Diferència entre les revisions de "Bel (mitologia)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades')
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 7: Llínea 7:
 
En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri [[Enlil]] era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el [[sigle XX]].
 
En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri [[Enlil]] era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el [[sigle XX]].
  
Bel va ser usat especialment per a designar al deu [[Marduk]], i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de [[Sarpanit]], esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com [[Ninhursag]], Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser cridades Belit–ili (“Senyora dels Deus”) en acadi.
+
Bel va ser usat especialment per a designar al deu [[Marduk]], i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de [[Sarpanit]], esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com [[Ninhursag]], Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser nomenades Belit–ili (“Senyora dels Deus”) en acadi.
  
 
Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón​ com a fill de [[Crono]], és provable que es referixca a Marduk.
 
Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón​ com a fill de [[Crono]], és provable que es referixca a Marduk.
Llínea 33: Llínea 33:
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
 
[[Categoria: Mitologia assíria]]
 
[[Categoria: Mitologia assíria]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]
+
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
 
[[Categoria: Mitologia sumèria]]
 
[[Categoria: Mitologia sumèria]]

Última revisió del 16:59 28 ago 2023

Relieve de Palmira en Bel, Baalshamin, Malakbel i Aglibol

Bel (del acadi bēlu), significa Senyor o Amo, sent més un títul que un nom personal. En les llengües semítiques el seu equivalent és Ba'al. La seua forma femenina és Belit o Bēltu; Senyora o Ama.

En la mitologia mesopotàmica se'ls va aplicar com a epítet a varis deus. Els autors grecs lo transcrivien com Belos, incorporant-ho a la seua mitologia, i va passar al llatí en la forma Belus.

En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri Enlil era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el sigle XX.

Bel va ser usat especialment per a designar al deu Marduk, i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de Sarpanit, esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com Ninhursag, Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser nomenades Belit–ili (“Senyora dels Deus”) en acadi.

Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón​ com a fill de Crono, és provable que es referixca a Marduk.

Referències[editar | editar còdic]

  • Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
  • Frankfort, H., Reyes y Dioses, Madrid, 1981
  • G. Frame. Babilonia
  • J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
  • Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Bleker, C. J. y Widengren G., Historia Religionum. Manual de Historia de las Religiones. Religiones del pasado, Madrid, 1973
  • Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
  • Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
  • Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

Mackenzie, Donald A. , Myths and Legends of Babylonia and Assyria. 1915

  • Vázquez Hoys, A. M.a Historia Antigua Universal. La religión babilónica. Babilonia (III) El I Milenio a. C. UNED. 2001

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons