, que es va estendre per [[Europa]] i [[Amèrica]], són [[Rousseau]] ([[1712]]-[[1778]]) i el dramaturc alemà [[Goethe]] ([[1749]]-[[1832]]). Baixe l'influix d'estes figures els romàntics s'encaminen a crear obres menys perfectes i menys regulars, pero més profundes i íntimes. Busquen entre el misteri i imponen els drets del sentiment. El seu lema és la ''llibertat'' en tots els aspectes de la vida.

Els precursors del Romanticisme, que es va estendre per [[Europa]] i [[Amèrica]], són [[Rousseau]] ([[1712]]-[[1778]]) i el dramaturc alemà [[Goethe]] ([[1749]]-[[1832]]). Baixe l'influix d'estes figures els romàntics s'encaminen a crear obres menys perfectes i menys regulars, pero més profundes i íntimes. Busquen entre el misteri i imponen els drets del sentiment. El seu lema és la ''llibertat'' en tots els aspectes de la vida.