Diferència entre les revisions de "Bel (mitologia)"
(Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades') |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri [[Enlil]] era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el [[sigle XX]]. | En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri [[Enlil]] era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el [[sigle XX]]. | ||
| − | Bel va ser usat especialment per a designar al deu [[Marduk]], i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de [[Sarpanit]], esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com [[Ninhursag]], Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser | + | Bel va ser usat especialment per a designar al deu [[Marduk]], i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de [[Sarpanit]], esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com [[Ninhursag]], Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser nomenades Belit–ili (“Senyora dels Deus”) en acadi. |
Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón com a fill de [[Crono]], és provable que es referixca a Marduk. | Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón com a fill de [[Crono]], és provable que es referixca a Marduk. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | ||
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 | * Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8 | ||
* Frankfort, H., Reyes y Dioses, Madrid, 1981 | * Frankfort, H., Reyes y Dioses, Madrid, 1981 | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | [[Categoria: Mitologia mesopotàmica]] | ||
[[Categoria: Mitologia assíria]] | [[Categoria: Mitologia assíria]] | ||
| − | [[Categoria: Mitologia babilònica] | + | [[Categoria: Mitologia babilònica]] |
[[Categoria: Mitologia sumèria]] | [[Categoria: Mitologia sumèria]] | ||
Última revisió del 16:59 28 ago 2023
Bel (del acadi bēlu), significa Senyor o Amo, sent més un títul que un nom personal. En les llengües semítiques el seu equivalent és Ba'al. La seua forma femenina és Belit o Bēltu; Senyora o Ama.
En la mitologia mesopotàmica se'ls va aplicar com a epítet a varis deus. Els autors grecs lo transcrivien com Belos, incorporant-ho a la seua mitologia, i va passar al llatí en la forma Belus.
En les primeres traduccions, el ideograma que representava al deu sumeri Enlil era llegit com a equivalent al acadi Bel; encara que hui s'ha provat que açò és incorrecte, pot trobar-se esta equivalència en els estudis publicats durant el sigle XX.
Bel va ser usat especialment per a designar al deu Marduk, i en tal sentit entra en la composició de varis noms propis assiris i neo babilònics. De la mateixa manera, Belit va ser usat com a epítet de Sarpanit, esposa de Marduk; no obstant, també la seua mare coneguda com Ninhursag, Damkina o Ninmah i atres divinitats femenines d'orige sumeri varen ser nomenades Belit–ili (“Senyora dels Deus”) en acadi.
Durant sigles, atres deus també varen rebre el títul de Senyor i varen ser identificats, total o parcialment, en Bel Marduk. També el Zeus Belos, mencionat per Sanjuniatón com a fill de Crono, és provable que es referixca a Marduk.
Referències[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Frankfort, H., Reyes y Dioses, Madrid, 1981
- G. Frame. Babilonia
- J.Black & A.Green, Gods. Demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bleker, C. J. y Widengren G., Historia Religionum. Manual de Historia de las Religiones. Religiones del pasado, Madrid, 1973
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
Mackenzie, Donald A. , Myths and Legends of Babylonia and Assyria. 1915
- Vázquez Hoys, A. M.a Historia Antigua Universal. La religión babilónica. Babilonia (III) El I Milenio a. C. UNED. 2001
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bel (mitologia).