Alguerés

Alguerés en Sardenya.

L'alguerés és la variant del català que se parla en la ciutat de L'Alguer, al noroest de l'illa de Sardenya. Ha segut reconegut com a llengua minoritària per la República italiana i per la Regió Autònoma de Sardenya.

Els invasors catalans, procedents de Barcelona, repoblaren l'Alguer despuix d'expulsar a la seua població sarda en l'any 1372. El català fon substituït pel castellà com a llengua oficial durant el sigle XVII i despuix per l'italià. En la década de 1990 vora un 65% de la població de L'Alguer entenia el català alguerés i un 30% el parlava. Aproximadament el 50% dels habitants de L'Alguer també entenen els dialectes del sart logudorés i sasarés. L'alguerés pertany al grup de dialectes catalans orientals i té prou influències de l'italià, sart i castellà. També és freqüent trobar arcaismes com a conseqüència del seu aïllament en el continu llingüístic català.

Esta teoria del repoblament té moltes incògnites no a soles en el cas de l'Alguer, per tant hi ha certa problemàtica i no té per qué ser l'història correcta.

Fonètica i fonologia

• Com la major part del català oriental, neutralisa les "o" i "u" àtones en [u]: "portal">"pultal", "lo">"lu", "los">"lus", "dolor">"durò".
• Com tot el català oriental, neutralisa les "e" i "a" àtones, pero ho fa en [a] en conte de [ə]: "persona">"palsona", "estar">"astà", "alguerés">"algarès".
• Preserva la /v/ com a fonema diferenciat de /b/.
• La r final s'emmudix com en el restant del català: "anar">"anà".
• Rotacisme (influència sarda). Mutació de /d/ i /l/ intervocàliques en [r]: "escola">"scora".
• Mutació de /r/ final de sílaba a lateral [l] (influència sarda): "port" > "polt".
• Elisió de e inicial (influència italiana): "escola">"scora".
• Mutació en [i] d'algunes e àtones en contacte en palatals o seguides de [i] tònica: "estiu">"istiu", "vestir">"vistí", "llegir">"lligí".